"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 23 d’agost del 2014

25 anys de la Via Bàltica.


Avui es compleixen 25 anys de la via bàltica, que va unir al llarg de 600 quilòmetres les exrepúbliques soviètiques d'Estònia, Letònia i Lituània. Prop de dos milions de persones van participar d'aquella mobilització, que va servir per donar visibilitat internacional a les aspiracions sobiranistes d'aquestes nacions, i per acabar aconseguint la independència de la Unió Soviètica.

“La cadena del bàltic quedarà a les nostra memòria com una proba de la fortalesa de l'esperit humà en la seva lluita per la llibertat i la democràcia”, va afirmar el president de la CE, José Manuel Durao Barroso.

Hillary Clinton, va felicitar la vespra als bàltics per l'aniversari i va descriure la cadena humana com “un símbol de la lluita per l'autodeterminació”.

Tant de bo les actuals mobilitzacions dels catalans tinguin el mateix efecte, i resultat, que en el seu dia va tenir per als estonis, els letons i els lituans la via bàltica.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Nicaragua - Dia 30 - Managua + Els "temazos" del dimecres - El fantasma + Oscar Danilo



Us deixo, de moment, aquests dos temetes d'artistes nicaragüencs, que he anat sentint i a estones escoltant. El primer em porta records d'alguns llocs que he visitat, i el segon em recorda una de les músiques més populars per aquestes terres, la cúmbia.

Efectes del terratrèmol del 1972 al centre de Managua.
Avui pel matí he aprofitat per visitar el mercat de Roberto Huembes on tenen una mica de tot per fer les obligades compres pes nebots. Aquí el regateig és bastant diferent que a la zona del sud-est asiàtic, ja que el preu de partida i el final no arriben a les diferències del 75% que podien arribar allà. He aconseguit uns samarretes de beisbol que valien 250 per uns 200, i la dona de la parada m'ha demanat que no comentés res a ningú de la rebaixa...

Vista del llac Cocibolca des del mirador de Catalina.
Per la tarda he quedat amb la el Ramon i la Fany (terrassenc ell, nicaragüenca ella, però establerts a Terrassa) que m'han portat a donar un volt juntament amb una amiga d'aquests. M'han dut fins al preciós mirador de Catalina, passat Masaya, des d'on hi ha unes vistes espectaculars del llac Cocibolca i de llac de Nicaragua. A més hem gaudit d'unes quantes actuacions musicals i de balls perquè hi havia un grup de la trobada llatinoamericana de joves que s'està celebrant per aquestes dates.

Músics locals i la marimba, instrument tradicional.

El reconeixeu a aquest? Un actor mexica...
Encara m'han dut fins al nou port (malecon) de Managua, una zona nova molt maca amb bars i restaurants, i placetes i bancs... Es veu que tota la decoració i els colors, en general, són elecció de la dona del president, que esta una mica obsessionada amb els temes d'imatge del govern.
Pel vespre m'han dut a sopar a casa d'uns amics, i he escoltat molt atentament les histories que m'han explicat del país i de la situació actual.
Moltes gracies a tots per l'acollida!!

Amb la Fany, el Ramon i uns col·legues a Managua.

dimarts, 19 d’agost del 2014

Nicaragua - Dia 29 - Managua.

El típic bus de transport nicaragüenc, i el mototaxi.
Aquest matí he sortit a buscar un bus que m'ha portat cap al llac de Xiloé, tres o quatre quilòmetres més enllà de Ciudad Sandino, un poble a les afores de Managua. Al llac aquest hi van molts managüencs els caps de setmana, però avui estava més mort que un assaig dels minyons un 13 d'agost. Tanmateix, la part més interessant estava una mica allunyada, pujant un petit volcà que portava fins a un crater amb un llac interior anomenat d'Apoyeque.
Un rapero salvadoreny del grup Pescozada gravant un vídeo amb la figura gegant de Sandino i la bandera nica.

Després de tornada a Managua m'he baixat a un lloc on havia vist un mural molt guapo amb un munt de personatges històrics nicaragüencs i de l'Amèrica Llatina, i per allà he anat a petar al ministeri de joventut, i tot inflant-li el cap a un pobre noi al voltant del procés d'emancipació nacional català i tal, he aconseguit que em portessin amb una ranxera 4x4 fins a la "loma de Tiscapa" on hi ha una figura gegant de Sandino i un museu dedicat al personatge.

