Les gitanes dels Minyons.

Les gitanes en plena acció a dalt de La Mola (13-07-14)

Déu n'hi do com ha crescut la colla (Els Minyons) enguany. Universitaris, canalla, adolescents d'institut, separats i separades, jubilats, etc. Però sens dubte, una de les entrades amb més embranzida i continuïtat ha estat la del grup de "gitanilles" que vam conèixer i gaudir (del ball, evidentment) el dia de l'actuació del 35è aniversari de la colla al cim de La Mola, el mes de juliol passat.

El "temazo" del dimecres. Paco Ibáñez - "Soldadito de Bolivia".

El passat dia 20 de novembre, el cantautor Paco Ibáñez complia 80 anys, encara al peu del canó dalt dels escenaris, cantant les seves reivindicacions i protestes que, malauradament, mai passen de moda.

Una de les peces històriques i més recordades és aquest "Soldadito de Bolivia", escrita per Nicolás Guillen, dedicada al tinent de l'exercit bolivià Mario Terán Salazar, assassí confés del Che Guevara. 

Curiosament, uns dies després que el cantautor valencià complís els 80, vam conèixer el rostre, fins aleshores ocult, de l'assassí del Che, a qui es dedica aquest tema.

Dia Internacional contra la violència de gènere, o masclista?

Està clar i s'ha de reconèixer que l'home modern, malgrat alguns segles de civilització i culturització, continua portant la feixuga i poc estètica (ètica) carga genètica de violència i agressivitat dels seus avantpassats caçadors, guerrers, guardians... D'aquí a justificar que a dia d'avui encara hi hagi autèntics energúmens que es dediquen a maltractar a dones indefenses, hi va un bon tros. Però no podem obviar algunes realitats com temples que no ajuden a acabar amb el problema:

- Continuen apareixen estudis estadístics que demostren que moltes adolescents continuen sentint-se atretes principalment pels nois més fanfarrons i "xuletes" de la classe.

- Sovint, la pressió social que tenen les dones per tenir parella (i tenir fills), fa que algunes d'aquestes no realitzin el procés de selecció (enamorament?) amb prou garanties, i després passa el que passa. (No vull dir que l'home no s'equivoqui en la tria, però en principi és molt menys probable que acabi rebent maltracte físic. Psicològic...?)

- Als mitjans de comunicació, a la publicitat, al cinema, etc., continua venent molt millor la imatge del mascle dominant, dur, insensible, que no pas la del "nenaza" sensiblon, el que mostra els seus sentiments profunds o exterioritza les seves emocions.

- La violència és normalment detestable, vingui d'on vingui, i la rebi qui la rebi. La física, per descomptat, però també la psicològica, que no deixa tantes marques, ni pot matar a l'instant, però que pot afectar, a la llarga, tant o més que la primera. I d'aquesta darrera en trobem en els dos sentits, tot i que no s'acostuma a parlar gaire de la que exerceixen algunes dones. No és violent, per exemple, que un pare separat no pugui veure als seus fills perquè les lleis sobre custòdia beneficien a les mares? En principi cap home ha mort per no veure als seus fills, però dolor se n'ha de sentir segur... (violència de gènere?)

Al meu entendre, veig molt més factible i viable reduir aquesta xacra per la via de l'educació de les potencials víctimes, que no pas amb la sensibilització dels potencials botxins. Com bé diuen, dos no es barallen si un no vol (bé, encara que de vegades sigui del tot inevitable). Un maltractador no pot tenir víctima si aquesta ha après a seleccionar amb qui s'ajunta i no l'ha deixat entrar en la seva vida (també es pot donar el cas que la víctima no hagi pogut fer res per evitar ser víctima, però això ja són figues d'un altre paner).

El pequeño Nicolas: un petit "Aznar" amb molt de misteri.

Terratrèmol mediàtic el d'aquest vailet amb fila de "pijo pepero repel·lent", que amb tant sols 20 anys, s'està passejant per diferents canals televisius, diaris i ràdios, explicant les seves relacions amb els poders de l'estat, i d'altres grans patums de la política i de l'economia. Des de la família reial, al President del govern, el President de la Comunitat de Madrid, l'alcaldesa, o uns quants ministres. 

Segons la seva versió, personatges destacats li van demanar que intervingués en el cas de la infanta Cristina, en el problema català, en les negociacions amb Sheldon Adelson per l'Eurovegas, etc., etc.

El cert és que són massa coincidències per pensar que aquest personatge s'està muntant ell solet l'argument d'una gran pel·lícula. I tampoc deixen d'estranyar les imatges que han anat apareixent del petit Nicolàs al costat d'algunes de les cares més visibles del PP en diferents actes públics o privats, o el dia de la proclamació del nou monarca. No crec que ningú, per molt espavilat que sigui, es pugui colar en tots aquests actes sense el vist-i-plau d'algú amb una mica de poder.

Un farsant? Un deixeble del PP descarrilat? Un hereu d'Aznar (FAES) que s'ha tornat boig? Un agent secret que surt de l'anonimat? Seguirem atents als mitjans...

Jo l'he vist i l'he gaudit...

Leo Messi mantejat pels seus companys després de superar Zarra com a màxim golejador absolut de la lliga.

Ahir, Leo Messi, el millor jugador de futbol de la història, va tornar a ampliar la seva llegenda al batre el rècord de gols totals de la lliga espanyola que ostentava Telmo Zarra des de l'any 1955, amb 251 gols. Amb el Hat-trick de l'argentí contra el Sevilla ahir, Leo arriba als 253 gols, amb tant sols 27 anys!!!

Tenint en compte que el rècord de Zarra s'havia mantingut imbatut prop de 60 anys, i que a Leo li poden quedar cinc o sis anys a ple rendiment al club blaugrana per continuar ampliant el seu registre golejador a la lliga espanyola, difícilment tornarem a veure cap jugador batent novament aquest rècord. Apustuflant!

Fotos històriques. Dades històriques. Diada dels Minyons 2004.

Ahir, aquesta imatge va fer 10 anys. Hi apareixen un grup de Kurtits en plena celebració del dinar de la diada de la colla del 2004. En aquella diada, casualment, vam assolir uns registres molt similars als d'enguany: 2d9fm, 3d10fm c, 4d9f, i 5 pilars de 5 (el pilar de 8 no el vam intentar perquè ens havíem menjat el de 7 el cap de setmana anterior a Granollers. D'altra manera, segurament s'hauria intentat). El cap de colla era el Jordi Caus, que malgrat les dificultats i l'oposició interna d'algunes "vaques sagrades", va aconseguir uns registres més que dignes tenint en compte el moment històric de fi de cicle.

Pel que fa a la foto, si us hi fixeu bé, reconeixereu a un bon grapat de minyons encara actius, i alguns amb importants responsabilitats tècniques en la present temporada, ja finalitzada.

Dia de la infància.

Foto de grup de la canalla dels Minyons de Terrassa (2014).

Avui, dia internacional de la infància, vull dedicar l'entrada a la millor canalla del món casteller, és a dir la dels Minyons de Terrassa. I qui digui el contrari és que no té n.p.i. de castells! ;-)

Ui, que no s'han de dir paraules malsonants davant dels nens... o potser si, que són dels Minyons... ;-)