"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 29 de març del 2011

Programes de televisió interessants!!!



De tant en tant, a la televisió pots trobar-te programes interessants i entrevistes amb suc. Ahir al vespre al programa del canal 33 "Singulars", dirigit per Jaume Barberà, van entrevistar a l'economista i activista pels drets socials, Arcadi Olivers, un dels anticapitalistes més actius i insistents que conec, que es fa un fart de donar xerrades i conferències per tot arreu des de fa molts anys, i que a més, fa cara de bona persona.

L'Arcadi no ha deixat "titere con cabeza" i ha repartit "estopa" a tort i a dret: ha criticat al govern; a la banca, a les caixes que volen ser bancs; als defraudadors fiscals; als especuladors financers; als grans "capitostes" que acumulen les grans fortunes; als empresaris que aprofiten les crisis per estalviar uns calerons i rebaixar sous i plantilles; al G-20; als dictadors que s'enriqueixen gràcies als negocis bruts amb els països rics mentre els habitants dels seus països passen gana; a la Merkel que abans anava de comunista i mira-la; al Zapatero i les seves males companyies; al Rodrigo Rato que ha passat de president de l'FMI a presidir Caja Madrid i aquí no passa res; al ministre d'economia d'Obama que no va permetre a Gordon Brown (exprimer ministre anglès) posar fre a l'especulació financera; etc., etc.

L'Arcadi és un paio optimista de mena i creu que un món millor és possible. Perquè sigui possible recomana el decreixement dels països desenvolupats i el creixement dels subdesenvolupats per igualar una mica les coses, i que sigui un món més just i igualitari. També s'hauria d'acabar amb els especuladors i els defraudadors amb lleis de caràcter local i internacional; no permetre els paradisos fiscals; controlar la banca perquè no puguin fer el que els hi doni la gana; penalitzar a les empreses que tenen com a únic objectiu incrementar el benefici any rere any i que quan les coses no van tan bé ho fan pagar als seus treballadors; empresonar i escarmentar als grans delinqüents de "guante blanco" que dirigeixen el “cotarro”...

És immoral que amb els calers que perd l'estat a causa del frau fiscal, gairebé es pogués pagar les pensions cada any. Que es gastin 1200 Milions d'euros anuals en la construcció d'un avió de combat, i no es puguin incrementar les pensions ni poc ni gens. Que s'hagin gastat milions d'euros per salvar una entitat financera com CCM (Caja Castilla La Mancha) que es mereix l'empresonament dels seus directius, i s'hagin de retallar els pressupostos en educació, sanitat, cultura... En fi, hi ha tantes coses immorals en la política avui en dia...


dilluns, 28 de març del 2011

La Consellera Rigau ataca de nou!!!


Noves declaracions impactants de la nova Consellera d'Ensenyament Irene Rigau. Ara deixa anar que potser les escoles s'haurien de plantejar la necessitat que els alumnes portin un uniforme a l'escola per evitar l'obsessió d'aquests amb el que porten, i per fer que hi hagi més "igualtat" en la vestimenta.

Carai, si aquestes han de ser les solucions al "fracàs escolar", anem arreglats. Pensen regalar l'uniforme a tots i cadascun dels infants escolaritzats a la pública, o pensen fer pagar a les famílies? On s'hauran de comprar aquests uniformes? Al Corte Inglés o al Zara? Qui triarà el model d'uniforme? La pròpia Consellera, o es farà una tria popular a l'estil de la Diagonal de Barcelona? A mi, posats a triar, m'agradaria una samarreta dels AC/DC, pantalons de xandall i sabatilles Nike Air Jordan. I la jaqueta Ben Sherman, que molen molt...

Però no havíem quedat d'acord en treballar la Diversitat a l'aula i a l'escola? No hem d'acostumar als infants a que "tots som iguals, tots som diferents"? Quin problema hi ha en que un nen pugui portar unes Nike i un altre hagi de portar unes Paredes? Perquè no fan una llei laboral per acabar amb les diferències de vestimenta? Prohibides les corbates i la roba d'executiu. Tothom amb el mono de mecànic blau, i així ningú se sentirà inferior ni superior.

Quina manera més tonta d'igualar als alumnes. Perquè no intenten igualar altres aspectes més importants? Que enviïn un percentatge de nouvinguts igual a totes les escoles (públiques i concertades), que gastin més calers a les escoles que més ho necessiten, que igualin el sou dels mestres al dels professionals més ben pagats del mercat de treball, que tots els alumnes tinguin les mateixes possibilitats de realitzar extraescolars, d'accedir a una biblioteca, de tenir bens culturals a l'abast, etc., etc.

Cada vegada que la nova Consellera obre la boca, veig més clarament la seva visió educativa classista i tradicionalista. Que tot continuï igual de desigual, i a poder ser, que tot torni al principi, a cinquanta anys enrere. Així, qui pugui i vulgui anirà endavant, i qui no pugui, o "no vulgui", a treballar a la fàbrica, al camp, o a l'obra, no?


dissabte, 26 de març del 2011

Parla sense vergonya, parla el català!



