Girona: els Minyons venim per acabar una feina...

Intent desmuntat de 3d10fm a Girona, l'any 2011.

Demà diumenge, més de 700 Minyons ens desplaçarem fins a Girona, per provar el castell més gran dels que es fan i es desfan (es carreguen i es descarreguen en aquest cas). No tinc paraules per descriure les sensacions que estic visquent en els darrers dies i a mesura que s'apropa la cita. Tinc la sensació que aquest cop sí, que la cosa pinta molt bé. Però ja se sap que en això dels castells les certeses no existeixen. Tanmateix, arribem amb la feina prèvia ben feta: 17 3d9f, 4+1 2d9fm, i quatre o cinc vegades col·locant sisens del 3d10fm a l'assaig, i amb setens penjats.

Més enllà del que passi finalment demà a la Plaça del Vi de Girona, crec que els Minyons ja hem guanyat. Hem guanyat gent als assaigs, hem guanyat amistats amb el món casteller, hem guanyat en presència i visibilitat a la ciutat, hem guanyat un bon grapat d'assaigs d'aquells que et posen la pell de gallina, hem guanyat l'implicació de molts més minyons treballant per la colla, etc. Ara bé, siusplau, descarreguem-lo!! Per la colla, per Terrassa, per Girona, pels castells!

"Serà un dia de somni,
quan tornaré a Girona"

(Miquel Martí Pol)

Interessant experiment amb infants per avaluar com d'altruistes som en els primers estadis de vida.

Segons diversos experts, l'altruisme és una característica innata als éssers humans, que activem a mesura que creixem i madurem gràcies a unes "neurones mirall" que ens permeten aprendre per imitació, i a desenvolupar l'empatia. Suposo que aquestes mateixes neurones mirall són les causants de l'aprenentage d'altres valors com l'egoisme, o la competitivitat... Potser per aquest motiu no existeix l'ésser humà perfecte (bé, més enllà de Messi i David Fernández), i qui més qui menys pot reconèixer-se en un mateix les ombres i els clars.

Analitzant el desenvolupament de les societats modernes, no tinc clar si l'ésser humà tendeix a desenvolupar més els valors "positius" o bé els "negatius"...

Una imatge que val més que mil paraules.

Immigrants subsaharians intentant saltar la tanca que els separa del "paradís", a Melilla. (Foto: José Palazón).

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Damunt d'una terra".

Fa unes setmanes que he redescobert (gràcies a aquesta versió en directe) aquesta peça del Llach, de l'any 1970, dedicada a l'anarquista saltenc Joan Maurici, afusellat pels feixistes a la guerra civil espanyola. 

Trobo a faltar, en els temps que corren, a un cantautor com el Lluís que encengui una mica els ànims de la gent, i que empenyi en el llastimós transit cap a l'alliberament nacional. M'imagino a mi mateix en un concert del Llach corejant aquest tema amb el puny alçat. Fins i tot ell mateix s'arrepenteix d'haver-ho deixat...

Tant de bo els catalans, com en Maurici, sapiguem què hem de fer.

Vailet, et diuen que a les guerres
tan sols hi ha tristeses,
no s’hi guanya mai.
Damunt d’aquesta terra encesa
tot allò que és feble
vol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltant
però segueix a terra sense fer-ne cas,
perquè uns altres li han dit tant
que la seva vida és patir sota el fang…

Recorda les raons que un dia
varen canviar el signe
d’aquell temps passat.
Ell ha marcat la teva vida
amb una ferida
que tu has de curar.

I en Maurici va escoltant
i pensa que ja sap el perquè dels mals.
Però se’n torna, està dubtant,
i altres veus ressonen també al seu voltant.

Vailet, no siguis anarquista
i vés a la conquista
de l’honor més alt,
que al teu costat tindràs la força
que ens porta l’ordre
i ens permet la pau.

I en Maurici sap molt bé
que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
trobarà als companys i sortirà al carrer.

Històrica diada castellera al barri de Sants.

Tres 2d9fm en una diada castellera, el passat diumenge a la Plaça Benet i Muixí de Sants.

Històrica jornada castellera la viscuda el passat diumenge a la plaça Benet i Muixí del barri de Sants. I per diversos motius. En primer lloc per l'estrena per part de la colla amfitriona, els Castellers de Sants, d'un castell de la "gamma extra", un "papinu" o un "monstre", com li vulgueu dir. Després d'intentar-lo sense èxit en la competició tarragonina, en aquesta ocasió, en plaça pròpia i sense punts ni classificacions pel mig, els Borinots van poder assolir la fita.

