Sisena hora. Tornem-hi.

Tornem-hi amb el tema de moda. Ahir la Consellera Rigau va anunciar als sindicats de mestres una sèrie d'iniciatives per fer front a les retallades pressupostàries. Entre aquestes, la iniciativa "estrella" i que més pàgines ha omplert als diaris és la de la supressió de la sisena hora a les escoles públiques de primària. Ara també sabem que la Generalitat vol deixar de pagar la sisena hora a la concertada (per fi una bona notícia), incrementar les hores lectives dels mestres, suprimir les hores lectives/de pati dels mestres (tres únics vigilants al pati, un per cada cicle), i allargar l'edat en que els mestres podien convertir dues hores lectives (amb nens) en no lectives (sense nens) dels 55 als 59...

Vaja, que pinten bastos pel col·lectiu de mestres. I el més preocupant, al meu entendre, no és la supressió de la sisena hora, que al cap i a la fi era una iniciativa que no convencia d'entrada als mestres en general, sinó l'interès de la nova Consellera per fer treballar més els mestres, com si treballéssim poc... La qual cosa suposarà, a més a més, la disminució de contractació de nous mestres, i un increment dels desocupats.

Per altra banda, la Consellera ha deixat una porta oberta perquè les escoles amb més risc de fracàs escolar no deixin de fer la sisena hora. En què quedem? Es tracta d'una mesura econòmica o hi ha fonament pedagògic pel mig? Mal anem si deixem que unes sí i les altres no. Si realment es vol combatre el fracàs escolar, no cal mantenir la sisena hora. Que ampliïn plantilles als centres amb més risc de fracàs escolar, que disminueixin el rati d'alumnes per aula, que hi aboquin més recursos en general, i no caldrà putejar als nens amb una hora més de classe al dia.

Bé, a l'espera de noves declaracions d'intencions de la senyora Consellera (darrerament als mestres ens està agafant por d'obrir el diari o mirar la tele), m'acomiado fins demà, si Rigau vol.

10-A. Hem fet el cim?

Ahir es va celebrar a BCN la darrera de les jornades de consulta popular i no vinculant sobre la independència, juntament amb vint poblacions més. Tot i que els nivells de participació en les consultes d'ahir són fins i tot superiors que en jornades prèvies, tampoc n'hi ha com per llençar coets. Si bé és cert que la consulta no és vinculant, que els recursos econòmics per a la promoció i difusió de la jornada escassos, i que el seguiment mediàtic ha estat més aviat pobre, també s'ha de dir que l'opció independentista a Catalunya no mou a la majoria, i per tant, haurem de continuar insistint per aconseguir-la. Jo crec que els independentistes convençuts han votat, majoritàriament, en aquestes consultes. Així que, de moment, quedem lluny de la majoria necessària per plantejar-nos una declaració unilateral d'independència.

Ho pot fer pitjor l'estat espanyol perquè els catalans acabin arribant a la conclusió que la independència és l'únic camí possible? Crec que si les coses empitjoren una mica més, la independència arribarà, però no per vies democràtiques... Em sembla que per molt malament que ens vagin les coses, els Convergents i els d'Unió de tota la vida continuaran preferint "l'estabilitat" de la monarquia espanyola, al risc de la independència. I els Socialistes encara han de resoldre el dubte de sin són més catalans que espanyols o més espanyols que catalans, tot i que tenen clar que no volen deixar mai de ser espanyols i tenen la il·lusió d'aconseguir avenços dins del marc estatutari, jajajajajajajaja (encara que els seus amics de Madrid els donin pel sac una i mil vegades)...

Potser si que ens convindria als catalans que guanyessin els del PP les properes eleccions generals, ja que sempre que governa el PP a Madrid augmenta l'independentisme a Catalunya.

 

Visc_a Cataluña! 

l'Usap a la semifinal de la Heinecken Cup

Ahir vaig anar a l'estadi olímpic de Montjuïc a veure el partit dels quarts de final de la Heinecken Cup (copa d'europa) de rugbi entre els equips de l'Usap i el Toulon. El resultat final va ser favorable als catalans del nord per quatre punts de diferència, 29 a 25. Es tracta d'un marcador ajustat que mostra la igualtat que  hi va haver, i que dóna el pas a l'Usap a les semifinals del campionat, que s'haurà de jugar contra un equip anglès encara per decidir, a partit únic, al camp del rival.

Crec que ha estat un gran encert haver portat a l'Usap a Barcelona a jugar aquest partit. L'estadi estava ple com un ou amb més de 55.000 espectadors, la gran majoria vinguts de la Catalunya nord i de Toulon. Esperem no haver d'esperar gaire temps a poder tornar a veure a l'Usap per aquí. A més, molts catalans del sud s'han quedat amb les ganes d'aconseguir entrada per aquest matx. És possible que també s'hagués omplert el camp del Barça si finalment s'hagués jugat el partit allà, tal i com s'havia plantejat inicialment.

