Primers 3d8 i 4d8 simultanis de la nostra història!! Bé Minyons!

Davant d'aquesta imatge, sobren les paraules per descriure el que ahir vam viure a la plaça del Raval de Montserrat, davant de l'entrada del Mercat de la Independència. Un 3d8 i un 4d8 simultanis que donen fe del potencial d'aquesta colla, i de les ganes de continuar creixent.

Segurament, aquesta fita queda lluny, a nivell de dificultat, d'altres gestes assolides al llarg dels nostres 35 anys d'història, però ha significat, indubtablement, un repte engrescador i motivador per la gent de la colla (només calia veure la gentada que érem ahir), i alhora, un factor de reivindicació de colla gran, per potencial tècnic i humà.

La jornada castellera es va completar, per part nostra, amb el 2d8f d'inici, el 5d8 a la tercera ronda, i el pd6. La colla convidada, els Xics de Granollers, van realitzar sense suar a penes, el 4d7, el 2d7 i el 3d7.

I tot això en el marc de la Fira Modernista, aquesta festa terrassenca en que l'ajuntament menysté i maltracta a un dels principals (per no dir "el principal") exponents/referents de la cultura popular (per no dir simplement "de la cultura" a seques) de la ciutat. Per cert, què devien estar fent els de l'altra colla de la ciutat a la mateixa hora? Em miraré els diaris a veure que hi diuen... Hahahahahahahahaha. (per si no quedava clar el sarcasme).

12a Fira Modernista a Terrassa aquest cap de setmana.

Demà arrenca la 12a edició de la Fira Modernista, festa originalment pensada per treure un rèdit comercial, i que ha acabat esdevenint una manifestació cultural popular en tota regla gràcies al tarannà participatiu, voluntariós i orgullós d'un bon grapat de ciutadans terrassencs. Sense aquesta participació altruista i fidel de molts terrassencs, la Fira no deixaria de ser una gran trobada de comerciants, artesans i companyies artístiques diverses a catxet, com succeeix a molts altres indrets que celebren aquest tipus de fires i festes.

Per posar un exemple, la nostra colla, els Minyons, tornarem a participar activament de la Fira, sense cap recompensa econòmica especial, més enllà del paupèrrim conveni anual amb el nostre ajuntament. Obrirem el nostre local per fer-hi visites, concerts, àpats, caramelles, ballades de gegants... i tot això li costarà a l'ajuntament zero euros. Una ganga vaja!

Aquest any, també plantarem castells per la Fira, tot i que no ens deixen fer-ho com en edicions anteriors. Es veu que l'altra colla de la ciutat s'ha acabat sortint amb la seva per tal de que no puguem fer els més alts castells a la Plaça Vella. Volen fer alguna pallassada del tipus castells a l'antiga i rapidet, perquè no els podem passar la mà per la cara. Suposo que no els agrada això de que la gent es dediqui a comptar el nombre de pisos dels castells d'una i altra colla, i prefereixen que es fixin en els mocadors i les camises "modernistes". Vaja, com si fa 100 anys no es fessin castells dels grossos...

En fi, que aquest any el nostre estimat ajuntament ens envia al davant del Mercat de la Independència per no fer enfadar a l'altra colla de la ciutat (que any rere any omple de públic el Raval de Montserrat amb els seus castells, i que acumula portades i articles als més importants diaris nacionals), i hauríem de demostrar-los (a tots plegats) que els castells poden ser un gran esquer i un bon reclam de públic també dins de la Fira Modernista. Si es compleixen les previsions i som capaços de portar el 3 i el 4 de 8 simultanis per primera vegada en la nostra història, a banda d'altres castells de nivell, no dubto que els Minyons serem notícia el dilluns, fins i tot per sobre de la mateixa Fira.

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Cal que neixin flors a cada instant"

Avui, en Lluís Llach fa 66 anys, i malgrat que ja fa uns anys que es va retirar dels escenaris, la seva música continua formant part de les meves estones "melómanes". Aquest tema, inclòs al disc "Els èxits de Lluís Llach", publicat el 1968, és un dels meus preferits. Per una banda, em porta records de l'avi pagès, i per altra banda, m'estimula a continuar mirant endavant amb il·lusió cap al nou horitzó que se'ns presenta. 

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.

No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Espectacular torre humana de 9 pisos dels Govindes de Bombai.

El passat mes d'agost a la tradicional festa del Dahi Handi, a Bombai, el grup de govindes del Shiv Sai, van aconseguir pujar i baixar una torre humana de 9 pisos, fita mai aconseguida per cap agrupació de govindes fins aleshores. Cal destacar la velocitat amb que aquests acròbates executen (enlairen i desmunten) les seves construccions, i la depurada tècnica dels govindes que són capaços de mantenir l'equilibri sense la necessitat de remenar peus, ni modificar la posició (ben alçats). Aquests són, al meu entendre, els factors clau de l'èxit d'aquestes construccions.

