Nicaragua - Dia 27 - Palacaguina (Fira del blat de moro).

Traient el gra a les panotxes.

Avui ha estat dia de la Fira del blat de moro a Palacagüina i des de ben d'hora han vingut unes senyores a cuinar al lloc on m'allotjo, que algun vincle té amb la parròquia. Preparaven menjars a base de blat de moro per la paradeta que havien de posar a la fira. Preparaven perrerreques (pastissets com de pa de pessic però amb blat de moro), montucas, tamales, guirilas con cuajada, elotes, i begudes com la chicha, el pozol, la sosolca, i el vi de jamaica, aquest preparat a partir d'una flor. 

Cuinant les güiriles.

Un dels principals actes de la Fira ha estat l'elecció de la reina del blat de moro. Hi havia una dotzena de candidates de diferents comunitats del poble, i d'edats compreses entre els 10 i els 16. Totes anaven guarnides amb vestimentes relacionades amb el blat de moro i amb elements d'aquest fruit. Grans, fulles verdes, fulles seques, etc.

Amb una de les candidates a reina del blat de moro.

A les candidates els feien presentar-se en públic i exposar els motius pels quals es mereixien ser les reines. Algunes cantaven, o cridaven com a boges a la gent de la seva comunitat, o lloaven a la verge patrona. Bastant cutre tot plegat la veritat. I entremig de tot, els organitzadors que no paraven de llançar visques a la verge, als sants patrons, a les autoritats, a Palacaguina, i a tot el que podien...

Més candidats a reina.

Candidates dalt de l'escenari.

Per la tarda he anat a menjar un bistec de vaca bastant més ressec que el que em vaig fotre a Matagalpa uns dies enrere, i després cap a la plaça de braus on s'hi feia muntada tipus "rodeo" i toreig però a la nicaragüenca...

Fent la birra a un bar després del partit de beisbol.

L'espectacle, tot i que no estava vetat als menors, ha estat més aviat bastant patètic pel nivell d'alcoholisme que presentaven molts dels participants. No tant sols alguns dels que muntaven els braus (amb prou equilibri malgrat el pet), si no també pels espontanis que saltaven (o ho intentaven) al cos per torejar als braus o simplement per apropar-s'hi i fer-se els xulos valents. Alguns fins i tot queien a terra abans de creuar la tanca separadora, i allà quedaven estirats com cadàvers.

A la plasa de braus, un muntador.