Vista de Managua des de la "Loma de Tiscapa".
Des d'allà a més es poden veure unes interessants vistes de la ciutat (tampoc estem parlant de l'skyline New York). Allà m'he trobat a uns joves salvadorenys que gravaven un videoclip hip hopero. M'han comentat que el tema estava relacionat amb els països de Centre-Amèrica i que havien gravat trossos a Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica... i a Panamà que els petin, he pensat...

Antiga catedral de Managua afectada pel terratrèmol del 72.
He baixat tot xino-xano des del cim de Tiscapa fins al centre històric (o el que queda d'aquest, ja que esta mig derruït després del terratrèmol d'escala 5'2 de l'any 1972), i he passat per la històrica Plaza de la Revolución, on els combatents de l'FSLN van entrar victoriosos el 19 de juliol del 1979 després de derrocar a les forces somozistes i que el dictador fugís cap a Guatemala.

Organitzadors del Congrés Llatinoamerica de la Joventut.
A la Plaza de la Revolución m'he trobat a un grupet de nicaragüencs amb ganes de petar la xerrada, i encara se'ns ha unit un cubà que encara no he aclarit que coi hi feia a Nicaragua. Per variar, els he explicat moltes coses del procés cap a la independència i de les relacions Catalunya - Espanya, historia, situació actual i demés. La veritat és que en general s'interessen forca i coneixen algunes coses de la nostra situació (econòmica sobretot) actual.

Petant la xerrada a la Plaza de la Revolución amb un cubà i uns nicaragüencs.

dilluns, 18 d’agost del 2014

Nicaragua - Dia 28 - Palacagüina - Managua.



Avui ha estat un dia de trasllats, des de Palacaguina fins a Managua, i un cop arribat, entre l'hora, la xafogor, i les poques ganes de fer res, he decidit fer una pausa i relaxar-me al bonic hostal de motxillers on he anat a parar. Així que avui us deixo amb alguns murals que he fotografiat pel carrer, dels moltíssims que es poden trobar, de personatges referents històrics idolatrats per la majoria dels nicaragüencs.

A l'alberg de motxillers de Managua.

No és un mural, però perquè veieu fins on arriba aquest negoci penedesenc.

Sandino.

Rigoberto López Pérez, l'heroi que va assassinar al primer dictador Somoza.

Carlos Fonseca, un dels fundadors i principals líders del FSLN.

I com no, un altre llibertador llatinoamerica, Hugo Chávez.


diumenge, 17 d’agost del 2014

Nicaragua - Dia 27 - Palacaguina (Fira del blat de moro).

Traient el gra a les panotxes.
Avui ha estat dia de la Fira del blat de moro a Palacagüina i des de ben d'hora han vingut unes senyores a cuinar al lloc on m'allotjo, que algun vincle té amb la parròquia. Preparaven menjars a base de blat de moro per la paradeta que havien de posar a la fira. Preparaven perrerreques (pastissets com de pa de pessic però amb blat de moro), montucas, tamales, guirilas con cuajada, elotes, i begudes com la chicha, el pozol, la sosolca, i el vi de jamaica, aquest preparat a partir d'una flor. 

Cuinant les güiriles.
Un dels principals actes de la Fira ha estat l'elecció de la reina del blat de moro. Hi havia una dotzena de candidates de diferents comunitats del poble, i d'edats compreses entre els 10 i els 16. Totes anaven guarnides amb vestimentes relacionades amb el blat de moro i amb elements d'aquest fruit. Grans, fulles verdes, fulles seques, etc.

Amb una de les candidates a reina del blat de moro.
A les candidates els feien presentar-se en públic i exposar els motius pels quals es mereixien ser les reines. Algunes cantaven, o cridaven com a boges a la gent de la seva comunitat, o lloaven a la verge patrona. Bastant cutre tot plegat la veritat. I entremig de tot, els organitzadors que no paraven de llançar visques a la verge, als sants patrons, a les autoritats, a Palacaguina, i a tot el que podien...

Més candidats a reina.

Candidates dalt de l'escenari.
Per la tarda he anat a menjar un bistec de vaca bastant més ressec que el que em vaig fotre a Matagalpa uns dies enrere, i després cap a la plaça de braus on s'hi feia muntada tipus "rodeo" i toreig però a la nicaragüenca...

Fent la birra a un bar després del partit de beisbol.
L'espectacle, tot i que no estava vetat als menors, ha estat més aviat bastant patètic pel nivell d'alcoholisme que presentaven molts dels participants. No tant sols alguns dels que muntaven els braus (amb prou equilibri malgrat el pet), si no també pels espontanis que saltaven (o ho intentaven) al cos per torejar als braus o simplement per apropar-s'hi i fer-se els xulos valents. Alguns fins i tot queien a terra abans de creuar la tanca separadora, i allà quedaven estirats com cadàvers.

A la plasa de braus, un muntador.

dissabte, 16 d’agost del 2014

Nicaragua - Dia 26 - Palacagüina (Canó de Somoto).

El guia al canó de Somoto fent immersions per buscar objectes perduts.
Aquest matí he marxat en bus cap a Somoto, una mica més al nord de Palacagüina i molt a prop de la frontera amb Hondures, per visitar el canó de Somoto, una de les meravelles naturals d'aquest país. Per entrar al parc natural m'han cobrat 50 cordobas, i m'han recomanat-exigit que anés amb un guia per no perdrem ni posar-me per llocs perillosos. I així ho he fet doncs, llogar a un guia per fer la baixada pel riu al canó de Somoto. 

En plena remullada enmig del canó de Somoto.
L'excursió ha durat al voltant de tres hores, i ha estat una ruta travessant camins de pedres grosses, pedretes, sorra, vegetació i aigua, molta aigua. El més semblant al barranquisme nostrat però sense necessitat de cordes ni casc per la calma del riu. També és cert que per aquesta zona fa molt de temps que no plou i el riu no té el mateix cabal que té habitualment per aquestes dates. 

Estampa espectaculat del canó de Somoto.
Tot i que tampoc era excessivament complicat caminar per damunt dels pedrots i pedretes del camí, val a dir que el calçat que duia tampoc era el més indicat per tal aventura, i la xancla se m'ha començat a obrir per la part del davant i el peu a sortir-se de la xancla cada dos per tres. Entre el peu que se sortia i les patinades amb algunes pedres molt polides, ha esta la cosa animada. Finalment, el guia s'ha currat uns lligats amb un tros de cordill que s'ha trobat tirat pel terra, perquè no se m'escapés el peu de la xancla.   

Vista dels voltants del canó de Somoto.
Pel camí hem passat per una zona on es podia saltar des de la roca, i on hi havia diverses possibilitats (metres) de salt. Un al voltant de 20 metres que no m'ha fet gens de gràcia quan m'ha explicat que una alemanya havia caigut malament i l'havien hagut de recollir feta pols. M'ha semblat bé un salt d'uns 7 o 8 metres, però que estava una mica complicat per fer el salt endavant necessari per lo relliscosa que estava la roca. Tan relliscosa que he estat a punt de fotrem un lletot considerable, ja que he relliscat i ja em veia caient a l'aigua (o a la roca) de qualsevol manera. Per sort he pogut aturar-me a temps miraculosament sense anar avall, i he acabat llançant-me des d'uns 6 metres però amb una dificultat molt menor a l'hora de fer l'impuls. Finalment, per arribar al punt d'inici encara hem hagut d'agafar una barqueta on un paio remant ens ha deixat a prop de l'inici. 

Cursa de rucs a Palacagüina amb motiu de les festes patronals.
Arribat a Palacagüina, novament, m'he trobat que feien unes curses de rucs al costat del parc central. Hi havia un bon ambient de gent expectant, però la pluja ha acabat deslluint la festa. Jo he aprofitat per anar a menjar alguna cosa i preparar-me pel concert de música tradicional d'aquest vespre, i el "rodeo" nicaragüenc.

Alguns dels participants a la cursa de rucs.
Finalment, però, la pluja i l'apagada de la llum general a tot el poble, ha impedit que avui se celebrés la festa amb els braus. Quan marxava cap al centre del poble, aprofitant la foscor se m'ha apropat algú jove i ha intentat treure'm el mòbil de la ma, que en aquell moment m'il.luminava el camí, demanant que "no te muevas!"... oi tant que m'he mogut... i ràpid. No l'ha agafat pas i he sortit corrent sense que em seguissin. I m'he anat cap al bar "Tritón" on hi feien un concert de música tradicional amb el grup Raizes.

El grup Raizes en concert al Triton.