I love this game.

Intensa lluita sota el cèrcol entre blancs i blaugranes ahir a Gasteiz.

Impressionant espectacle basquetbolístic el que van oferir ahir els dos grans equips històrics de la península al primer partit dels quarts de final de la copa que es disputa a la localitat alavesa de Gasteiz. Barça i Madrid es tornaven a veure les cares, després del darrer partit al Palau Blaugrana on el mestre Navarro va oferir una lliçó de les que marquen època, i amb 33 puntets ell solet, va dur a l'equip blaugrana a la victòria. Ahir, Navarro no va estar especialment fi, però uns altres jugadors van donar una passa endavant per contrarestar el fluix partit de l'estrella. Jugadors com Pete Mickael, Ante Tomic, o Erazem Lorbeck, van demostrar el perquè se'ls considera jugadors d'elit amb les seves espectaculars accions.

 

El partit es va resoldre després de dues pròrrogues molt intenses, a favor del Barça, per tan sols 3 punts d'avantatge, i encara va tenir el Madrid una darrera possibilitat amb un tir llunyà de Llull, un dels jugadors blancs més encertats.

 

El gran favorit de totes les apostes, el Reial Madrid, queda doncs fora a les primeres de canvi, i ara el Barça haurà de fer front a l'altre gran rival que li queda, el Caja Laboral Baskonia, amfitrió, i que ahir va superar còmodament als saragossans del CAI.

 

Si els dos partits que li resten al Barça per aixecar el títol s'han de resoldre de la mateixa manera que el primer, hauré de tenir les pipes a prop, per no acabar amb les poques ungles que em queden...

Ada Colau, lluitadora per la justícia social.

Ahir va comparèixer al Congrés dels Diputats la portaveu de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), Ada Colau, per fer posar vermells a uns quants polítics vividors i xucladors, i per dir unes quantes coses ben dites al voltant de la gran estafa que ens han colat els actuals dirigents polítics. Sense embuts ni rodejos, i dient les coses pel seu nom. Titllant de criminals a aquells que els mitjans ens volen fer passar per estafadors o aprofitats, i deixant ben clar qui és que està pagant els plats trencats de la crisi on ens han deixat portar els que escalfen les butaques de l'hemicicle madrileny.

Una nova heroïna moderna, que tant de bo se'n surti amb la seva lluita, que de fet, és la de molts més.

El "temazo" del dimecres. The Troggs - "Wild Thing"

Aquest dilluns va morir, als 71 anys, degut a un càncer de pulmó, Reg Presley, cantant i líder del grup britànic dels anys 60, The Troggs. La veritat és que fins ahir, no tenia ni idea que aquesta cançó era obra d'aquesta banda ja desapareguda, però és d'aquells temes que se't graven a la memòria de tant haver-los sentit arreu. Rock tirant a garatge amb un ritme molt enganxós. 

Ser olímpic i que passin olímpicament de tu.

L'entrenadora maltractadora i la deixeble justificadora dels maltractes.

Darrerament, l'opinió pública està commocionada pels darrers esdeveniments que s'han produït en el món de la natació sincronitzada a l'estat que ens ocupa. Els diaris han omplert pàgines de tinta amb les notícies de la destitució sobtada de la seleccionadora dels darrers quinze anys, la "piji-ulleres de pasta-fashion", Anna Tarres, i de la més sobtada (si cap) retirada, voluntària, de la top espanyola (i catalana per més inri) Andrea Fuentes, a qui la nova seleccionadora acusa de patir la síndrome de la dona maltractada (que justifica al seu maltractador). Vaja, un drama per l'esport nacional. Què farà l'equip espanyol de sincro als mundials de Barcelona sense una de les seves grans bases? Agh! Estic desolat, igual que molts aficionats a l'esport en general...

El cert és que hi ha esports que només interessen als mitjans quan poden donar la notícia que s'ha obtingut alguna medalla o títol per donar rellevància al gran nivell esportiu del país. La resta de l'any, o de la vida, aquests esports no interessen pràcticament a ningú, i amb prou feines van arreplegant les subvencions i les ajudes necessàries per anar fent, i per poder continuar competint en allò que els agrada. Vaja, que la gent passa olímpicament de tot allò que no sigui futbol, bàsquet, tennis, motos i cotxes, i poca cosa més. De la resta dels esports, amb prou feines la gent coneix el nom d'algun dels esportistes més importants de cada disciplina. Qui sap com es diu el campió mundial de tennis-taula, de judo, de salts de natació, d'esquaix, de rem, o de voleibol?