Abans de començar el partit, les escoles de rugbi catalanes han fet una volta d'honor a la pista, i han donat pas a l'actuació de dues colles castelleres: els Marrecs de Salt (acompanyats per uns quants castellers de la colla dels Angelets del Vallespir, de la Catalunya nord) i la Joves dels Xiquets de Valls. Han fet un castell cada colla i per acabar onze pilars de quatre simultanis per mostrar la senyera, amb unes teles de color groc i vermell exteses pels anxenetes. Just abans de l'inici del matx s'ha escoltat per la megafonia l'himne oficiós de l'Usap, l'Estaca, de Lluis Llach, i al final del partit hi ha hagut el tradicional tercer temps a fora l'estadi amb un concert d'Els Pets. 

Això del rugbi és un esport extraordinari, i trobo que és una llàtima que aquí a casa nostra no tingui gaire tirada entre la gent. Els valors que transmet són molt positius: coratge, sacrifici, companyerisme, respecte al contrari i a l'àrbitre, saber guanyar i saber perdre, caure i aixecar-se, lluitar sense violència, etc., etc. I a més és dels únics esports on es poden barrejar les aficions dins d'un estadi, sense perill d'enfrotaments. Sembla ser que tant l'Usap com la federació catalana de rugbi estan molt interessades en promocionar aquest esport més al sud dels pirineus, i seria una gran èxit que algun dia un jugador de la Catalunya del sud arribés a jugar al primer equip de l'Usap.

Us deixo l'enllaç d'un reportatge molt interessant sobre l'Usap realitzat per la televisió francesa, que es va emetre fa poc per TV3. Val molt la pena.

Busco feina.

Avui ha sortit publicada a diversos mitjans escrits la notícia que el Departament d'Ensenyament té la intenció de suprimir la sisena hora escolar als centres públics el curs vinent. Aquesta sisena hora es va començar a aplicar als centres públics l'any 2006 amb el Conseller Maragall, i va suposar l'entrada a la funció pública d'un bon grapat de nous mestres per cobrir la gran quantitat d'hores de més. A més, per acontentar als sindicats que van acceptar la nova situació es va arribar a l'acord que es disminuiria en dues hores la jornada lectiva (amb alumnes) dels mestres, passant de les 25 a les 23.

Tot i que jo vaig ser un dels mestres afortunats que va entrar a treballar gràcies a la sisena hora, sempre he reconegut que em semblava una mala solució al problema del rendiment acadèmic, i que em semblava més aviat una estratègia per acontentar a les famílies (més hores de guarderia gratuïta), i per competir en igualtat de condicions amb la privada-concertada, ja que aquesta feia temps que tenia la sisena hora (una altre decisió errònia ja que la concertada no pateix els problemes de la pública i per moltes hores de més que faci la pública, no podrà competir mai en igualtat de condicions).

Ara volen tornar enrere degut a la crisi que ens afecta i a les retallades pressupostàries en tots els sectors, encara que ho justifiquin amb arguments pedadògics. La qüestió és estalviar diners com sigui. En canvi, no han dit res de suprimir la sisena hora de la concertada, ja que se suposa que aquí són les famílies qui se la paguen. Així doncs, en que quedem? Si la sisena hora no afavoreix el rendiment acadèmic als alumnes de la pública, tampoc hauria d'afavorir als de la concertada, així que s'hauria de suprimir igualment en aquestes escoles. O potser li interessa al Departament d'Ensenyament que hi hagi un traspàs d'alumnat de la pública a la concertada amb la diferència d'horaris? Segur que molts pares preferiran pagar una mica més perquè l'escola concertada "cuidi" als seus fills una hora més al dia, oi?

Espero que de tirar endavant aquesta proposta de la nova Consellera Irene Rigau, la reducció d'una hora lectiva a les escoles públiques, serveixi per a ampliar el rati de mestres per alumne, i millorar l'atenció als més desfavorits i que més ho necessiten (reforços, desdoblament de grups, atenció individualitzada, grups reduïts...), i no per acomiadar a mestres i empitjorar encara més les coses.

En tot cas, i pel que pugui passar, recordeu: s'ofereix mestre d'educació física, amb idiomes, carnet de cotxe i lliure del servei militar. Interessats deixeu comentari amb una aproximació del sou que podria cobrar.

Cinema porno femení?

Avui he llegit al Periodico de Catalunya que la directora de cinema Erika Lust realitza pel·lícules porno pensades per a dones. I m'ha vingut la pregunta al cap de quines diferències deuen haver entre el porno pensat per a dones i el porno pensat per a homes. 

Suposo que la cosa deu anar de la realització de les fantasies sexuals femenines i tal, així que puc arribar a imaginar-me el guió d'alguna d'aquestes pel·lícules: un dels elements indispensables deu ser la boda al final de la pel·lícula (en aquest cas els tovallons de paper s'han de tenir a prop per eixugar les llàgrimes al final de la peli); un altre element important per elles deuen ser les xerrades i carícies entre la parella després de l'acte "marranot" (molt excitant...); els escenaris ideals on rodar imatges pujades de to segurament els trobaran en grans magatzems, botigues de moda, joieries, perfumeries... (sexe i compres, uhmmm).

