De Sant Fèlix i altres hist(è)ries...

Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès: Aquest any no!!!

Finalment, els administradors de Vilafranca després de marejar la perdiu durant uns quants mesos més dels necessaris per una qüestió de pur màrqueting (amb els greuges que aquest fet ha comportat a la nostra colla i que espero ens puguin "compensar" en el futur), han acabat anunciant el que gairebé tothom s'esperava, és a dir, que enguany la colla Jove dels Xiquets de Tarragona ocuparà una de les quatre places de l'actuació de Sant Fèlix en detriment de la nostra colla, els Minyons, que després de 29 anys ininterromputs de presència a la festa major vilafranquina caiem del cartell (vaja home! un any que queia en dissabte...). 

Decisió justa? Si ens agafem a l'argument de que a Sant Fèlix hi han d'anar les quatre millors colles de l'any anterior, i per definir millors colles ens agafem als rànquings castellers dels diferents mitjans, la decisió és més que justa. Decisió correcta? Només el temps i els castells que les grans colles assolim d'aquí a final de temporada ens donaran resposta a aquesta pregunta. Espero, pel bé de la nostra colla, que la resposta a la pregunta esdevingui negativa. Això voldrà dir que els Minyons haurem demostrat que el nostre nivell és superior al que es va veure l'any passat i que ens mereixíem estar a Sant Fèlix.

La pregunta que em faig després de saber que enguany no hi haurà actuació el 30 d'agost és: suposarà aquest fet un estímul per a la colla per tal de demostrar a aquells que no han confiat en nosaltres que l'han espifiat de totes totes? Serem capaços de gestionar aquesta decepció, o "emprenyamenta", per tal de créixer i de millorar els nostres resultats tal i com va fer la colla Joves després de caure del cartell l'any 2012? Està clar que no ho aconseguirem simplement emprenyant-nos i cagant-nos en tots els sants. Caldrà, a més, que això vagi acompanyat d'una major implicació de tots plegats. Que aquells que fa temps que no venen tornin a venir de tant en tant. Que aquells que venen de tant en tant vinguin més sovint. Que aquells que venen sovint vinguin gairebé sempre. I que aquells que venen gairebé sempre vinguin sempre sempre. I que alguns més que encara ni ens coneixen ens descobreixin i s'afegeixin (crec que això s'està aconseguint força bé).

I com ha de canviar la dinàmica de la temporada sense aquesta gran actuació al calendari? Doncs la veritat, els tècnics sabran. Jo, personalment, opino que enguany la diada de la nostra Festa Major és més clau que mai, i pot condicionar la resta de la temporada. Crec que amb el ritme amb que hem iniciat la temporada, no seria descabellat treballar amb la idea de portar més d'un "papinu" per Festa Major (6 de juliol), i mantenir el ritme alt per arribar a Les Santes de Mataró (amb Capgrossos i Verds el 20 del mateix mes), amb el mateix cartell de castells que a la nostra Festa Major, si no més. I tornar a agafar embranzida a finals d'agost, després de vacances, per arribar a la Festa Major de Sabadell (7 de setembre) en bona forma i tornar a oferir a aquella plaça el nivell que es mereix i que fa uns anys que li neguem. Ja toca! Ha de ser la nostra zona preferent, no ho oblidem! Al igual que Mataró, Barcelona, Cornellà, Manresa, Granollers, etc. O us penseu que vindran les colles del sud a fer gran i "tradicional" aquesta àrea? O que la ZT (Zona Tradicional) ens pot garantir fidelitat i regularitat al nostre calendari amb la competència existent?

I una altra plaça que hem de continuar mimant i estimant és Girona. Amb els amics Marrecs que van amunt. I a poc que els Capgrossos es recuperin i s'animin a portar a Girona els seus millors castells, podem continuar fent d'aquesta plaça de fora de l'àmbit de la ZT una de les principals en l'agenda del món casteller. I per què no fer-ho en el futur amb totes les places que he anomenat anteriorment?