Sense cap mena de dubte, Andrés Iniesta i Leo Messi són dos dels millors jugadors de futbol del món en l'actualitat. Suposo que per arribar a ser jugadors d'aquest nivell han hagut d'esforçar-s'hi bastant, i se'ls suposa també un talent innat, com a mínim motriument parlant. I pel que fa a la intel·ligència lingüística? Aquí em sembla que no van tan sobrats...

És curiós però, que aquestes persones que ens maravellen dia sí i dia també amb les seves genialitats amb la pilota, no hagin estat capaces d'aprendre a parlar una llengua com la catalana, que tantes semblances té amb la seva llengua materna. Tots dos porten prop de deu anys, o fins i tot més, instal·lats a casa nostra i encara no els hem sentit obrir la boca per expressar-se en la nostra llengua. Bé, a excepció del brevíssim comentari que li vaig sentir a l'Iniesta l'altre dia en la presentació d'un llibre de contes solidari. Penseu que jo sé de casos de nouvinguts que han assolit un bon nivell de català en menys d'un any.

Potser ja seria hora que algú els digués a aquest parell que són un mirall per a molts nens catalans, i el seu exemple fa molt de mal a la llengua catalana. Penseu en la gran quantitat de nens catalans castellanoparlants que admiren i segueixen als dos cracs, i que deuen arribar a la conclusió que parlar el català a Catalunya no és tan important, ja que tant l'un com l'altre porten molts anys vivin aquí i no han hagut d'aprendre'l per a trionfar i per a ser reconeguts a nivell públic.

Al meu entendre, la millor campanya propagandística que es podria fer per promocionar l'ús de la llengua catalana, seria que apareguessin en Messi, l'Iniesta i el Xavi xerrant en la nostra llengua amb normalitat, i animant a tots els nens catalans a fer-ho amb la mateixa normalitat. I, evidentment, haurien de poder contestar preguntes en català als periodistes.

Visca el Barça i Visca Catalunya!! i Visca el català!!!

dijous, 24 de març del 2011

Les presentadores de La Sexta



Aquests dies el canal de televisió "La Sexta" està celebrant el cinqué aniversari, i per casualitat vaig veure a algun diari una fotografia de l'equip de presentadors d'aquest canal. Aquí he penjat una foto de la presentació de la temporada 2009-2010, però ja em val pel comentari que em va venir al cap veient la citada fotografia.

Us heu donat compte que a la Sexta totes les presentadores estan boníssimes? Significa això que les facultats de periodisme són les que tenen el rati de "ties bones" més elevat al món universitari? En tot cas, crec que la imatge que ens mostra La Sexta no té gaire a veure amb el món real, ja que en la realitat hi ha moltes més dones "normals" que no pas models de passarela. Significa això que per treballar de presentadora a La Sexta has de complir amb uns estàndards de bellesa molt elevats? Està clar que si ets dona, sí. Perquè no surten les feministes a denunciar-ho això? "Volem ties lletges a La Sexta" podria ser un dels eslògans. O "Les lletges també sabem presentar"...

Vivim en el món de la imatge i acabem trobant normal que per treballar de presentador de televisió s'hagi de complir amb els estàndars de bellesa imposats. Ja ho saben això les gordes i lletges que estudien a la facultat de periodisme? Cal animar a una noia lletja a que estudiï periodisme si la seva il·lusió és ser presentadora de televisió? No la frustrarem quan se n'adoni que ningú la vol per la seva imatge, encara que domini a la perfecció les tasques de l'ofici? Val la pena estudiar, o potser és millor pagar-se un bon cirugià que ens arrecli la cara, i que això ens obri les portes de l'èxit?

Jo, com a home, encara he tingut sort que per ser presentador la imatge no ho és tot. Si ets simpaticot, la lletjor se't perdona. Fins i tot suma més que no resta. Un còmic lleig sempre fa més gràcia que no pas un de guapo. És menys creïble un paio guapo fent-se el graciós. Perquè, si no li cal?

En fi, potser el dia que apareguin presentadores lletges als noticiaris, començaré a creure'm una mica més les notícies que donen. Mentrestant, continuaré embadalit mirant-les l'escot (que per això el deuen portar tan baix. No em crec que sigui per la calor.) mentres xerren.

dimecres, 23 de març del 2011

El "temazo" del dimecres. (Publicitat a les camises?)


Aquests dies està de moda parlar del tema de la publicitat a les camises de les colles castelleres. N'hi ha que estan a favor (tres o quatre) i n'hi ha que estan en contra (la majoria crec). Han aparegut notícies, comunicats, declaracions, desmentits, escrits naïfs i demagògics, doctrines vàries... vaja, que el món casteller és ben viu, i en aquests precisos moments, després de la declaració de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, fins i tot convuls, podríem dir.

