Nicaragua - Dia 5 - Granada.

Catedral de Granada.

Granada es una de les principals ciutats de Nicaragua, tot i que passa per poc dels 100.000 habitants (espero no equivocar-me amb les dades i que se´m llencin al coll els granadins amics de les dades ;-) ). Fou fundada l´any 1524 per Francisco Hernández de Córdoba, que la va batejar amb aquest nom en homenatge a la ciutat andalusa homònima.

He de dir, que al igual que la ciutat andalusa, la Granada de Nicaragua es una joia arquitectònica, d´estil colonial i molt ben conservada. A banda de tenir unes quantes catedrals majestuoses repartides pel centre de la ciutat, els seus habitants s´han encarregat de conservar els edificis del centre històric amb tota la seva elegància i personalitat.

Per altra banda, ahir vaig anar a l´estadi de beisbol local, on juguen Los Tiburones de Granada a veure un matx de la lliga nacional entre els locals i l´equip de Masaya. El camp no es va omplir, però deu n´hi do. Em van dir que per les finals si que s´omple, i sobretot quan venen a jugar jugadors de les lligues professionals dels EEUU, Rep. Dominicana, Puerto Rico... a partir de l´octubre.

Vaig tenir la sort de coincidir a prop del seient on vaig anar a parar, amb un aficionat de Masaya que tenia al seu germà jugant amb els visitants. Aquest noi, César, em va posar al corrent de moltes coses relacionades amb aquest esport (número 1 a Nicaragua i part de centre-americà i del carib), i amb l´estil de vida nicaragüenc.

Pel que fa al partit, van acabar guanyant els locals, Los Tiburones, per 4 curses a 0. I bastant ràpid, per cert. Solament dues hores van necessitar per finiquitar el partit. Em van comentar que hi ha partits que poden allargar-se tres o mes hores... Sort que venen birra a l´estadi i menjar contundent. Vaig tastar el "vigorón", un menjar típic granadí fet a base de yuca, cotna de porc, ceba, i una vinagreta amb altres verduretes.

Típic "colmado" nicaragüenc amb la reixa que separa al venedor del comprador. Normalment per dins són foscos ja que no tenen cap llum encesa. Com podeu comprovar en la imatge, a Granada tampoc es passa gaire fam que diguem...

Aquest ha estat el meu dinar d´avui... noooo! és broma! L´he trobat a la carretera esclafada i dissecada de manera natural. De més d´un pam de mida, no li devia donar temps a fer el seu darrer salt.

Aquí les hamaques també són molt populars i per tot arreu te´n trobes. Aquestes de la imatge semblen bastant més còmodes que les que jo he provat.

Avui havia d´anar a fer una visita a la Laguna de Apoyo amb un tour contractat des de la casa d´hospes on m´allotjo, però es veu que els de l´agencia s´han oblidat de mi, i després d´esperar prop d´una hora a que em vinguessin a buscar, he decidit canviar els plans. Així que m´he llogat una bici per recórrer els carrers de Granada (amb una xafogor del dimoni, val a dir), i segurament demà faré l´excursió ajornada... 

Nicaragua - Dia 4 - Masaya - Granada (Los Sandinistas!!)

Ahir em va fer gracia enregistrar a aquest paio, canviador de divises al mercat negre, que es passejava pels carrers de Masaya cridant consignes sandinistes i anunciant la convocatòria sandinista de l'endemà a Managua.

Estampa nicaragüenca amb aquest senyor reposant i contemplant la vida passar.

Com us havia dit, ahir vaig anar a veure al noi que havia conegut fent birres, el Jorge, en un partit (patxanga) a una placa que em recordava a la "placa del cura" de Can Anglada. Suposeu el per que?

Per no faltar a la tradició, en aquest viatge també he passat pel tradicional espectacle folcloric per turistes, a Masaya. Això si, l'escenari era molt maco. L'antic mercat, actual mercat d'artesanies.

Avui, marxant de Masaya, he tornat a passar pel mercat, per agafar el bus a l'estació que estava al costat, i he pogut fer unes quantes fotos mes, forca interessants. Aquesta perquè comproveu que a Nicaragua no es passa gana (com a mínim alguns...).

Qui us recorda el del mig de la foto de blau? A mi em recorda a un familiar meu que també fa castells... Hahahahahaha.

I parlant de castells... mireu quina successió de colors en aquestes cases d{estil colonial a Granada. No us porta records de l'actuació de Les Santes? A veure qui endevina el perquè!