En marxa una nova ILP a favor d'una nova llei educativa catalana.

(notícia apareguda al diari digital Vilaweb del passat dissabte dia 12 d'abril).

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el quart Forum Social Català (FSCat), un aplec que es fa cada dos anys i que aplega uns cent vint col·lectius, entitats i moviments socials. En aquesta edició s'ha apostat per impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) per a aconseguir una nova llei educativa catalana que posi fi als concerts escolars i que faci efectiu, real i universal el dret de l'educació, des de la guarderia a la universitat.

La proposta s'ha presentat avui a la tarda a la Universitat de Barcelona. La ILP també vol 'recuperar la gestió democràtica dels centres educatius', que segons el sindicat USTEC-STECs 'ha arrabassat la LEC i la LOMCE'.

L'objectiu de la ILP és d'establir les bases per a una nova llei d'educació a Catalunya. Pretén fer efectiu, real i universal el dret de l'educació, de la guarderia a la universitat.

També vol posar fi als concerts escolars, amb la participació d'empreses privades en el sistema educatiu públic i la privatització de la gestió de centres educatius públics. Una mesura que s'hauria d'aplicar progressivament, segons que ha explicat a l'ACN Ramon Font, membre de l'Assemblea Groga, una de les promotores de la ILP: 'Es demana que els concerts vagin passant a públics o que es vagin retirant gradualment.' També ha dit que la iniciativa aposta per la 'universalitat de l'educació, la gratuïtat i les beques salaris' pels universitaris.

A més, la ILP per una nova llei educativa vol establir el català 'com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu' i pretén 'recuperar la gestió democràtica dels centres educatius', que segons el sindicat USTEC-STECs, 'ha arrabassat' la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i la LOMCE.

La iniciativa legislativa popular també proposarà una llei que avaluï el sistema educatiu, 'perquè serveixi per a la millora dels centres i dels estudiants, per reconèixer la seva tasca i avançar en la seva formació'.

Esports alternatius: el futbol globus.

Nova proposta pel torneig de futbol-sala intergrupuscles de la nostra colla (per l'intercasteller no, que allà s'ho prenen molt en serio). Amb aquesta modalitat els Kurtits tindríem molts números de dur-nos el campionat...

Llegeixen la premsa els nostres governants locals?

Us passo un recull d'enllaços de diversos mitjans on es parla de la notícia de la no invitació dels administradors de la Festa Major de Vilafranca a la diada de Sant Fèlix d'enguany. Potser a algun dels governants del nostre municipi li cau la cara de vergonya recordant el què li costa al nostre ajuntament tenir una colla com els Minyons, una de les millors colles castellers de Catalunya i una de les principals (si no "la principal") icones culturals terrassenques (Creu de Sant Jordi, Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco...).

Llàstima que en aquesta ocasió el motiu de la notícia no sigui gaire positiu. Però menys positives encara són les habituals notícies que genera l'exalcalde de la ciutat i actual secretari general del PSOE a Catalunya, Pere Navarro, en la seva croada contra la democràcia (Dret a Decidir), i contra la sobirania del poble català, i bé que l'aprecien els seus súbdits i endollats de l'ajuntament... No si ja ho diuen: els tests s'assemblen a les olles.

Em guardo per a un altre dia l'opinió personal al voltant de la notícia en qüestió.

- Diari Avui: els Minyons de Terrassa no actuaran per Sant Fèlix.

- Vilaweb: Els Minyons de Terrassa exclosos de Sant Fèlix després de 30 anys.

- La Vanguardia: Un Sant Fèlix sense Minyons.

- Terrassadigital: Els Minyons de Terrassa no han estat convocats a la diada de Sant Fèlix 2014.

- El Periódico: Els Minyons fora de Sant Fèlix.

- La Torre: Vilafranca exclou els Minyons de Terrassa de la diada de Sant Fèlix.

- Ara: Els Minyons de Terrassa queden fora de Sant Fèlix.

