(Entrevista de Lara Bonilla, pel diari Ara, a la pedagoga Anna Forés, coordinadora del llibre "Neuromitos en educación".)
¿S’aprèn millor escoltant Mozart? ¿Tenim un hemisferi cerebral predominant? Els autors deNeuromitos en educación (Plataforma Editorial) es basen en els últims descobriments científics per desmuntar 12 falses creences en educació. En parlem amb la pedagoga Anna Forés, que ha coordinat el llibre.
Un mite molt estès és que utilitzem només el 10% del nostre cervell.
No és cert, i sort que no ho és perquè malament aniríem! L’objectiu del llibre és, precisament, qüestionar creences que la ciència ens està demostrant que no són tan certes.
Més és menys, diu el llibre. Per què com més hores passem a l’escola aprenem menys?
Ens hem de preguntar quina funció estem donant a l’escola. ¿La funció és retenir els nens mentre els pares treballen? No podem menystenir la funció socialitzadora de l’escola perquè hi ha coses que només passen allà, però el que està en qüestió és a què s’ha de dedicar el temps. S’ha demostrat que no per passar més hores a l’escola els nens aprenen més i millor. Hi ha estudis que demostren que s’han de treballar algunes assignatures abans que d’altres.
Com ara quines?
Qüestionem que des de la política s’hagin pres decisions per eliminar matèries com les arts. Està demostrat des de la neurociència que amb l’educació física i la música podem aprendre més i millor.
Quins beneficis tenen?
Quan fem educació física oxigenem el cos i així és més fàcil aprendre. Trencar el ritme introduint petits exercicis físics o deixant sortir a espais oberts, on el nen no està assegut i es pot moure, també hi ajuda. ¿Les grans idees com et vénen? ¿Assegut? No. Vénen estant en moviment i en un ambient distès. Per tant, les aules s’han de transformar. El que et dóna la natura difícilment t’ho donen quatre parets. Hi ha normatives escolars que no deixen ni anar al lavabo.
Els nens han de jugar.
Està demostrada la importància del joc en l’aprenentatge. Té molts beneficis: aprens a socialitzar-te perquè té unes regles i també aprens de l’error. I avui en dia oblidem que l’error és una font d’aprenentatge. També potencia la concentració.
Els nens van a escola massa aviat?
S’han de respectar els temps dels nens i no cremar etapes, perquè si no després tindrem un problema. Puc obligar un nen de tres anys a llegir però ¿a costa de què? De no jugar. I el nen ha de jugar, socialitzar-se i estar amb altres nens.
Com podem aconseguir captar l’atenció dels alumnes a classe?
Una cosa que hem fet tots els mestres és dedicar els primers deu minuts a corregir els exercicis del dia anterior o a repassar els deures, i justament aquests deu minuts són essencials perquè és quan més atents estan els alumnes. Ho hem d’aprofitar per introduir un element sorpresa o un repte. I també els hem d’explicar coses que per a ells siguin molt pròximes o molt significatives. Si els parlo en abstracte o els exposo un problema que no té res a veure amb ells, serà més difícil captar la seva atenció.
Cal acostar la vida quotidiana.
És la tendència de les classes invertides. L’aprenentatge no és només el que passa de nou a cinc en una aula, sinó el que passa a tot arreu i a totes hores. Les aules haurien de ser experiències de vida. La realitat pot entrar a l’aula. S’hi ha de posar creativitat.
L’educació emocional s’ha posat de moda, i fins ara l’ensenyament tradicional l’havia deixat de banda.
La nostra premissa és que sense emoció no hi ha educació, perquè ajuda a consolidar l’aprenentatge i que quedi més fixat en la memòria a llarg termini. Però hem d’anar amb compte amb emocions com la por, perquè està demostrat que ensenyar a través de la por no funciona. I és com hem estudiat durant molts anys. En un ambient de por, el que fa el cos és intentar sobreviure i el que no faré és aprendre perquè posaré tota l’energia a amagar-me. En canvi, en un ambient distès, el cos està obert a aprendre.
Quin paper juguen els hemisferis esquerre i dret en l’aprenentatge?
No és tan clar que hi hagi una predominança única d’un hemisferi, tot està molt relacionat. Malgrat que el canal d’entrada pugui ser més l’hemisferi esquerre o el dret, perquè hi hagi memòria s’han d’interrelacionar. Com més rics siguin els estímuls, més bon aprenentatge.
En una aula hi ha persones molt diferents. ¿L’ensenyament ha de ser per a tothom igual?
La idea és fer ambients molt rics per intentar atendre a tothom. Això ho tenim bastant clar metodològicament, però no en la manera d’avaluar. Es pot fer una avaluació més plural, que integri altres modalitats. L’atenció a la diversitat i la personalitzada ja l’apliquen molts mestres; o ho intenten, perquè de vegades és qüestió de recursos i de temps.
Quin diagnòstic fa del sistema?
T’ho diré amb un desig. Jo crec que milloraríem molt si hi hagués un pacte polític amb l’objectiu de no tocar l’educació. No pot ser que en tan pocs anys s’hagin fet tantes modificacions de llei, ja que no es consolida res. Però en educació tothom creu que té dret a ficar-s’hi. El més preuat, que és el futur, passa per l’educació dels fills.