Nicaragua - Dia 3 - Masaya

Ahir, sopant al barri de Monimbó on encara hi habiten descendents dels chorotega, els indígenes autòctons.

Ahir pel vespre passejant per la Plaza Central de Masaya vaig veure aquestes figures d'un mussol i un mussolet i em va venir al cap l'acudit de l'Eugenio...

 

Aquest mati a les rodalies de la mateixa plaça m'he trobat amb aquest grup d'escolars que es manifestaven contra el maltractament dels infants.

Una de les moltes esglésies d'estil colonial que hi ha a Masaya. Aquesta és la de San Sebastián.

Placa que m'he trobat als voltants del parc central, d'un poema del poeta nacional Rubén Darío dedicat a Masaya.

I aquí amb el Jorge a un bar al costat del malecón (del llac Masaya). El Jorge és un taxista que a hores lliures s'infla de birres i que li agrada petar la xerrada amb els turistes. Amb la broma han caigut unes quantes cerveses de les grans. Més tard l'he anat a veure jugar a bàsquet i encara es movia prou bé per la quantitat de birra consumida.

Nicaragua - Dia 2 - El "temazo" del dimecres. Carlos Mejía Godoy - ``Nicaragua Nicaragüita´´

(Disculpeu les faltes ortográfiques, peró amb aquest teclat és el que hi ha...).

Ahir vaig passar-me pràcticament tot el dia viatjant. Connexió rere connexió, fins a un total de 4 avions: Barcelona - Madrid - Guatemala - San Salvador - Managua. Total, més de 20 hores fins arribar a la casa on vaig poder descansar, ja de nit a Managua. Una casa particular on em van llogar una habitació per 20 dolars. I donades les circumstáncies de son i nocturnitat (i perills a Managua relacionats amb aquesta), vaig trobar el preu més que raonable.

Al mercat de Masaya.

Pel matí m´he despertat més d´hora del que hauria desitjat (el putu canvi horari i el rellotge biológic) i he decidit marxar pitant de Managua. Un taxi m´ha dut a l´estació de busos davant de l´UCA (Universitat de Centre-América) i allá he agafat un micro-bus cap a Masaya. A poc més duna hora de viatge.

Sindriers en plena acció.

A Masaya he trobat rapidament un hostalet baratet i més que digneper 5 dolars la nit. M´he instalat i he sortit a visitar una mica la ciutat. El centre, el mercat... Com veureu, al mercat mhe entretingut una bona estona per les diferents parades i seccions. Era enorme i mhe perdut bastant, ara girant a la dreta, ara a lesquerra.

He passat per una parada de síndries i mhan convidat a passar per fer fotos i petar la xerrada uns moments...

Paradistes molt enrotllats. Beisboleros.

I més endavant amb un altre grupet de joves que també mhan demanat que mapropés a xerrar amb ells. Alguns em confonen amb un guiri francés o italia. Se sorprenen una mica quan els responc en castella, tot i que val a dir que la diferéncia dels nostres accents sovint dificulta la comprensió del que s´explica.

Típic bus escolar nord-americá reciclat pels nicaragüencs.

Abans de tornar a l´hostal a descansar una mica abans de sortir pel vespre, he parat a un local d´un sindicat de periodistes per xerrar una estona amb el paio que hi havia a la recepció. També devia tenir ganes de petar-la, ja que m´ha vist fent el "miron" i m´ha convidat a entrar. He estat més d´una hora preguntant i escoltant les explicacions del paio, pero no he pogut arribar a cap conclusio al voltant de la situacio socio-política del país. Vaja, que no s´ha mullat gaire... A veure si em trobo a algú una mica menys diplomatic.

Nicaragua - Dia 1 - Som-hi doncs!!!

Sandino! Sandino!
Esta es dedicada para el general
el que a nadie, nunca a nadie,
le ha hecho mal
el patriota de Latinoamérica:
Augusto César Sandino...

Merescudes vacances. Grans Santes.

2d9fm a la Plaça Santa Anna de Mataró, ahir a Les Santes.

Ahir els Minyons de Terrassa vam tornar a actuar a Mataró amb motiu de la festa major d'aquesta localitat maresmenca, Les Santes, acompanyats per la colla amfitriona, els Capgrossos de Mataró, i els Castellers de Vilafranca. Sota un sol de justícia, una intensa xafogor, i una plaça de Santa Anna plena de gom a gom, els Minyons vam tornar a demostrar que enguany podem fer grans coses a poc que la gent acompanyi. 