Potser els castellers hauríem de fixar-nos una mica més en la tècnica dels govindes per tal de millorar l'execució dels nostres castells. Sens dubte, si pretenem algun dia fer realitat les estructures amb 4 bases (pilar de 9, torre de 10...), no aniria gens malament fixar-nos-hi una mica, i intentar aprofitar tot allò que sigui imitable, tenint en compte, tanmateix, les evidents diferències entre castellers i govindes.

Doble espectacle a la Sagrada Família.

2d8f davant de la Sagrada Família (foto: Mireia Comas).

Ahir els Minyons vam tenir el plaer de tornar a actuar al barri de la Sagrada Família de Barcelona, per segon any consecutiu, davant de la catedral ideada per Gaudí, convidats per la colla del barri, els Castellers de la Sagrada Família (3d7ps, 5d7, 4d7p), i acompanyats, a més a més, pels Xics de Granollers (2d7, 4d8, 5d7).

Com, lamentablement, ve sent habitual darrerament, l'actuació va començar amb més de mitjà hora de retard, i tot i que les tres colles vam anar per feina, la cosa es va allargar fins passades les 15!! I a dinar a les 16:30!!! Potser que ens ho fem mirar...

Pel que fa als castells, vam patir el primer entrebanc de la temporada, al quedar en intent el 4d8 amb l'agulla a la segona ronda. La resta de l'actuació però, va sortir rodona amb el 2d8f d'inici, el 3d8 de repetició, el 5d8 i un curiós vano de 6. Personalment, deixaria aparcats els castells amb agulla fins al segon tram de la temporada, després de Santes, per evitar castigar massa als pilaners (físicament i psíquica), i concentrar esforços en altres castells (2d9fm, 5d9fm, 9d8, pd8fm). Ja en són suficients de cara a Festa Major i Santes, i no ens podem permetre el luxe de patir caigudes que ens debilitin mentalment de cara a la resta d'estructures...

Cal destacar, i felicitar-nos tots plegats novament, pel diàmetre de les pinyes i el personal que vam tornar a mobilitzar (tres autocars i moltes bicis i cotxes). A veure si no afluixem i veiem els primers castells de 9 aviat!

Creadors universals: Leonardo Da Vinci.

Estàtua de Leonardo a Florència.

Avui es compleixen 495 anys de la mort d'aquest científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor, italià. Estem parlant, potser, de la persona més talentosa i polifacètica que ha donat la humanitat en tota la història. Em pregunto com s'ho deuria fer el bo d'en Leonardo per aprendre tantes coses sense haver passat per una escola...

Avui que hem sabut que el David de Miquel Àngel comença a esquerdar-se, després de més de 500 anys en peu, val la pena recordar al gran Leonardo i el gran llegat que ens va deixar. Us deixo algunes imatges d'unes quantes obres de referència del mestre de Vinci (La Toscana).

La Gioconda.

Estudi sobre l'embrió humà.

L'home de Vitruvi: estudi del cos humà.

El sant sopar.

Autoretrat.

Estudi i disseny d'un aparell volador.

El "temazo" del dimecres. Potato - "La clase obrera"

El grup Potato (Vitòria, 1984) despertant consciències amb aquest tema del disc "Punky Reggae Party" de l'any 1987. 

Demà se celebren 125 anys de la primera marxa obrera a París de l'1 de maig, amb la gran reivindicació de la jornada laboral de 8 hores. Penso que en ple segle 21 ja tocaria una nova reivindicació per la reducció de la jornada a 6 o 7 hores (com ja ve dient el bo de l'Arcadi Oliveres fa anys), però amb els vents que bufen, ens haurem de conformar amb reivindicar feina per tothom, i sous dignes. El tema de les hores de jornada ho deixarem per més endavant doncs.

Qué placentero es ser obrero,
tener trabajo aunque sea a destajo,
meter horas extras aunque haya protestas,
el bienestar, la seguridad,
la tranquilidad que resulta
de cobrar a fin de mes.

Pillar un nuevo coche
no es derroche,
es el progreso y la oportunidad
de disfrutar con dignidad,
pero hay que andar muy fino
pues al menor descuido van y zás
te largan el despido.
Y no podría resistir
el vivir sin trabajar.

Y el paro es tan doloroso
no soporto estar ocioso.

¿Es la culpa del gobierno?
No lo entiendo, no lo entiendo,
ya funcionan el sindicato
yo los voto y hacen pactos.

Se entera o no se entera,
la clase obrera. (x4)

Qué haría yo sin nada que hacer
si no me gusta leer
y la imaginación la perdí en el taller.

Nunca he pensado, sólo he trabajado,
lo que manda el encargado,
lo que decide el comité,
sin preguntarme el por qué,
sin plantearme el para qué,
solo sé que hay que comer,
sólo sé que hay que tragar,
lo que diga el capataz,
lo que dicta el capital,
pues si me echan
qué hacer, qué hacer.

El bienestar, la seguridad,
la tranquilidad que resulta
de cobrar a fin de mes.