El "temazo" del dimecres. Siniestro Total - "Me pica un huevo"

A principis dels 80's va sorgir a Vigo aquesta banda punk irreverent, que va crear alguns dels himnes punk més originals i divertits de la història del punk ibèric. Actualment, els Siniestro Total encara es deixen veure de tant en tant per terres catalanes, i aquest dissabte tenim l'oportunitat d'escoltar-los i veure'ls de manera gratuïta a la Festa Major de Viladecans. Una magnífica oportunitat per recordar i recantar alguns dels seus populars temes (Bailaré sobre tu tumba, Cuenca Minera, Mata hippies en las Cies, Opera tu fimosis, Todo por la napia, Camino de la cama, Cuanta puta y yo que viejo...).

Dedico la cançó a tots/es aquells/es que vagin a la manifestació de l'11-S amb algun afany de protagonisme, i algun interès particular, més enllà de la consecució de l'alliberament nacional.

A qui vol enganyar la Consellera Rigau?

Aquest matí, la Consellera d'Ensenyament (amb CIU els mestres ja no eduquem, solament ensenyem) ha presentat el nou curs escolar davant dels mitjans d'incomunicació, i amb tota la barra del món, ha manifestat que aquest serà el curs del "canvi" per "millorar resultats". N'hi ha per castigar-la ben castigada, igual que devia fer ella amb els alumnes més díscols en la seva llunyana etapa de docència. Jo, directament, l'expulsaria de la conselleria.

Com pot defensar la Consellera que millorarà la qualitat educativa amb 20.000 nous alumnes i 3.000 mestres menys? Com pot millorar la qualitat educativa si no es cobreixen les baixes laborals fins al cap de quinze dies? Com es millora la qualitat educativa si es fan distincions d'horari/salari entre els mestres d'una mateixa escola? S'ensenya millor a 30/35 alumnes que a 25/30 alumnes per aula? Té més qualitat la tasca educativa d'un mestre si se li carrega l'horari amb més hores lectives? Treballa més motivat un mestre que ha patit una pèrdua de poder adquisitiu del 25% en els darrers tres anys? És possible motivar a un mestre que porta sis anys treballant a jornada completa i ara veu reduïda la jornada a un 33%?

Crec que la Consellera podria haver tingut la decència d'aparèixer davant dels mitjans capcota i amb sentiments de culpabilitat per la situació en que es troben (ha dut) els serveis educatius. La situació és dramàtica, per no dir catastròfica, i encara té la patxoca d'assegurar que tot anirà millor, i que s'estan fent bé les coses. Collons! com a mínim que digui que no pot fer-hi res més i que la situació és la que és, i dimiteixi. Però que no intenti enganyar al personal amb previsions inconcebibles.

RIGAU DIMISSIÓ JA!!!

La millor feina del món: rei de Suazilàndia.

Dansa de les canyes en honor al rei, a Suazilàndia.

Aquests dies s'està celebrant al país africà de Suazilàndia la tradicional cerimònia "Umhlanga" on milers de dones (50.000) desfilen davant del monarca Msuati III portant llargues canyes, i mig despullades, amb la il·lusió de convertir-se en la nova esposa del monarca, que acostuma a triar una entre els milers de noies que hi desfilen (i ja en van quinze).

Suazilàndia és el darrer dels països subsaharians on el rei encara regna amb poders absoluts. Fronterer amb Sud-àfrica i Moçambic, aquest petit país de poc més d'1 milió d'habitants, té una de les taxes més altes d'infectats de Sida (al voltant del 30% de la població), un 50% d'aturats, i una esperança de vida de 32 anys.

Tot i les alarmants estadístiques d'aquest país africà, sembla que a la comunitat internacional no li afecti gaire la situació dels Suazis. Deu ser que allà no hi ha petroli, ni res d'interessant, i per tant es permet que un il·luminat regni a la seva voluntat i maltracti als seus conciutadans amb total impunitat.

Ara, gràcies a l'anècdota del "ball de les canyes" ens hem assabentat de la situació dels habitants d'aquest país africà, però molt em temo que ningú mourà ni un dit per canviar les coses i per ajudar als Suazis a alliberar-se del règim absolutista que els oprimeix. Aquí, fins que no moren uns quants centenars de persones, no hi ha conflicte real. Així doncs, caldrà esperar a veure si algun Suazi s'atreveix a plantar cara al seu rei, posant la seva vida en joc. Pel que sembla, hi ha moltes dones que prefereixen "unir-se a l'enemic" per canviar la seva situació personal...

