Diuen que avui és el dia mundial dels mestres...

... i es per això que vull felicitar a tots els mestres que:

- m'han fet riure.

- m'han estimat sense condicions.

- han estat pacients amb mi.

- m'han despertat la curiositat per saber alguna cosa nova.

- han sigut uns bons exemples de conducta i comportament.

- han respectat el meu ritme d'aprenentatge i maduració.

- m'han tractat amb humanitat i amb coherència.

- no m'han "qualificat" en funció de les notes.

- no han alliberat les seves tensions/frustracions en mi.

- no m'han etiquetat.

A aquests pocs, comptats, mestres us vull agrair la vostra dedicació i entrega.

Mor als 102 anys un dels herois nacionals del Vietnam. Espero que Catalunya no necessiti d'herois nacionals per ser lliure...

Vo Nguyen Giap.

(notícia publicada a l'edició digital del diari Ara d'avui divendres)

El general vietnamita Vo Nguyen Giap, ha mort aquest divendres a l'edat de 102 anys.

Giap és considerat un dels millors militars del segle XX per haver vençut consecutivament a França i els Estats Units en els conflictes d'Indoxina i del Vietnam. 

La presa del campament francès durant la batalla de Dien Bhien Phu el maig del 1954 i la caiguda de Saigon l'abril del 1975, van ser les victòries que li van valdre a Vo Nguyen Giap la reputació d'un estratega excepcional, capaç de fer front a les potències estrangeres.

Dades biogràfiques

Nascut el 25 d'agost de 1911 en un poble del Vietnam central en el sí d'una família modesta, Vo Nguyen Giap va créixer en una atmosfera de nacionalisme militant.

Per problemes amb les forces de seguretat franceses va passar dos anys a presó, del 1930 al 1932.

Després d'aquest lapse va finalitzar els estudis de batxiller i va anar a ensenyar història i llengua francesa a Hanoi, a l'institut Thang Long, un centre de militants anticolonialista.

En el 1937, a l'època del Front Popular francès, es va afiliar al partit comunista clandestí vietnamita i en el 1939 es va casar amb una militant del seu partit, mare del seu fill, que va ser torturada per les forces de seguretat franceses fins que es va suïcidar a la presó.

En el maig de 1940, en companyia de Phan Van Dong, futur primer ministre entre els anys 1954 i 1986, el cèlebre general va anar a la Xina on va conèixer a Ho Chi Minh, fundador del Partit Comunista de Xina el 1930, un fet que va ser determinant pel futur de la seva carrera militar.

Passar més gana que un mestre d'escola (Duran y Lleida dixit).

El líder Unionista (UDC), Josep Antoni Duran y Lleida, ha fet, novament, unes declaracions polèmiques al programa matinal "El matí de Catalunya Ràdio", dirigit per la periodista Mònica Terribes, on assegura que ell no es podria dedicar a l'ofici de professor ja que es guanya molt poc. Vaja, tot un consol sentir d'un polític del mateix bàndol dels que governen, que els mestres estem mal pagats. I mireu si pensa que n'estem mal de pagats, que no es veuria capaç ni de viure amb el mateix salari que molts dels que vivim d'aquesta professió. He de pensar que el nivell de despeses d'aquest senyor deu ser bastant més elevat que el de la majoria de professionals del món de la docència, perquè si creu que no es pot viure amb el sou d'un mestre, com es pensa pensa aquest senyor que viuen els milers, milions, de treballadors que no arriben ni al sou d'un mestre? 

Amb una mica de sort, quan siguem independents, el senyor Duran y Lleida serà el Conseller d'Ensenyament de Catalunya, i ens pujarà el sou als mestres fins a equiparar-lo al dels diputats i diputades del Parlament. Bé, o millor potser, se n'anirà a viure a Saragossa i ens estalviarem sentir-lo i veure'l parlant de terceres vies i xorrades per l'estil.

El "temazo" del dimecres. Companyia Elèctrica Dharma "popurri al Concert per la Llibertat".

Avui dedico el "temazo" dels dimecres al Pep Fortuny, membre fundador i líder espiritual de la banda Companyia Elèctrica Dharma, que va morir ahir a l'edat de 61 anys. El Pep era compositor, bateria i cantant del grup. També va cultivar l'art de l'escriptura, i va publicar un llibre ("El soroll de Kerouac") de poemes i texts acompanyats per il·lustracions de la seva filla.

Actualment el grup estava preparant una gira de celebració del 40è aniversari de la seva fundació. La seva darrera aparició davant del públic va ser al Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou el passat 29 de juny. El Pep, precisament, va recitar uns versos per encetar la seva actuació. 

Com diria el Pep: "Sempre, en algun lloc, la lluita continua".

