"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 30 de març del 2014

David Caño: "A què jugues Rigau?"

El més semblant a un espanyol de dretes... una catalana de dretes!!

(Magnífic article del mestre i poeta David Caño aparegut al Diari de l'Educació).

Aquesta setmana hem assistit a la presentació pública i mediàtica del nou Decret de Plantilles i Provisió de llocs de treball per part de la Consellera Irene Rigau. Un decret que recordem ja va néixer amb certa polèmica quan el sindicat USTEC·STEs (IAC) va fer públic, amb roda de premsa, un esborrany que s’estava elaborant d’esquena a la comunitat educativa entre el Departament d’Ensenyament i un grup influent de directors de centres escolars. Des d’aquell moment han estat múltiples i massives les mostres de rebuig per part de docents i famílies, però poc ha volgut escoltar aquesta Departament als qui coneixen de primera mà el funcionament dels centres i la seva problemàtica real; demostrant així certa obsessió i capficament en aplicar unes polítiques educatives que tenen molts punts en comú amb la nova llei Wert (LOMCE) i que s’han demostrat fallides en aquells països que més ràpidament van adaptar-se a les directrius de la Comissió Europea, l’FMI i certs referents de l’escola de Chicago. 

Quan a finals del mes de juny aquest Decret va ser presentat al Consell Escolar de Catalunya, darrer tràmit necessari per ser aprovat, res feia pensar que amb total opacitat del món la Consellera Rigau en retardaria la seva aprovació, per continuar modificant-lo d’esquena als representants dels treballadors i les famílies. 

La Consellera Rigau va presentar un document que només ella i els seus tècnics coneixen realment, un decret que afavoreix l’amiguisme, la discrecionalitat i una manera de seleccionar el professorat que pren com a referència el model empresarial privat i que a més, defineix en un 50% el percentatge de la plantilla total dels centres que es podrà acollir a aquest procediment no ordinari de selecció de personal. 

Però, i al meu entendre, el més preocupant de tot és el grau d’autoritarisme demostrat per la Consellera Rigau a l’hora d’aprovar aquest Decret que, precisament, trenca amb les formes democràtiques i de presa de decisions col·lectives dels centres educatius de Catalunya. 

Què ha volgut demostrar la consellera Irene Rigau a l’aprovar aquest decret, justament ara, dins del marc d’una setmana de mobilitzacions i lluita convocada de forma unitària pel conjunt de la comunitat educativa catalana i que tindrà com a punt àlgid la manifestació d’aquest dissabte a les cinc de tarda a Plaça Universitat. 

Sembla que la Consellera Irene Rigau vol exhibir mà de ferro contra la comunitat educativa catalana. Una mà de ferro castigadora contra aquells qui han gosat anar més enllà de la lluita contra la LOMCE, explicant-ne públicament els punts que tenen en comú ambdues lleis i retraient a aquesta Consellera que les retallades que està aplicant (augment de ràtios, no substitucions, tancament de línies públiques, precarització de les treballadores castigant doblement al personal substitut i interí) estan depauperant la xarxa d’educació pública i fent-ne disminuir la seva qualitat. Sembla que la Consellera Rigau no ha paït bé que s’hagi fet públic que Catalunya està a la cua en inversió educativa i més si tenim en compte el finançament públic que reben les escoles i fundacions privades en forma de concert. 

Però aquesta mà de ferro, contrasta amb la mà de plastilina que la Consellera Irene Rigau ofereix davant les polítiques més conservadores, reaccionàries i recentralitzadores del Ministre Wert. A dia d’avui, la Consellera Irene Rigau encara no s’ha atrevit a donar cap directriu clara per fer front a la LOMCE, per mantenir la immersió lingüística, per evitar uns continguts curriculars i un sistema de revàlides espanyol que cerca aconseguir allò que ja va fer públic el Ministre Wert: “Vamos a españolizar a los niños catalanes”. 

