"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 14 de novembre del 2014

Llorenç Andreu: «Cada lengua aprendida es una inversión, suma».

(Foto: El Periodico. Ricard Cugat)

(Entrevista apareguda a la contraportada del diari El Periódico d'avui divendres). Jo, com aquest psicolingüista, tampoc entenc per què a les escoles es valora molt per sobre el llenguatge escrit que l'oral.
Analiza las dificultades en el lenguaje oral, el gran olvidado en las aulas.
Llorenç Andreu (Vall d'Alba, Castellón, 1979) ha coordinado el primer libro en Catalunya centrado en el Trastorno Específico del Lenguaje (UOC, 2014). Licenciado en Psicopedagogía y doctor en Ciencia Cognitiva y Lenguaje, Andreu se ha acabado especializando en el aprendizaje que precede a la lectura y escritura: antes, aprendemos a hablar.
-Actores y actrices, periodistas, políticos... acostumbran a seguir clases de locución y expresión oral, pero, en la escolarización, ¿qué porcentaje de examen oral se hace?
-Depende mucho de cada maestro y centro, pero son francamente escasos en educación infantil, primaria y en la educación posobligatoria. En la universidad depende de la titulación, pero en la mayoría de carreras casi no se hacen exámenes orales. Y esta situación se da cuando la comunicación oral, nuestra gran olvidada, es la principal herramienta de relación entre las personas.
-¿Qué nota le pondría a nuestra sociedad en comunicación oral, en general?
-Nos preocupamos muy poco del lenguaje oral. El esfuerzo se concentra en el lenguaje escrito porque es el principal sistema formal que tenemos de comunicación. Más que una nota, yo diría: necesita mejorar.
-¿Cuándo conviene poner más atención?
-En todo el periodo infantil se realizan grandes aprendizajes básicos para la adquisición del lenguaje. Por ejemplo, los primeros años de edad son importantísimos porque al crecer se reduce la capacidad de distinguir todos los fonemas, de registrar su sonido, en todas las lenguas. Si no se tiene una gran exposición a esos sonidos de forma precoz, costará pronunciar como un nativo.
-¿Se entorpece ese proceso cuando se aprenden dos lenguas o más a la vez?
-Al contrario. Está demostradísimo que los beneficios son mayores en el lenguaje oral. Cada lengua que se aprende es una inversión, su valor es sumativo.
-El Trastorno Específico del Lenguaje (TEL), ¿qué es?
-Es un trastorno en la adquisición del lenguaje oral que afecta al 7% de los niños, pero que muchas veces pasa desapercibido. El problema emerge cuando se inicia el aprendizaje lector. Si el niño con TEL no presenta problemas de articulación del habla, no se detecta. En el aula no se le da la misma importancia al lenguaje oral que al escrito. Los profesores harán leer al niño en voz alta muchas veces y evaluarán su evolución, pero el lenguaje oral no se evalúa ni exhaustiva ni sistemáticamente.
-¿Por qué ese gran descuido del oral?
-Somos una cultura letrada que da prioridad a la expresión escrita sobre la oral porque con la escrita podemos acceder a toda la cultura generada por la humanidad. Pero la base de la comunicación está en el lenguaje oral, por ello convendría detectar sus problemas e intervenir cuanto antes.
-Además de dirigir el máster Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC, Andreu es investigador del tema, ¿qué ejecuta como investigador?
-Desde mi Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (Grecil) hacemos estudios experimentales y descriptivos. Somos pioneros mundiales en la aplicación del registro del movimiento ocular (eye tracking) al estudio de la comprensión y la producción del lenguaje en niños con TEL.
-TEL, TDA (Trastorno del Déficit de Atención), dislexia... Las etiquetas tienen muchos detractores.
-Los profesionales nos tenemos que comunicar de alguna manera sobre aquello para lo que buscamos causas y soluciones y los recursos vienen detrás. Para intervenir lo importante es describir el problema pero la identificación no es para estigmatizar, sino para hacer frente a algo. Que sea integrador y no peyorativo dependerá de cómo lo juzguemos.

dimecres, 12 de novembre del 2014

El "temazo" del dimecres. Epica - "The imperial march".


Darrerament s'està fent molt popular entre la minyonada aquesta melodia de la pel·lícula "La guerra de les galàxies". Diuen que estem entrant en el costat fosc i desconegut dels castells, i que la soca d'un castell com el 4d10fm segons com es miri, pot arribar a semblar l'"estrella de la mort", l'estació espacial en forma de planeta de la mítica saga. Potser sí que ens està pujant al cap l'eufòria...