Com els deu agradar a les dones imaginar al mascle submís? així com en el porno de tota la vida apareixen les típiques figures de la dona policia dolentota, la diablessa, l'infermera picarona o la motera amb pantalons de cuir tres o quatre talles més petit del necessari..., en el porno per a dones com disfressaran a l'home? de superheroi amb superpaquet? de mestre de facultat amb ulleres de pasta que passa de sexe fins que coneix a una alumna aventatjada enamorada de la poesia de Martí i Pol? de go-go de discoteca que per les nits es posa el tanga i de dia estudia Filosofia i Història a la universitat?

Com és possible que el món del feminisme no hagi fet res abans contra aquesta discriminació tan flagrant envers les dones? Com es possible que acceptin aquesta desigualtat en el mercat del cinema porno? Perquè no s'alcen més veus contra aquesta injustícia? Que us semblaria, dones, un lema per l'estil "no ens suen les xones, amb porno per a homes"?

Siusplau: beates, Dones del Sac, reprimides, i senyores Rotenmeyer sense sentit de l'humor, abstenir-se de fer comentaris.

El "temazo" del dimecres - El món sencer com Marinaleda!

Aquest passat diumenge va visitar Sabadell l'alcalde roig de Marinaleda (Andalusia), Juan Manuel Sánchez, amb motiu de l'acte de presentació de la Festa de la Diversitat de la ciutat veïna.

Marinaleda és un poble andalús governat per comunistes (CUT - Colectivo de Unidad de Trabajadores), al igual que uns altres 13 pobles de la zona, que ens demostren que una altra forma de fer política és possible. L'assemblearisme, les col·lectivitats, el treball cooperatiu, la solidaritat, o l'ecologisme no són utopies inventades per uns il·luminats, sinó realitats tangibles com a Marinaleda.

A Marinaleda també han aconseguit tenir una tasa d'atur zero i uns lloguers de 15 euros al mes per la vivenda. Preguntat per la possibilitat de copiar el model Marinaleda a d'altres ciutats més grans, l'alcalde ha afirmat que seria factible, i que els barris haurien d'agafar la iniciativa i assembleariament decidir quines són les seves prioritats. Tot és qüestió de voluntat i interès.

A veure quan arribarà el Juan Manuel Sánchez terrassenc... Terrassa sencera com Marinaleda!!!

El circ de la Formula 1.

No entenc perquè la televisió pública catalana, la nostra, TV3, es gasta tants calers per tenir els drets televisius de la Formula 1. La veritat, no sé quin interès tenen per vendre'ns aquest "esport" com si fos l'espectacle total i més gran del món. Però si ni tan sols hi ha avançaments!!! De veritat que hi ha algú que sigui capaç de mirar-se una cursa sencera per la televisió?

Que el futbol sigui "l'opi del poble" es pot arribar a entendre, ja que es tracta d'un esport emocionant, amb incertessa fins a la fi del partit, amb jugades espectaculars i molt plàstiques, amb aturades, gols, fores de joc, faltes, penalts, targetes, ambient a les grades, etc. Però que vulguin convertir la Formula 1 en un esport popular, ratlla la paranòia. Només cal veure les retransmissions televisives de les curses. Un "tostón" de principi a fi. El més emocionant és veure com els cotxes entren als "boxes" a canviar els neumàtics o a ficar benzina. Aleshores els locutors s'emocionen i eleven el to de veu per transmetre aquesta suposada emoció. Quan jo vaig a la gasolinera a carregar el dipòsit, no veig emoció en les cares de la gent.

Per altra banda, la Formula 1 continua transmetent una imatge carrinclona i mascliste a més no poder. La figura femenina en aquest circ es limita a posar per les fotos i les càmeres, ensenyant el màxim de carn possible, i felicitant al mascle guanyador al podi. I si surten remullades amb el xampany dels vencedors, encara més divertit. Per cert, que els pilots de Formula 1 són tots guapos i molt mascles. Vaja, suposo que això va intimament lligat, no? Pilot i molt mascle.

I de passada, les grans multinacionals més lladres del món poden promocionar-se en les carroceries del cotxes i fer campanyes publicitàries amb el rostre dels seus pilots. Quants anuncis ha fet el Fernando Alonso des que pilota a la Formula 1? Hi ha algun producte que encara no hagi anunciat?

Suposo que el sector de l'automòvil català deu estar encantat amb TV3 i la seva passió per la Formula 1. Jo, personalment, passo olímpicament d'aquest "espectacle" i del sector de l'automòvil en general. Jo amb qualsevol cotxet que agafi als 110 km/h en tinc de sobres per anar per tot arreu, i que l'Alonso o el Hamilton siguin primer o cinqué me la porta fluixa.