- 324.cat: Els Minyons de Terrassa queden fora de Sant Fèlix després de 30 anys.

Gordon Porter: “Segregar els nens és segregar-nos els ciutadans”

(Interessantíssima entrevista de Lluís Amiguet a la Contra de La Vanguardia al mestre canadenc Gordon Porter. Interessants reflexions al voltant de la segregació escolar i de les conseqüències de la doble xarxa educativa pública-privada).

Anglès per a tothom. Que tots els nens aprenguessin a totes les escoles un bon anglès, a més de bon català i castellà, seria la millor mesura contra la desigualtat. Perquè, avui i aquí, els que poden paguen als seus fills una escola en anglès. L’hi explico a Porter, pioner de l’escola inclusiva que integra nens amb discapacitats -també socioeconòmiques- i ell insisteix en el fracàs de l’educació elitista: segrega ciutadans. Em recorda que el seu país, el Canadà, Finlàndia, Singapur, Corea del Sud i altres països amb els millors resultats educatius tenen una educació gratuïta de qualitat per a tothom. Saben que aquesta és la millor garantia que continuaran sent països cohesionats i pròspers.

Tinc 67 anys i en fa 40 que lluito contra la segregació escolar. Sóc de New Brunswick (Canadà), país pioner a coeducar nens amb més i menys problemes. L’educació inclusiva és més eficient i menys costosa. Col·laboro amb la Fundació Aspasim en el seu 75è aniversari.

Sóc mestre i m’estimo la meva feina: m’emociona ajudar un nen amb problemes a superar-los.

És emocionant.

Per això, després de la meva jornada laboral em vaig fer professor voluntari en una escola per a nens discapacitats, la Peter Pan.

Ben fet.

Llavors creia que era millor educar els discapacitats en centres segregats.

Aquí hi ha molts centres així.

Però un dia li vaig demanar al meu fill de vuit anys que, quan anés cap a la seva escola, s’aturés un moment a la Peter Pan, que li venia de passada, i hi deixés uns papers…

…

…Però van passar els dies i el nano no hi portava els papers. La meva dona em va explicar que a la criatura li feia vergonya que els seus amiguets el veiessin entrar al col·legi “dels subnormals”.

Els nens reflecteixen els valors adults.

Aquell dia em vaig adonar que no només els nens Down, sords, cecs, coixos o amb qualsevol altre problema… Tots els nens necessiten educar-se junts per aprendre a apreciar la diversitat i a cooperar entre ells!

Per què?

Perquè ningú no és perfecte. Si aprenen a tolerar, respectar i ajudar els altres, també aprenen a superar els seus propis problemes. O és que hi ha algun nen que no en tingui?

Tots en tenim i necessitem ajuda.

Doncs jo he dedicat la meva vida a ajudar-los a ajudar-se. I continuo convençut que és un error educar en escoles especials cecs, sords, Down, autistes, o qualsevol altre discapacitat. Hem aconseguit que gairebé tot el Canadà tingui escoles inclusives i les he defensat amb arguments a 40 països, com ara a Catalunya i Espanya.

També es discrimina per diners.

Un altre error! Al Canadà tots els nens van a la mateixa escola -avui també els discapacitats-, on s’eduquen rics i pobres, cristians i jueus i musulmans; als molt intel·ligents per a l’escola i als que ho són per a altres coses.

Aquí hi ha col·legis cars i d’altres de franc, entre els quals n’hi ha de bons i de no tan bons.

Doncs això no és construir la convivència. A Llatinoamèrica he vist com la prioritat dels professors de les escoles públiques és portar els seus fills a una escola privada. Al Canadà, els polítics porten els seus fills a la mateixa escola que els seus votants: quin incentiu tenen si no per millorar l’escola de tots si ells porten els fills a una altra?

És una bona pregunta.

Ara provem de barrejar a la mateixa escola nens de diferents entorns socioeconòmics, sempre que les distàncies no siguin insalvables, perquè això els enriqueix a tots.

Sona molt bonic, però un nen sord o cec, no endarrereix la resta del grup?

