El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Cal que neixin flors a cada instant"

Avui, en Lluís Llach fa 66 anys, i malgrat que ja fa uns anys que es va retirar dels escenaris, la seva música continua formant part de les meves estones "melómanes". Aquest tema, inclòs al disc "Els èxits de Lluís Llach", publicat el 1968, és un dels meus preferits. Per una banda, em porta records de l'avi pagès, i per altra banda, m'estimula a continuar mirant endavant amb il·lusió cap al nou horitzó que se'ns presenta. 

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.

No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.