A veure si els PDs que punxin música aquest divendres després de l'assaig s'atreveixen amb aquesta interessant versió del grup holandès Epica.

dilluns, 10 de novembre del 2014

4d10fm, més que una il·lusió.

Espectacular imatge del 4d9f nocturn, amb "falsos" laterals, ahir a Granollers (Foto: Ara).
El passat dissabte els Minyons vam tornar a la diada dels Xics de Granollers, que normalment any rere any es celebrava el segon diumenge de novembre, però que enguany i degut al "Procés Participatiu" del 9N es va haver d'avançar un dia. I val a dir que l'experiment no ens va anar gens malament, ja que vam fer la nostra millor actuació històrica en aquesta localitat amb el 9d8, el 4d9f, el 3d9f i el pd7f. Un bon preludi del que pot ser l'actuació de la nostra diada el proper diumenge.

Cal destacar, com a fet excepcional i novedós, l'execució  del 4d9f sense laterals al folre. En comptes de col·locar un o dos laterals agafant les cames del terç, els "pinyerus" s'han inventat la figura del "fals lateral" que s'incrusta entre el "primeres mans" i el primer "mà i mà" i que s'encarrega de protegir al segon en les seves oscil·lacions laterals. L'invent va funcionar a les mil meravelles, ja que el castell es va carregar i descarregar sense angúnies ni patiments. Fins i tot, quan baixaven els quints es va poder sentir una música de fons, de la "Guerra de les Galàxies", interpretada per un bon grapat de minyons.

Caldrà treballar molt aquesta setmana per poder plantejar-nos quatre castells emmanillats el proper diumenge (4d10fm, 3d10fm, 2d9fm i pd8fm), però per què no? El 4d10fm és un monstre, i ja vam veure tots com de difícil és quan els verds el van intentar l'any passat per Tots Sants sense èxit, tot i que acabaven de descarregar el seu segon 3d10fm de l'any i de la seva història, i havent realitzat una temporada immaculada amb zero caigudes fins aleshores. Però també es veia impossible l'any 1993 el 2d9fm, que els verds havien intentat sense èxit una desena de vegades, i els Minyons el vam carregar a la primera...

Us imagineu... 4-3-2-1... Feeeeeeeeeessssta!!! Uh!!!!

Va! Tots als assaigs d'aquesta setmana, que l'hem de liar grossa!

diumenge, 9 de novembre del 2014

9N 2014: una jornada i una data per recordar.

Registrant als participants ahir a la mesa 6616U a l'IES Terrassa.
Emocionant. Ahir em vaig despertar més d'hora de l'habitual d'un diumenge per anar a fer de vocal en una mesa en el procés participatiu convocat pel govern català. Només arribar a l'institut on m'havien assignat em vaig trobar una munió de gent solidària mostrant el seu suport i la seva protecció (per si de cas...) a tots els voluntaris que anaven arribant per portar a terme la tasca assignada.

A l'IES Terrassa hi havia prop de 20 taules de votació (ui perdó, participació!), amb dos vocals i un president per taula. Al voltant de trenta suplents es van quedar sense mesa però alguns es van quedar a donar un cop de mà amb la logística del dia. Hi havia a més diversos coordinadors, gestors de mesa, professionals del centre, etc. Vaja, un munt de gent implicada en la causa. I en la democràcia.

Les escenes emotives que vaig poder presenciar al llarg de la jornada són múltiples. Des de gent gran amb moltes ganes d'introduir la papereta i recordant els anys de lluita antifranquista, a vailets acompanyant als il·lusionats pares i fent-se fotos, moltes fotos, amb la papereta i l'urna. Cues llarguíssimes que envoltaven l'edifici de l'institut, i els sonors aplaudiments a l'hora d'obrir l'institut per iniciar la jornada.

A la meva mesa van ser 604 participants, dels quals 533 ho van fer pel sí sí, 47 pel sí no, 7 pel no, 6 pel sí a seques, 3 en blanc, i 8 de nuls o "altres". 

Al final hauran estat prop de 2'5 milions de participants (amb els vots de l'estranger i els que s'acumularan en els propers dies a les diverses delegacions del govern arreu de Catalunya), que tot i tractar-se d'un succedani de "referèndum", no està gens malament.


divendres, 7 de novembre del 2014

Salvador Espriu: "La pell de brau".


No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."