(Entrevista per a El Periodico al pedagog i historiador nord-americà).
El pedagog i historiador James Fraser explicava fa uns dies a Barcelona que al seu país, els Estats Units, el debat sobre com els pares s'han d'implicar en l'educació dels fills és ara mateix un debat no resolt. «Ens estem trobant amb perfils de pares molt dispars, començant per l'ultraprotector i superimplicat de classe mitjana alta, el tipus de progenitor al qual denominem pare-helicòpter, que fins i tot arriba a coartar per excés el desenvolupament del seu fill», explica.
Aquesta tipologia de pares, que s'impliquen tant en les activitats dels seus fills que es converteixen en persones que no deixen d'anar d'un costat a l'altre tot el dia, conviu, a l'altre extrem, «amb famílies, normalment de les classes socials més desafavorides, que abandonen totalment l'educació del menor i deleguen en l'escola tota la seva formació, tant personal com acadèmica», explica Fraser. «Entre altres raons, perquè tampoc l'escola rep gaire bé aquests pares, no els dóna cabuda», afegeix.
Segons la seva opinió, «ni els uns ni els altres ho estan fent bé i per això, entre altres raons, el sistema educatiu nord-americà fa tants anys que està en crisi», afirma el professor de la Universitat de Nova York.
A diferència del sistema finlandès, prossegueix Fraser, on l'escola està construïda sota els criteris d'equitat i igualtat d'oportunitats,«als Estats Units predomina la llibertat, un principi molt arrelat en la mentalitat nord-americana». «Això, que és molt bo, ens fa, a la vegada, competitius i individualistes, perquè la gent pensa: 'Deixa'm fer la meva vida', sense preocupar-se pels altres», constata.
«Les famílies també pensen d'aquesta manera i això em preocupa», subratlla el professor nord-americà, autor de nombrosos estudis sobre docència. «Em preocupa perquè jo mateix procedeixo d'una família que, sense ser pobre, sí que era d'una classe social modesta. El meu pare va ser caixer en un supermercat, però jo vaig tenir l'oportunitat d'anar a la Universitat de Califòrnia. Els nois del meu mateix origen ara ho tenen bastant més difícil».
¿I el famós sistema de beques dels Estats Units, que tantes oportunitats ha donat als joves amb més talent? «Em temo que ja no funciona com abans, quan era realment un sistema d'igualtat, un mecanisme que permetia a moltes famílies canviar amb la seva dinàmica social», reflexiona Fraser, que també va participar com a ponent en la jornada celebrada el 19 de febrer a Barcelona sobre els estudis de Magisteri. «Sens dubte, els que ensenyem als futurs ensenyants hem de treballar millor les seves relacions amb les famílies», manifesta Fraser.