Sincerament, estic bastant fins la polla de l'espectacle mediàtic de la natació sincronitzada. De la Tarrés, de la Fuentes, de la Mengual i de tot aquest mundillo. És més, reconec que la natació sincronitzada és dels esports que més detesto. No m'agrada ni l'estètica, ni l'espectacle que ofereixen. Si volen ballar que facin servir el terra que així ho veurem millor, i si el que volen es nedar, que es posin a fer natació d'un costat a l'altre fins que rebentin. A més, això de les puntuacions de la sincro és una estafa com una catedral, i hi ha més màfia que a l'antiga Unió Soviètica, que per cert, sempre guanyen les russes...

Siusplau, a veure si ara que ja s'ha retirat la Fuentes, la Tarrés i la Mengual, podem descansar uns dies de la natació sincronitzada, i no hem de tornar a saber d'aquest esport fins que no hi tornin a haver medalles sobre la taula. Per mi s'ho poden estalviar, però com a mínim que hi hagi alguna justificació esportiva pel mig per dedicar els minuts a aquest esport superminoritari en comptes de dedicar-lo a altres esports molt més practicats i interessants com la petanca, la lluita greco-romana, el bàdminton, el fronton, etc., etc.

Una altra de ianquis.

supermodel morrejant-se amb gordo lleig molt intel·ligent (salta a la vista, la intel·ligència)

Segons publica avui el diari Ara, una empresa nord-americana va gravar aquest anunci per passar-lo durant la mitja part de la Superbowl, la final de la lliga del rugbi nord-americà, un dels moments televisius amb més audiència global de l'any. A l'anunci apareixen aquesta supermodel, una tal Bar Refaeli, israelita, i un jove nord-americà molt intel·ligent (suposadament), però més lleig que pegar a un pare. Vaja, com les típiques pel·lícules de Disney en que la bella s'enamora de la bèstia, però sense amor, només per pasta.

Bastant immoral tot plegat, però res que sorprengui gaire tractant-se d'un país on el valor de la imatge és tant o més important que qualsevol altre virtut que es pugui atribuir a una persona. Tanmateix, els valors morals de la societat nord-americana s'han anat estenent i assumint globalment (coses del markèting, de Disney, Hollywood, Coca-Cola...). Sense anar més lluny, només cal fixar-se una mica al nostre entorn, i comprovar que ja no n'hi ha prou amb demostrar les virtuts personals professionalment parlant per aspirar a segons quines feines. Si no hi ha una cara bonica al davant, no val la pena ni presentar-se a segons quin càsting o entrevista: per ser presentadora de televisió, hostessa, núvia de futbolista, actriu...

Demà no us perdeu el "Salvados" del Jordi Évole.

Demà al vespre torna un dels programes més punyents i crítics de la graella televisiva, el "Salvados" (la Sexta) del periodista de Cornellà, Jordi Évole. I ho fa amb un reportatge dedicat a l'educació, visitant un dels països capdavanters en aquesta matèria, Finlàndia. 

Els experts educatius i els analistes estadístics sempre es refereixen a aquest país quan volen parlar de models a seguir o imitar, i solen coincidir en afirmar que allà es fan bé les coses. Potser demà sortirem una mica de dubtes i coneixerem millor quin és el secret de tanta excel·lència. De moment us deixo el text promocional del programa que apareix a la seva pàgina web:

En un momento en el que la crisis lo envuelve todo, con recortes que afectan a la calidad de vida de la ciudadanía, es el momento de analizar el coste de los cambios que se están produciendo en nuestro país. La nueva temporada de ‘Salvados’ arranca con ‘Cuestión de Educación’, un programa en el que Jordi Évole viaja a Finlandia, el país con mejores ratios educativos.

La expresidenta de Finlandia sitúa la Educación al nivel de una cuestión de Estado.

¿En qué se diferencia el sistema educativo finlandés del español? ¿Cómo afrontan los finlandeses las cuestiones relacionadas con la formación de los alumnos? La expresidenta de Finlandia considera que “un pueblo educado no permite corruptos ni incompetentes”, toda una declaración de intenciones que sitúa la Educación al nivel de una cuestión de Estado.

Con España azotada duramente por la crisis, la corrupción y los recortes, ‘Salvados’ se pregunta si se están poniendo los medios necesarios para que algún día esa frase se haga realidad en nuestro país. ¿Cómo están afectando los recortes? ¿Cuál será el alcance de la reforma Wert? ¿Qué explica el bajo nivel educativo de nuestra enseñanza ¿Es culpa de los políticos, de los padres, de los profesores?

En ‘Cuestión de Educación’ Jordi viaja hasta Finlandia, país con un abandono escolar del 0’2% frente al 30% que hay en España, para comprobar las diferencias con nuestras escuelas. ¿Qué peso tiene la Educación en la sociedad finesa? ¿Cuánto les cuesta? ¿También sufre recortes? ¿Sus reformas educativas generan tanta polémica como aquí? Los resultados son sorprendentes.

Els miserables (Polònia)

Un altre vegada, els del Polònia la claven. Miserables polítics els que ens escuren les butxaques per repartir-se els calés. I ni un a la garjola...