"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 12 d’abril del 2011

Sisena hora. Tornem-hi.



Tornem-hi amb el tema de moda. Ahir la Consellera Rigau va anunciar als sindicats de mestres una sèrie d'iniciatives per fer front a les retallades pressupostàries. Entre aquestes, la iniciativa "estrella" i que més pàgines ha omplert als diaris és la de la supressió de la sisena hora a les escoles públiques de primària. Ara també sabem que la Generalitat vol deixar de pagar la sisena hora a la concertada (per fi una bona notícia), incrementar les hores lectives dels mestres, suprimir les hores lectives/de pati dels mestres (tres únics vigilants al pati, un per cada cicle), i allargar l'edat en que els mestres podien convertir dues hores lectives (amb nens) en no lectives (sense nens) dels 55 als 59...

Vaja, que pinten bastos pel col·lectiu de mestres. I el més preocupant, al meu entendre, no és la supressió de la sisena hora, que al cap i a la fi era una iniciativa que no convencia d'entrada als mestres en general, sinó l'interès de la nova Consellera per fer treballar més els mestres, com si treballéssim poc... La qual cosa suposarà, a més a més, la disminució de contractació de nous mestres, i un increment dels desocupats.

Per altra banda, la Consellera ha deixat una porta oberta perquè les escoles amb més risc de fracàs escolar no deixin de fer la sisena hora. En què quedem? Es tracta d'una mesura econòmica o hi ha fonament pedagògic pel mig? Mal anem si deixem que unes sí i les altres no. Si realment es vol combatre el fracàs escolar, no cal mantenir la sisena hora. Que ampliïn plantilles als centres amb més risc de fracàs escolar, que disminueixin el rati d'alumnes per aula, que hi aboquin més recursos en general, i no caldrà putejar als nens amb una hora més de classe al dia.

Bé, a l'espera de noves declaracions d'intencions de la senyora Consellera (darrerament als mestres ens està agafant por d'obrir el diari o mirar la tele), m'acomiado fins demà, si Rigau vol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada