El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Damunt d'una terra".

Fa unes setmanes que he redescobert (gràcies a aquesta versió en directe) aquesta peça del Llach, de l'any 1970, dedicada a l'anarquista saltenc Joan Maurici, afusellat pels feixistes a la guerra civil espanyola. 

Trobo a faltar, en els temps que corren, a un cantautor com el Lluís que encengui una mica els ànims de la gent, i que empenyi en el llastimós transit cap a l'alliberament nacional. M'imagino a mi mateix en un concert del Llach corejant aquest tema amb el puny alçat. Fins i tot ell mateix s'arrepenteix d'haver-ho deixat...

Tant de bo els catalans, com en Maurici, sapiguem què hem de fer.

Vailet, et diuen que a les guerres
tan sols hi ha tristeses,
no s’hi guanya mai.
Damunt d’aquesta terra encesa
tot allò que és feble
vol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltant
però segueix a terra sense fer-ne cas,
perquè uns altres li han dit tant
que la seva vida és patir sota el fang…

Recorda les raons que un dia
varen canviar el signe
d’aquell temps passat.
Ell ha marcat la teva vida
amb una ferida
que tu has de curar.

I en Maurici va escoltant
i pensa que ja sap el perquè dels mals.
Però se’n torna, està dubtant,
i altres veus ressonen també al seu voltant.

Vailet, no siguis anarquista
i vés a la conquista
de l’honor més alt,
que al teu costat tindràs la força
que ens porta l’ordre
i ens permet la pau.

I en Maurici sap molt bé
que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
trobarà als companys i sortirà al carrer.