Per això tenim bons equips de reforç pedagògic: terapeutes, psicòlegs, especialistes…

El Canadà s’ho pot permetre, però potser altres països no.

Sempre és menys costós finançar equips de reforç per a tothom que construir escoles especials per a cada discapacitat.

Per què?

Perquè els països que segreguen els nens amb alguna discapacitat dispersen els recursos; en canvi, als països amb educació inclusiva, els recursos es concentren tots en el mateix sistema i tothom hi guanya.

Suposo que integrar nens amb greus deficiències a l’escola no és fàcil.

És un camí difícil i no una solució màgica, però val la pena, perquè és millor que la segregació des del primer dia. Me’n vaig adonar quan vaig conèixer el David.

Expliqui’ns-ho.

Era un nen amb síndrome de Down, però a més amb seriosos problemes per caminar i expressar-se. Jo era responsable d’educació del districte pioner en educació inclusiva, així que em vaig presentar per sorpresa a la seva escola a veure com anava.

El David s’integrava?

Vaig observar des d’un racó i, al principi, bé, però va arribar l’hora de l’esbarjo i tots van sortir corrents i rient i el van deixar sol a classe amb el terapeuta…

Potser vostè esperava massa.

…Em vaig deprimir. Vaig pensar que potser els casos més greus sí que requerien un centre especial. Però els nens van tornar i el professor tenia un pla magnífic: el David s’hi va integrar. Els nanos l’ajudaven amb afecte. I vaig sortir somrient.

Me n’alegro.

Vaig aprendre que no hi ha miracles: hi ha resultats, i només si la feina és bona. Ho vaig comprovar amb una nena cega, la Tracy. La portaven a una escola per a cecs, però lluny de casa seva i la seva mare ens va demanar que l’acceptéssim a la del districte amb tots els altres nens.

Però, com podria seguir les classes?

Vam comprar un ordinador amb Braille perquè el mestre corregís el que escrivia. Però com que la Tracy només havia estat amb cecs, caminava mirant a terra. Entre tots li van explicar que així cridava l’atenció i va corregir la postura. Va ser una lliçó per a ella i per a tots els nens, que es van sentir més bé en veure que la nova amigueta millorava.

El "temazo" del dimecres. Nirvana - "Come as you are".

El passat dissabte dia 5, es van complir 20 anys de la mort per suïcidi del líder de la banda nord-americana Nirvana, Kurt Cobain. D'un tret al cap va acabar amb la seva vida. Per la posteritat va deixar un bon grapat de discs i un estil conegut com a "grunge". Tot i que mai va ser un dels meus grups de referència, sí que l'havia escoltat sovint, tant a casa, com quan sortia de festa.

1,2,3... picant paret!!!

Els diputats catalans al Congrés dels diputats de Madrid.

Avui, els diputats del Parlament de Catalunya Jordi Turull (CIU), Joan Herrera (ICV) i Marta Rovira (ERC), han anat al Congrés dels Diputats de Madrid en representació del poble català, a demanar (més aviat a anunciar) la competència per fer la consulta independentista del proper 9 de novembre. Amb 347 vots emesos, 299 l'han rebutjat, 47 han votat a favor, i hi ha hagut 1 abstenció. Vaja, el previst.

El procés no s'atura aquí com bé han avisat els diputats catalans, i ha anunciat el propi president de la Generalitat, Artur Mas, en el missatge televisat tot just acabat el ple del congrés. A partir d'ara s'hauran de cercar altres marcs legals que facin viable la convocatòria. "No és ni molt menys un punt i final, la votació del Congrés, és un punt i apart. Les institucions catalanes donaran la veu i el vot al poble de Catalunya per decidir el seu futur".

Ara més que mai, els catalans hem de demostrar que cap polític de Madrid, ni ningú, ens podrà tòrcer en la nostra obstinació de ser sobirans, i finalment, lliures. Ja queda poc pel 9-N, i hem de ser-hi tots, fins al final!