El "xist" del dia... (Jorge Fernández Díaz).

El ministre d'interior, Jorge Fernández Díaz, fa tres dies que s'hauria d'haver jubilat però encara no ho ha fet. Continua alegrant a les turbes independentistes amb els seus estirabots i sortides de to davant dels mitjans, afavorint la causa secessionista. La darrera vomitada, la va fer davant dels micròfons de Catalunya Ràdio, entrevistat per la Mònica Terribas, quan va vincular independentisme i jihadisme. Ole tu! Ole tu! Ja ens han dit nazis, etarres, chavistes, bolxevics, etc., però encara no havíem sentit aquesta aberrant comparació. Però, esclar, que es pot esperar venint d'un ultracatòlic, ultradretà, ultrapatriota espanyol...

El "temazo" del dimecres. Body Count - "Cop Killer".

Els Body Count (cos del delicte) són una banda de trash-metal-rap formada l'any 1990 a Los Angeles, liderada per un popular actor afroamericà anomenat Ice-T. Vaig tenir l'oportunitat de veure'ls en directe un parell de vegades, a Euskadi i a la sala Bikini de Barcelona, en la decada dels 90's, i el seu directe era molt contundent i canyero.

Aquest tema "Cop Killer" estava inclòs dins del seu primer àlbum, Body Count, de l'any 1992, amb gran contorvèrsia. Dedicat als "policies assassins" com l'animal que ahir es va carregar a un home negre a Carolina del Sud de vuit trets per l'esquena, malgrat l'agent de l'autoritat s'inventés una història diferent per poder carregar les culpes a la víctima. Afortunadament, un ciutadà va poder captar l'escena a través del seu telèfon mòbil i d'aquesta manera desmentir la versió "oficial"...

Com a mínim, per una vegada, la versió de l'autoritat va quedar desmentida per una prova de pes. Llàstima que en la majoria d'ocasions (4F, Ester Quintana, Jonathan Carrillo...) la manca de proves acaba donant la raó a la versió "oficial".

I'm a cop killer, better you than me
Cop killer, fuck police brutality!
Cop killer, I know your family's grieving
(Fuck 'em!)
Cop killer, but tonight we get even, ha ha

Aficionats de futbol romanesos amb molta conya.

Feia temps que no veia una escena com la viscuda aquest cap de setmana a la lliga romanesa de futbol. Els aficionats imitant al linier i seguint els seus moviments. El futbol, o el resultat, no els devia interessar gaire, però segur que van tornar a casa ben divertits...

Lliçons de vida.

Increïble història la d'aquesta nedadora japonesa. 1.500 metres és la distància que acostumo a nedar cada cop que vaig a la piscina, des de fa un bon grapat d'anys, i reconec que hi ha dies que em fa molta mandra arribar a completar-los... No sé si seré capaç de mantenir el ritme 60 anyets més... Com a mínim ja tinc algú en qui emmirallar-me.

(Notícia extreta de l'edició digital del diari Ara d'avui dilluns).

Mieko Nagaoka, una nedadora japonesa de 100 anys, ha aconseguit acabar els 1.500 metres lliures aquest dissabte a la prefectura d'Ehime. La japonesa, que ha apostat per nedar amb l'estil d'esquena, ha trigat 1 hora, 15 minuts i 54 segons, una hora més que el rècord del món, de la nord-americana Kaite Ledecky. La seyora Nagaoka ha afirmat: "Vull nedar fins a l'edat de 105 anys, si hi arribo", a l'agència de notícies Kyodo.

Aquest és el primer cop que una nedadora de 100 anys deixa registrada una distància així.

El "temazo" del dimecres. Guerrilla Urbana - "Transición mierdocrática".

Interessant troballa d'aquesta banda de rock-punk canària nascuda a principis dels 80, en plena onada transitòria... i encara continuen (tocant vull dir..., la Transició fa temps que es va aturar)!! Uns supervivents del punk!

Interessant títol del tema. Molt punk, la veritat.

En record del Pedro Reyes.

El passat dimecres moria a València l'humorista Pedro Reyes. El recordo, bàsicament, per les seves histriòniques aparicions al programa de TVE "No te rías que es peor", produït pels trincos Josep Maria Mainat i Toni Cruz. Aquest programa, en antena entre els anys 90 i 95 del passat segle, va ser tot un fenòmen televisiu, i va coincidir plenament amb la meva etapa d'institut. Segurament em va servir molt més que moltes classes inútils, per treballar la memòria i la dramatització, explicant als col·legues els acudits i les històries que escoltava al programa.

Gràcies pels somriures Pedro.

Primera pedra del museu casteller a Valls.

Foto: Ajuntament de Valls.

Ahir al vespre es va realitzar l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra del museu casteller a Valls. Representants de diverses colles es van aplegar al carrer Espardenyers, on s'ubicarà el museu, i diverses colles van alçar-hi pilars. 

Ara caldrà veure qui seran els encarregats de donar forma i contingut al museu. Tant de bo no es converteixi en el museu casteller de la ZT, si no en el gran museu del fet casteller. I si és així, els Minyons hem de tenir, al meu entendre, un protagonisme destacat: revolució castellera de finals del segle 20; introducció amb normalitat de la dona al món casteller; introducció de millores tècniques i d'assaig; visió romàntica (no ultracompetitiva) dels castells...