En segon lloc, cal destacar que per primera vegada en la història castellera, es van veure en una mateixa actuació tres 2d9fm descarregats. Al 2d9fm dels de Sants cal sumar-hi el que vam descarregar els Minyons en primera ronda, i el dels Castellers de Vilafranca a la segona. Per a nosaltres el quart de l'any (més un de carregat), i pels verds, el primer tot just (l'havien intentat a Les Santes de Mataró sense èxit al mes de juliol).

En tercer lloc, també és digne de comentar la col·laboració a les pinyes entre les tres colles. No és gens inhabitual veure a Minyons o a verds a les pinyes dels de Sants, i d'aquests a les respectives, però el que feia temps que no es veia en cap plaça va ser el gruix de camises malves a les pinyes verdes, i de camises verdes a les pinyes malves. Tant de bo no sigui flor d'un dia i la cosa continuï així en el futur, però molt em temo que no serà així. Habitualment i històrica, els Minyons hem anat a les pinyes de totes les colles (unes vegades més alegrement que d'altres, s'ha de reconèixer), però algunes tibantors amb els verds en el passat van fer que les relacions es refredessin fins al punt de que molts Minyons no anessin a fer pinya a aquesta colla en concret. I, evidentment, la manera competitiva amb que viuen els verds i algunes colles el fet casteller, implica que molts castellers d'aquestes colles prefereixin no fer pinya a la "competència". 

Tant de bo m'equivoqui, i en el futur ens continuem fent pinya com el passat diumenge prescindint dels castells que vulgui intentar una o altra colla, i de si està en joc guanyar o perdre. El primer que està en joc és la seguretat de la canalla i dels castellers que pugen. Ara, si tu hi vas i no et venen, entenc que molts no hi vulguin tornar... 

I en quart lloc, i pels amants de la competitivitat, apuntar que el passat diumenge els Castellers de Vilafranca no van fer els millors castells de la jornada (segons les taules de puntuacions diverses), i això no passava des de setembre del 2012. En tot cas, considero que les tres colles vam oferir el millor que podíem, i el públic va gaudir de l'espectacle més enllà de si van guanyar uns o altres. I que tots vam sortir contents, o no?

Podemos: alguna cosa em grinyola...

Estètica d'"arreglao pero informal" de les cares visibles de Podemos.

Ahir es va celebrar a Madrid, al palau de Vistalegre, una assemblea del "partit" Podemos amb uns 7.000 assistents, per tal de debatre les diferents propostes organitzatives-directives dels diversos sectors, ideològics i territorials, que formen el partit. En aquesta assemblea es van poder veure les discrepàncies entre els diversos sectors pel que fa al model de partit i de lideratge. Mentre uns aposten per consensuar els càrrecs directius del partit, la seva figura més rellevant i mediàtica, Pablo Iglesias, no sembla disposat a obrir aquest debat, i aposta per nomenar a dit als seus col·laboradors... (No sorprèn aquesta postura, tenint en compte que aquest partit es va presentar a les eleccions al Parlament europeu amb la cara del seu líder a les paperetes de votació...!!).

Per altra banda, no deixa de ser curiós, i sospitós, que acabessin l'acte amb el mític tema de l'Estaca del Lluís Llach, malgart no es fes cap esment al procés català. Què és el més semblant a un espanyol de dretes...?

Missatge, al carrer, dels ciutadans a les forces polítiques sobiranistes: "Ni un pas enrere"

La Plaça de Catalunya plena de gom a gom aquest migdia per reclamar la Independència.

Nova demostració de força i de coratge dels ciutadans favorables a la independència, aquest migdia a la Plaça de Catalunya de Barcelona. Milers de persones han tornat a manifestar-se pel Dret a Decidir dels catalans i per la independència, després de la prohibició per part del TC de la Consulta del 9N.  Ara ja no es tracta d'exigir que es voti, si no d'exigir que després de la pantomima del proper 9 de novembre, els nostres governants convoquin eleccions anticipades al Parlament i en funció del resultat, declarin la Independència de manera unilateral, únic mitjà possible per aconseguir-la degut a la posició immobilista i de negació permanent de l'estat espanyol.

Malauradament, avui no hi he pogut ser-hi perquè estava fent castells al barri de Sants, amb motiu de la diada de la colla dels Borinots, però si bé no hi he estat de cos present, sí que hi era d'esperit. Guanyarem!!