I després diuen que a Catalunya adoctrinem als alumnes...

(notícia real apareguda a l'edició digital de El Periódico d'avui mateix. No és broma, eh!)

El col·legi públic Príncipes de Asturias del municipi madrileny de Quijorna va exposar i va posar a la venda el cap de setmana passat objectes amb simbologia franquista en el marc d'unes jornades que l'Ajuntament de la localitat, del PP, va organitzar juntament amb la Germandat de Regulars de Ceuta amb l'objectiu de "fomentar i promocionar els valors tradicionals de la cultura espanyola". 

L'acte s'havia presentat en el cartell promocional amb l'objectiu de "fomentar i promocionar els valors tradicionals de la cultura espanyola, obtenir el màxim suport social i reconeixement i afavorir la completa identificació de la societat amb les seves Forces Armades", a més de "fomentar i promoure la cultura de la Defensa i Seguretat en la societat".

Després de la polèmica, l'alcaldessa de Quijorna, Mercedes García Rodríguez, del PP, ha demanat "disculpes" i ha assegurat que el consistori va cedir el local per a l'exposició "sense saber el que s'hi feia". Fins i tot ha arribat a afirmar que no va veure l'evident simbologia feixista exposada quan la va visitar amb el seu marit: "No me'n vaig adonar". I afegeix: "Fins i tot vaig comprar un pastiller amb l'escut de la Guàrdia Civil".   

Llegint notícies com aquesta, m'espanta pensar que amb xusma com aquesta haguem de negociar una consulta o la futura independència...

Té res a dir Europa d'aquest nou escàndol d'apologia del feixisme? A què esperen per demanar al govern espanyol mà dura contra els feixistes? A que passi com a Grècia i mori algú? Per si un cas, el dia 12 d'octubre recomano a tothom que no passegi pel centre de Barcelona...

La que han liat els mestres de ses illes!!!

Ahir, el centre de Palma va viure una de les manifestacions més multitudinàries mai vistes (si no la que més) per reclamar al govern balear que baixi del burro i deixi d'atacar la llengua i l'ensenyament públic. Al voltant de 100.000 persones van omplir els carrers del centre de la ciutat. Famílies senceres van sortir en suport dels convocants, i dels docents que ja fa un parell de setmanes van iniciar una vaga indefinida com a mesura de protesta.

Caldrà veure si el govern del senyor Bauzá escolta a la minoria cridanera (100.000 persones, és a dir, al voltant d'un 10% dels habitants de l'illa) que ahir es va mobilitzar per fer-li entendre que no els agrada la seva política lingüística, ni educativa, o si bé prefereix fer oïdes sordes i opta per fer com faria la seva companya de partit i portaveu del govern espanyol, Soraya Saenz de Santamaria, i prefereix creure que la majoria silenciosa està de part seva.

Sort que ells no són nacionalistes...

Selecció catalana (-1) d'hoquei patins que s'ha proclamat campiona del món a Angola.

Aquest cap de setmana hem tingut algunes noves mostres d'allò que els espanyols anomenen barreja d'esport i política, tot i que segons aquests, això solament ho fem els catalans que som uns nacionalistes-terroristes-rupturistes-fracturistes-totalitaristes-etcistes.

 

Als campionats del món d'hoquei patins, la selecció espanyola ha conquerit la primera posició amb un equip format gairebé íntegrament per esportistes catalans (9 dels 10). A la final disputada a Luanda (Angola), el combinat català amb el convidat espanyol es va imposar a la selecció argentina per 4 gols a 3, aconseguint d'aquesta manera el cinquè mundial de manera consecutiva.

 

A l'hora de fotografiar als campions amb el trofeu, el representant espanyol no va dubtar a treure una bandera espanyola, i els botiflers catalans van posar alegrement al darrere amb gestos victoriosos i de gran alegria. Eh! però sense fractures, polititzacions, ni nacionalismes excloents pel mig, eh! Esport i res més, com els agrada dir a les autoritats espanyoles.

 

Els que no s'han deixat entabanar a l'hora de mostrar un patriotisme amb el que no combreguen, han estat els pilots catalans del mundial de motociclisme, a la cursa disputada al circuit d'Aragó, que han rebutjat els oferiments dels comissaris de pista perquè agafessin les banderes espanyoles al final de la cursa per celebrar els èxits aconseguits. Ni els germans Màrquez, ni Espargueró, ni Rins han volgut agafar la bandera espanyola, i això ha indignat a alguns seguidors espanyols (no nacionalistes, per descomptat). Quina barra! Això sí que és polititzar l'esport, oi?

 

Un 10 pels pilots, un 0 pels jugadors d'hoquei patins.