Goran Bregovic al Festival de Pedralbes.

Ahir va tornar a Barcelona el músic bosni-herzegoví Goran Bregovic, amb la seva banda de bodes i funerals, composta per 18 músics (6 veus masculines, 2 veus femenines de Bulgària, 4 cordes, 5 vents, i 1 percusionista i cantant). Van tocar als jardins del Palau de Pedralbes, un espai molt acollidor i bucòlic, i s'hi van recrear ja que van restar a l'escenari dues hores i mitja.

Com de costum, van combinar les peces més marxoses de ritmes balcànics i vents a tot drap, amb d'altres de més tranquil·les i reposades on les veus, els violins i les violes tenien el seu espai de lluïment. I, curiosament, tot i que el fi de festa és més aviat canyero i de ritme accelerat, no tenen cap mania per simultaniejar les peces més lentes i d'ànima trista amb les més ballables i alegres. Com si es tractés d'un ofici religiós, passes de posar-te dret i bellugar el cos, a asseure't, emocionar-te i embadalir-te amb melodies lentes carregades de sentiment.

Sens dubte, un dels espectacles musicals més impressionants que es poden veure a dia d'avui, amb denominació d'origen dels Balcans. Llarga vida al Goran i la seva banda!!

Un dia en las carreras.

Aquest matí he pogut presenciar una sessió classificatòria del campionat mundial de motos al Circuit de Catalunya de Montmeló. Hi havia estat fa uns quants anys veient una prova del campionat estatal o català, però res a veure amb el sarau que es munta quan arriba el mundial. Amb un parell d'horetes hem tingut prou per gaudir amb l'estrèpit i la velocitat de les motos, i l'habilitat i valentia dels pilots per conduir-les. No crec que hi torni, o sí (dependrà de si em conviden com avui o no), però com a mínim ja puc explicar que un dia vaig veure a aquests bojos de les dues rodes en directe.

Els Minyons a la televisió veneçolana.

Telesur, un canal de televisió d'origen veneçolà va emetre fa uns dies dins del programa "No son tuits son historias" aquest reportatge sobre la gesta dels Minyons a les Fires de Sant Narcís a Girona, l'Octubre de l'any passat, on vam aconseguir descarregar per tercera vegada en la nostra història el 3d10fm. Bona feina de la reportera, i grans records d'aquella jornada màgica.

Recomanacions literàries: "On la terra s'acaba. De Vilanova al Cho Oyu".

El passat dissabte vaig visitar Vilanova i la Geltrú amb el meu germà i ens vam retrobar amb alguns amics vilanovins de la colla castellera dels Bordegassos. Un d'aquests, el Marcelí, ens va portar el seu llibre recentment publicat de l'ascens al cim del Cho Oyu, a l'Himàlaia, l'any 2005, amb un grup d'amics vilanovins del grup excursionista Talaia. El llibre, ocupa poc menys d'un centenar de pàgines i resulta força amè i entretingut. Amb una narrativa que aconsegueix que et posis des de bon principi en la pell dels protagonistes i les seves aventures i desventures. Sens dubte, una bona lectura per aquests dies de calor que arriben... El llibre està editat per l'editorial El cep i la nansa.

El "temazo" del dimecres. Brams - "El President".

Ahir, el Poc Honorable exPresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Solei, va arribar als 85 tacos, més content que un gínjol i una mica més tranquil que fa uns mesos quan es va destapar el cas de frau en el que s'ha vist implicada la pràctica totalitat de la seva família. La Família.

L'any 1992, el grup berguedenc Brams li dedicava aquesta cançó inclosa al seu disc "Amb el rock a la faixa". Ja per aquells anys, la banda del mític Titot ja intuïen que no tot eren flors i violes a la vida del PH President. Sexe, drogues, rock and roll... i butxaques plenes de diner negre!

Segon Tripl3t del Barça!

Dissabte a Berlín el Barça es proclamava per cinquena vegada en la seva història campió de la copa d'Europa, o Champions League, al derrotar en una emocionant final a la Juventus de Torí (1-3). Amb aquest darrer títol de la temporada, el Barça ha encadenat per segona vegada el triplet de títols: copa-lliga-champions. Una fita mai assolida abans per cap altre club i que deixa ben clar quin és el gran dominador del futbol mundial de la darrera dècada.

Donde dije digo, digo Diego.

4d9f a Cornellà. (Foto: Diari Ara).

Fa gairebé un any vaig publicar aquesta (desafortunada per molts, lloada per pocs) entrada on comparava l'actitud col·laborativa d'algunes colles en contrast amb l'actitud més competitiva d'altres basant-me, únicament i exclusiva, en la predisposició a fer pinya a les colles amb qui es comparteix i/o competeix (a gust de cadascú) plaça. Alguns em van dir que cada colla i cada casteller tenia tot el dret del món a fer el que li vingués de gust a l'hora d'apropar-se o no a la pinya d'una altra colla. Només faltaria. Crec que jo també tinc el dret a opinar del que m'agrada i no m'agrada del món casteller. Dic jo...

En tot cas, avui recupero aquell escrit, perquè gairebé un any després d'aquells fets l'agenda castellera ha volgut que els Minyons ens retrobéssim, a la mateixa diada, a la mateixa plaça, amb aquells a qui vaig criticar durament i de forma maldestre molt probablement. I avui us he de reconèixer la meva satisfacció ja que només puc escriure paraules d'agraïment per la colla Jove de Tarragona que ha col·laborat en gran mesura perquè els Minyons poguéssim completar els castells que hem portat a plaça (3d9f, 4d9f, 2d8f, pd6). Molt probablement, sense la seva ajuda (i, evidentment, la dels amfitrions, els Castellers de Cornellà), algun d'aquests castells no l'hauríem intentat. Què ha canviat a la CJXT perquè d'un any a l'altre hagin passat de (gairebé) no fer, a fer pinya? Hauré d'investigar...

Per altra banda, crec que avui toca fer autocrítica per algunes actituds i fets que no ajuden a donar una bona imatge de la nostra colla. Primerament, no crec que calgui celebrar el segon 4d9f de la temporada, anant justos d'efectius, amb el popular càntic del "lolololo". I mira que jo l'he cantat moltes vegades, però crec que no cal abusar, i s'ha de saber triar les ocasions. Entenc que molta gent nova a la colla gaudeix molt d'aquests moments, però cal educar-los per tal de no crear mals rotllos innecessaris amb la resta del món casteller. I entenc que ningú l'ha cantat per ofendre, però hi ha moments i moments.

En segon lloc, personalment m'hagués estalviat els 4 pilars de cinc de comiat. Sé que hi ha molta canalla que si no fa aquests pilars no pujaria mai, i que molts dels que abnegadament van als assaigs de pilars tenen el seu moment de glòria en aquestes ocasions. Però també hi ha dies i dies. I crec que avui no era el dia. Jo, ras i curt, només faria aquests extres a plaça pròpia. I em sap greu pels que només pugen en aquests pilars, però jo tampoc pujo i ja no em queixo.

Per cert, que pel que fa a la resta de castells, la CJXT ha fet el 7d8, el 4d8 i el 5d8, mentre que els Castellers de Cornellà han acabat amb el 5d7, el 7d7 i el 4d7p.