Autopista a La Mola.

Monestir romànic de La Mola - 1.102 m.

El massís de Sant Llorenç del Munt està entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages. Això vol dir que a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi viuen més d'un milió de persones (prop de 900.000 al Vallès Occidental i prop de 185.000 al Bages).

Aquest matí, cap a les 9:00, quan he començat a pujar fins dalt del cim de La Mola des del Cavall Bernat, a la veïna població de Matadepera, poc podia pensar que seria un dels dies que em trobaria amb més excursionistes pujant pels diferents camins que porten al cim. Les magnífiques condicions climatològiques feien preveure una gran assistència d'excursionistes de cap de setmana, però m'atreviria a dir que ha estat el dia que m'he trobat més gent pujant de tots els que he estat per la zona.

I, casualitats de la vida, quan ja baixava pel camí dels Monjos, he anat a trobar-me al meu germà Albert i els meus nebots, Unai i Èlia, juntament amb tres minyons més, l'Ogro, l'Anna i el Bubu, que pujaven des dels dipòsits. I encara m'he trobat a un altre minyó, el Sergi Castells que venia de Can Robert tot sol. I també m'he trobat a un exprofessor de l'EGB, a l'Agustí Bartra, el Pepe Ruiz, un "nou" català molt implicat amb la causa catalanista des del col·lectiu "Veu pròpia".

No està gens malament l'estadística. Dels més d'un milió de potencials excursionistes a l'entorn del massís de Sant Llorenç del Munt, he anat a trobar-me a vuit persones conegudes. Potser deu ser la inèrcia de les casuals trobades a l'illa de Java aquestes vacances...

Escolta Sepharad: Els homes no poden ser si no són lliures.

El proper dimarts 11 de setembre els catalans estem convocats a participar a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona, a partir de les 18:00 de la tarda, al passeig de Gràcia. M'agradaria que aquesta convocatòria deixi palesa la voluntat majoritària del poble català d'alliberar-se de l'opressió (social, cultural, lingüística, econòmica...) espanyola per esdevenir un estat sobirà i lliure. Ja no ens alimenten molles. Ni un pas enrere. L'11-S, tots a Barcelona!!!

Perillosos feixistes espanyols.

Un altre militar feixista espanyol

Segons els vots d'alguns de vosaltres a l'enquesta sobre la independència de Catalunya en aquest bloc, el 62% de vosaltres penseu que la independència arribarà en el període màxim d'entre dos i quatre anys, i la resta dels vots aposten per un període d'entre quatre i vuit. Només un votant pensa que la independència no arribarà abans de vint anys.

Llegint les declaracions de personatges com aquest coronel de l'exèrcit ejpañiol, Alamán Castro, sembla impensable que els espanyols acceptin una Catalunya sobirana i independent, i semblen disposats a repetir velles estratègies militars per aconseguir que Catalunya continuï sotmesa a Ejpañia, malgrat trobar-nos ja en ple segle 21, i havent estat testimonis directes de greus conflictes bèl·lics no fa tants anys, amb la mort (assassinat) de milers de civils innocents (a l'antiga Iugoslàvia).

Sembla bastant evident, que l'exercit espanyol no va acabar de fer net amb la transició, i que encara queden uns quants feixistes, energumens, assassins, dins les files de l'exercit espanyol disposats a solucionar els problemes d'Ejapñia amb velles receptes. Aquesta gent, encara no s'han adonat dels importants canvis que ha sofert  la nostra civilització en la darrera centúria, i estan desitjant poder pujar als tancs de nou a la més mínima. Em pregunto quan trigarà el ministre de defensa ejpañiol a destituir a aquest perillós personatge, i fins i tot, a tancar-lo a la presó per evitar-nos mals majors en el futur.

Cada dia que passa tinc més ganes que arribi la Diada de Catalunya per sortir al carrer i fer comprendre a espanyols com aquests, i d'altres, que me la porta bastant fluixa Ejpañia, i que no puc esperar ni un dia més perquè ens independitzem d'un país tan caspós, ranci, i lladre com aquest.

30 d'Agost: Sant Fèlix.

Siusplau Sant Fèlix, porta'm en el dia d'avui uns grans castells per la meva colla, i una bona feina a títol personal. Si ho fas així, prometo deixar el cubata a terra quan passis davant meu a la processó del vespre.

Amén.