La Comunitat Educativa Catalana ha demostrat consens i convenciment a l’hora d’oposar-se a la llei Wert apel·lant a la desobediència i a la insubmissió. Famílies i docents junts es mostren disposats a fer front a aquesta llei involutiva utilitzant la mobilització i la desobediència civil, per això, no deixa de ser preocupant que la Consellera Irene Rigau no encapçali aquest desafiament a nivell institucional i faci passos valents situant-se al costat de la comunitat educativa en contra de la llei Wert. És sorprenent que en comptes de fer ús de la potència que aquest repte i determinació ofereixen, la Consellera faci tot el contrari, aprovi un Decret que va en la mateixa direcció d’aquesta llei espanyola, colpejant així, als convocants d’aquesta setmana de lluita amb tota la duresa possible. 

Una duresa que mai no ha demostrat en contra de les exigències del Ministeri Espanyol quan va decidir augmentar les ràtios i no substituir el personal docent, una duresa que encara no ha demostrat per afirmar clarament i per escrit que la immersió lingüística és intocable i no es negocia, una duresa que no ha fet valdre davant la imposició d’uns currículums adoctrinadors i clarament centralistes, una duresa que un cop més demostra que la Consellera Rigau colpeja amb una mà de ferro contra l’escola catalana mentre es mostra dubitativa, obedient i amb mà de plastilina davant les envestides del Ministre Wert. 

En definitiva, el que aquesta setmana la Consellera Irene Rigau ha vingut a demostrar és que davant la situació que viu l’educació pública del nostre país, davant les imposicions en forma de llei que ens arriben de Madrid, i davant unes exigències clares de la comunitat educativa catalana, ella tria conflicte, diàleg mut i imposició. 

No m’agradaria pensar que està començant a llaurar el terreny per l’acatament de la LOMCE perquè ha de tenir molt clar que la societat civil catalana, la comunitat educativa i totes les plataformes que lluitem per una educació pública i de qualitat no restarem callats, ni muts ni obedients. No acatarem i per tant, vista la seva actitud, el millor servei que podria fer a l’educació pública, i a aquest país en general, és dimitir.

dissabte, 29 de març del 2014

La cobdícia segons Tortell Poltrona.


És una llàstima que els del Procés Constituent no tinguin tants calés com els bancs com per passar una i altra vegada els seus missatges per la tele. Interessantíssimes reflexions del pallasso Tortell Poltrona al voltant dels valors de la nostra societat, i dels seus propis.

divendres, 28 de març del 2014

Diferències entre diaris d'esquerres i de dretes segons Polònia.


Magnífic gag del Polònia d'ahir donant canya als mitjans escrits d'aquest país, i del país veí sobretot. Potser és cert que tenim la premsa que ens mereixem... Afortunadament, hi ha honroses excepcions.

dijous, 27 de març del 2014

David Carabén: “Ens calia sortir de la zona de confort”


Fa un parell o tres de dies, en David Carabén, líder de la banda de pop-rock catalana Mishima, va fer aquestes declaracions aparegudes en diversos mitjans de comunicació, en la presentació del darrer disc de la banda, "L'Ànsia que cura".

Si avui comento les declaracions d'aquest artista, no és en cap cas perquè m'interessi la seva música, si no per la coincidència amb el títol de la darrera encíclica de l'antic cap de colla dels Minyons.

Passat el temps, comprenc molt millor el sentit real del missatge. Ja que els Minyons ens trobem a la "zona de confort", el millor és sortir-ne, no? Literalment. Veig que alguns dels principals defensors d'aquestes tesis li han seguit l'exemple. Per què alguns només es recorden del compromís quan manen?

De fet, he de reconèixer que jo també estic vivint un incici de temporada un xic a la "zona de confort", sobretot entre setmana, que em fa una mandra... Eh! però a partir de ja a tope!!!

dimecres, 26 de març del 2014

El "temazo" del dimecres. Koma - "Mi jefe"


Dins del disc "El infarto" publicat l'any 1997 per la banda pamplonesa Koma, hi trobem el tema "Mi jefe", que avui que ja s'ha aprovat el Decret de plantilles que afecta al cos de docents interins de la funció pública, em ve molt de gust escoltar i que tots vosaltres en gaudiu també. Dedicada especialment a tots els directors d'escola pública amb ànsies de poder que creuen que la seva opinió és la més bona i la més correcta.

dimarts, 25 de març del 2014

La Rigau aprova el Decret de plantilles.