Ja vaig dir la meva fa uns dies arran de la, "falsa?", notícia apareguda al diari Avui/El Punt al voltant del suposat interès dels CdV d'incorporar publicitat a la camisa de la colla en un futur. Ara ha estat el president de la meva colla qui ha fet algunes declaracions a nivell personal, suposo, a diversos mitjans de comunicació. Declaracions que no comparteixo de cap de les maneres, i que m'agradaria pensar que tampoc comparteixen la gran majoria dels Minyons.

No han sobreviscut els castells més de 200 anys sense tacar les camises de les colles? Tant han canviat els valors dels castellers per acceptar aquesta prostitució publicitària? Quin pot ser el pas següent? Convertir les colles en Societats Anònimes i acabar venent-les a accionistes sense escrúpols perquè les dirigeixin al seu propi interès i benefici? Demagògia? Temps al temps...

dimarts, 22 de març del 2011

Fracàs escolar (2).

Acaba de sortir a la llum pública l"'Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya" realitzat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). No sé qui coi són aquests del CTESC, ni les seves tendències sociopolítiques, però la veritat és que han fet una feinada de por (només cal que cliqueu sobre l'enllaç d'aquí sobre) per tractar d'explicar perquè una bona part dels nostres alumnes "fracasen" escolarment parlant. Vaja, que no són capaços ni d'aprovar la ESO.

Sincerament, encara no m'he llegit integrament l'informe aquest, i tampoc sé si seré capaç de llegir-me'l sencer, però d'entrada haig de dir que no em calia la seva presentació per arribar a les conclusions a les que han arribat. Puc estar més o menys d'acord amb la graduació que es fa dels diversos factors i determinants del risc de fracàs escolar (més aviat en desacord), però com a mínim deixa palesa una cosa evident: que l'escola i els mestres no som els únics responsables del fracàs/èxit escolar dels alumnes. Caldria tenir en compte també els factors familiars, culturals, socioeconòmics, d'identitat i d'edat, a l'hora de plantejar les polítiques educatives. No ens podem fixar únicament en l'escola a l'hora de valorar el rendiment dels nostres alumnes. Malauradament, els nostres governants tenen l'obsessió de posar als mestres en el punt de mira en el tema del fracàs escolar, i acaben prenent decisions que no ajuden a resoldre el problema d'una manera global i definitiva.

En aquest article al Diari de Girona, el sindicalista Xavier Díez expressa, si fa no fa, el mateix que diu l'informe del CTESC, però de manera més resumida i entenedora. Vaja, més del mateix. Si no hi ha un entorn favorable a l'aprenentatge (implicació de les famílies, nivell de culturització, capacitat econòmica, recursos educatius, etc., etc.), ja ens hi podem esforçar els mestres, que poc hi podrem fer.
Potser algun dia, els que manen deixaran d'improvisar i de fer lleis eduactives per acontentar a l'opinió pública, que en la majoria dels casos no en té ni puta idea d'educació. En comptes d'intentar estalviar uns calerons amb l'educació, haurien de dedicar els recursos necessaris per tal d'acabar amb les desigualtats educatives que generen fracàs. I s'hauria de demanar un xic més d'implicació a la resta d'agents educatius, ja que sembla que aquí l'únic que falla és l'escola. Pot millorar l'educació a casa? Podem intentar una millor conciliació laboral-familiar? Que poden fer els mitjans de comunicació per millorar l'educació de les persones? Podem fer arribar la cultura a totes les llars i barris? Podem aconseguir més justícia social i alhora més igualtat d'oportunitats pels estudiants?

Pel que fa al tema del informe aquest, i en relació a la importància que donen els autors a cada un dels factors analitzats, haig de reconèixer que em genera alguns dubtes. Posen dalt de tot, a nivell d'importància, el tipus d'escola: la seva organització, recursos, professorat i planificació. De veritat pensen que l'escola és determinant? M'agradaria que algun dia es pogués fer un experiment i es fes un canvi d'alumnat entre una escola concertada del centre de Terrassa, i una altra d'un barri dels afores on el percentatge d'immigrants sigui elevat, el capital cultural baix, els recursos econòmics escassos i les expectatives familiars d'èxit escolar nules. Creuen realment els autors del treball que aquestes escoles tindrien més èxit que les escoles on actualment estan escolaritzats la gran majoria d'alumnes amb fracàs escolar? Qui ha encarregat aquest informe? Ens volen donar a entendre, al cap i a la fi, que els grans responsables del fracàs escolar són les escoles i els mestres? No es tractarà pas d'un missatge subliminal pels pares perquè portin als seus fills a les millors escoles amb més èxit? No seran aquestes les concertades potser?

dilluns, 21 de març del 2011