Plantada durant el regnat de l'emperador romà Constantí I, aquesta olivera, coneguda com la Farga d'Arió, té prop de 1.700 anys de vida segons els càlculs dels experts de la Universitat Politècnica de Madrid, i es troba localitzada a Ulldecona (Montsià), a la frontera del Principat amb el País Valencià.
Difícilment veurem repetides imatges com aquesta en el futur.
Ha costat, però finalment les federacions impossibles, com la fruita, acaben caient pel seu propi pes. Després de la consulta interna del grup d'Unió i dels ajustats resultats entre els partidaris i els no partidaris del full de ruta independentista de Mas, l'executiva dels democristians ha decidit fer dimitir als seus membres Consellers del govern de la Generalitat, però solament tres d'aquests han fet el pas (Espadaler, Ortega i Pelegrí).
Aquesta decisió obre la porta al trencament definitiu de la federació, tal i com ha anunciat el secretari general dels Convergents, Josep Rull. Així doncs, finalment CiU no concorrerà de la mà a les transcendentals eleccions del 27-S... a no ser que en un hipotètic congrés extraordinari anterior a aquesta data, els militants d'Unió decidissin petar-se a la cúpula dirigent no independentista i agafar les regnes del partit per donar suport a Mas i al seu full de ruta.
Serà capaç llavors el bo d'en Duran de crear un nou partit polític de dretes catalanista-unionista per concórrer a les eleccions del 27-S com ja es comenta (Construïm)? Qui el seguirà llavors? Quina força tindria aquest nou partit? Quan de mal li podria fer a Mas? Tot això i molt més ho sabrem aviat.
Demà es compleixen 200 anys de la batalla de Waterloo, on les tropes franceses comandades pel general Napoleó foren derrotades per les tropes angloprussianes comandades per Wellington. La derrota de Waterrloo va significar la destrucció del poder militar francès, la fi de l'Imperi dels Cent Dies, i la caiguda definitiva de Napoleó.
El grup suec Abba, va guanyar el festival d'Eurovisió de l'any 1974 amb aquesta cançó que recorda la batalla, fet que va suposar un salt a la fama a nivell internacional, i una reeixida, tot i que relativament curta, carrera musical fins a principis dels 80's.
(Notícia publicada a El Periodico en la seva edició d'ahir dilluns. Us copio un extracte.) Sindicats de docents exigeixen la retirada d'un videojoc que consisteix a fer mal amb acarnissament a un professor.
El joc consisteix a fer mal, fins a l'acarnissament en algun cas, a un professor mentre atén un estudiant durant una tutoria. Per fer-ho, el jugador pot utilitzar un bat de beisbol, unes estisores, un paraigua, un pot de vidre ple de vespes i així fins a 13 objectes diferents, que el videojoc defineix com a armes. És el Whack your teacher (Golpea a tu profesor), creat per l'empresa nord-americana Box10 i que ha arribat a Espanya recentment. Diversos sindicats docents van exigir la setmana passada la seva retirada de manera urgent.
Whack your teacher, que quan es descarrega a l'ordinador ja adverteix sobre les escenes violentes que conté, està inspirat en els ja existents Whack your boss (Golpea a tu jefe) i Whack your ex(Golpea a tu ex), que segueixen la mateixa dinàmica. Aquests altres dos jocs es publiciten dient als seus usuaris que «són més barats i divertits que anar a teràpia». Un dels presumptes atractius dels tres videojocs, en què els protagonistes són uns ninots més o menys realistes, són les situacions desagradables que plantegen, que alguns usuaris poden considerar gracioses, per exagerades i inversemblants.
Els representants polítics a l'Ajuntament de Terrassa pels propers quatre anys. (Foto: La Torre del Palau).
Després de la sessió d'investidura que es va celebrar el passat dissabte a l'ajuntament, Jordi Ballart continuarà sent l'alcalde de Terrassa els propers quatre anys, gràcies als vots dels regidors del seu partit (PSC) i a una llei electoral injustament afavoridora dels partits majoritaris. Tot i que el representant de TeC, Xavi Matilla, va tenir més suports (11 sumant els vots de TeC, ERC i CUP) que Ballart, no van ser suficients per prendre l'alcaldia al socialista al no arribar als 14 necessaris (majoria absoluta).
Tanmateix, se li presenta al reelegit alcalde un mandat complicat governant amb majoria simple i sense haver arribat a cap acord estable de govern amb cap altre partit. Pels darrers moviments abans de la sessió d'investidura, semblaria que els socialistes, més aviat, cercarien aquests acords amb CIU i C's, ja que gràcies als seus regidors respectius, podrien sumar majoria absoluta als plens amb els socialistes (9 + 3 + 3 = 15). Temps al temps...
Vull desitjar molta sort als col·legues que han estat elegits i que s'estrenen representant als terrassencs en aquest nou consistori. Carles, Pep, Jordi, molta merda, i molta feina!!!
Ahir va tornar a Barcelona el músic bosni-herzegoví Goran Bregovic, amb la seva banda de bodes i funerals, composta per 18 músics (6 veus masculines, 2 veus femenines de Bulgària, 4 cordes, 5 vents, i 1 percusionista i cantant). Van tocar als jardins del Palau de Pedralbes, un espai molt acollidor i bucòlic, i s'hi van recrear ja que van restar a l'escenari dues hores i mitja.
Com de costum, van combinar les peces més marxoses de ritmes balcànics i vents a tot drap, amb d'altres de més tranquil·les i reposades on les veus, els violins i les violes tenien el seu espai de lluïment. I, curiosament, tot i que el fi de festa és més aviat canyero i de ritme accelerat, no tenen cap mania per simultaniejar les peces més lentes i d'ànima trista amb les més ballables i alegres. Com si es tractés d'un ofici religiós, passes de posar-te dret i bellugar el cos, a asseure't, emocionar-te i embadalir-te amb melodies lentes carregades de sentiment.
Sens dubte, un dels espectacles musicals més impressionants que es poden veure a dia d'avui, amb denominació d'origen dels Balcans. Llarga vida al Goran i la seva banda!!
Aquest matí he pogut presenciar una sessió classificatòria del campionat mundial de motos al Circuit de Catalunya de Montmeló. Hi havia estat fa uns quants anys veient una prova del campionat estatal o català, però res a veure amb el sarau que es munta quan arriba el mundial. Amb un parell d'horetes hem tingut prou per gaudir amb l'estrèpit i la velocitat de les motos, i l'habilitat i valentia dels pilots per conduir-les. No crec que hi torni, o sí (dependrà de si em conviden com avui o no), però com a mínim ja puc explicar que un dia vaig veure a aquests bojos de les dues rodes en directe.