Ahir, ens vam poder treure l'espineta del 2d9fm de la nostra festa major, que tan sols havíem pogut carregar pel despenjament de l'aixecador i els dosos, i sense dubtes ni vacil·lacions el vam encarar en primera ronda. Igual que a la nostra festa major el vam agafar bé a nivell de soca, folre i manilles des de l'inici i va pujar ferm i controlat. La descarregada aquest cop no va donar sorpreses, i ens vam apuntar el primer 2d9fm descarregat des de l'octubre del 2012 a Girona. Alguns aficionats i castellers d'altres colles em comentaven que no semblava un 2d9fm dels Minyons, ja que els darrers que havíem dut a plaça acostumaven a brandar des de molt aviat i es solien fer amb èpica i al límit. Cal agrair als Capgrossos la seva inestimable col·laboració a les nostres pinyes, i el seu entusiasme amb els nostres castells. Tant de bo puguem portar molts grans castells a Mataró en el futur... (I m'agradaria que ells poguessin fer el mateix a la nostra diada de la colla al novembre...).

En segona ronda vam tornar a executar un 4d9f sense grans problemes. Com cal. Treballat, però no patit. Quin canvi!! Al final pensarem que no és tan difícil i serem capaços de dominar-lo amb solvència. Personalment, crec que el mèrit principal d'aquesta milloria cal atribuir-lo a l'encaix del renovat pis de segons, que han aconseguit que es pugui treballar sense grans esforços i sense perdre gaire les mides. El fet de posar-hi a castellers que baixen dels pisos superiors, i que controlen força bé la posició del seu cos, ha estat clau per entendre la transformació.

A tercera ronda vam tornar-hi amb el "gamma extra" fàcil, el 9d8. No sé del cert com va anar per dalt, però per la pinya no es va patir gaire. Vaja, un castell de 8 amb molta gent per allà dalt... Pronostico que aquest castell el veurem molt sovint enguany per les places. I per diverses colles. Pot ser el castell estrella de la Biennal castellera 2014. Vinga punts. 

Per acabar, vam encarar el pd7f, que no fèiem des de l'actuació del Patrimoni a Terrassa, a finals de maig. Potser el cansament, potser la calor, potser els dubtes, van provocar que el pilar cedís a la sortida de l'enxaneta, i quedés solament en carregat. Un accident que no li resta valor a la gran feina que vam fer ahir a Mataró. Tenim un pilar jove i de curt trajecte, i segur que en el futur ens donarà grans alegries. Cal una mica de paciència. El treball físic i tècnic als assaigs acabarà donant els seus fruits.

De la resta de l'actuació, destacar la magnífica reacció dels verds després de l'ensopegada amb el 2d9fm. Van aixecar la seva actuació amb el 4d9f, el 9d8, i el majestuós pd8fm, que ja havien carregat a Altafulla. A aquests cal afegir el 3d9f d'inici. Els Capgrossos per la seva banda, van recuperar les millors sensacions amb una tripleta (4d9f, 3d9f, 4d8p) i l'espadat de 7. Van completar així la seva millor actuació per Les Santes, i ja encaren el futur amb expectatives d'encarar reptes superiors (2d9fm, 5d9f, pd8fm, 9d8...?).

Per acabar, agrair molt especialment als Capgrossos la seva acollida i hospitalitat (sobretot al seu líder espiritual i bon amic personal, el Cugat Comes), i tots els elogis i agraïments que ens van llançar (fins i tot l'alcalde als parlaments després del dinar). Només calia veure la bona sintonia entre castellers de les dues colles en la festa posterior. Per cert, que no sé si van sortir a cantar plegats algun "garrotin" amb el Miquel del Roig... ;-)

"Viva el pueblo soberano, que lucha por derrocar al tirano".

Tal dia com avui fa 35 anys, el FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) nicaragüenc entrava a la ciutat de Managua i enderrocava la dictadura militar d'Anastasio Somoza, darrer membre de la dinastia Somoza que va exercir el poder, després del seu pare i germà.

Avui en dia, els sandinistes continuen governant a Nicaragua, de la mà de l'exguerriller del FSLN José Daniel Ortega.

Aquest dimarts marxo a visitar i conèixer una mica millor aquest país centreamericà. Us convido a seguir-me a través d'aquest bloc.