Una més. Un nou Decret que la Rigau ens imposa malgrat la contestació molt majoritària dels docents. Avui el govern de la Generalitat ha aprovat el Decret de definició de perfil i provisió de llocs de treball docents, que entrarà en vigor a partir del curs 2014-2015. Aquest Decret dóna més capacitat de decisió als directors dels centres educatius públics a l'hora de confeccionar la plantilla de docents del centre, és a dir, obre les portes a l'arbitrarietat, l'opacitat, l'endollisme, la submissió, la coacció, la repressió, la corrupció, l'amiguisme, la precarietat, la competitivitat, el nepotisme, la censura i l'autocensura, etc., etc.

El cert és que m'envaeixen sentiments contradictoris, doncs per una banda m'indigna que l'educació pública s'assembli cada cop més a la privada (en tot allò negatiu que representa aquesta) amb Decrets com aquest de plantilles, però per altra banda, estic convençut que en un procés de selecció just i transparent, tindria un bon grapat d'arguments (curriculars) per ser elegit. 

Tanmateix, prefereixo l'objectivitat amb riscos de l'actual sistema d'assignació de places docents, que no pas la subjectivitat futura, que possibilita molts més perills i injustícies que no pas ara. I si no, temps al temps. Per si de cas, ja estic pensant en comprar-me un nou xandall més "fashion", tallar-me el cabell com un presentador de telenoticies, i presentar els meus respectes a tots els directors de centres educatius del Vallès Occidental. 


dilluns, 24 de març del 2014

Hi ha lliga!


Ahir a la nit, el Barça visitava l'estadi Santiago Bernabéu en l'enfrontament de lliga contra el Reial Madrid, en un partit clau per les aspiracions al títol dels culés. Una derrota hagués deixat als blaugranes a 7 punts del Madrid i amb escasses opcions al títol, i la victòria suposava col·locar-se a un sol punt dels blancs i dels matalassers, que s'havien imposat al  Betis a domicili. Vaig gaudir apassionadament de la victòria culé al local de la colla rodejat de minyons extasiats.

En un partit vibrant i espectacular, el Barça es va acabar imposant per 3 gols a 4, amb "hat trick" inclòs de Messi. Iniesta va obrir la llauna ben d'hora, però els blancs van aconseguir posar-se pel davant fins a en dues ocasions (2-1, 3-2). Tanmateix, els blaugranes no van baixar en cap moment els braços i es van sobreposar a totes les adversitats, per acabar emportant-se el partit gràcies al darrer gol de Messi, de penal, després que Xabi Alonso atropellés a Iniesta dins de l'àrea dels blancs.

El partit d'ahir, a banda de donar emoció a la lliga a manca de nou jornades, va servir perquè Leo Messi superés alguns registres establerts fa molts anys, com el rècord de gols (21) en enfrontaments entre blaugranes i merengues que fins ahir ostentava Alfredo Di Estéfano (18), i el de segon màxim golejador de la història de la lliga (236), que fins ahir ostentava Hugo Sánchez (234). Tan sols li manquen 15 gols per atrapar al màxim golejador de la història de la lliga, Telmo Zarra (251).

Malgrat l'enorme partit dels culés, s'ha de reconèixer que als rivals els costa ben poc posar al Barça contra les cordes, i el Madrid ho va evidenciar amb un parell de gols amb pocs minuts de diferència amb sengles centrades a l'àrea de Di Maria rematades al fons de la xarxa pel seu davanter centre, Benzema, sense que cap dels defenses culés arribés a contactar amb la pilota. Aquesta debilitat defensiva pot passar molta factura en futurs enfrontaments clau de la Champions contra equips molt més poderosos físicament.