El "temazo" del dimecres. Xavier Cugat Orquestra - "Bim Bam Bum".

Ahir, 27 d'octubre, es van complir 25 anys de la mort del músic i dibuixant Xavier Cugat. Cugat és un dels músics catalans  més reconeguts de la història, i va ser un dels principals exponents dels ritmes llatins als EEUU. A Catalunya, al final de la seva carrera professional, va donar a conèixer a la cantant Nina, que feia de solista amb la seva banda.

Carme Forcadell: "Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la República Catalana".

Ahir es va constituir la mesa del nou Parlament sorgit de les eleccions del passat 27-S, i la Carme Forcadell va ser elegida Presidenta amb 77 vots a favor. L'acompanyaran a la mesa tres diputats més de JxsSí, un de C's, un del PSC, i un de CSQEP.

El primer discurs de la Presidenta a l'inici del seu mandat no va deixar espai al dubte pel que fa als principals objectius de la legislatura que ara s'enceta: compromís social, democràcia, sobirania i República Catalana.

El discurs llegit va ser rebut amb una sonora ovació pels diputats representants de les forces independentistes, i amb total indiferència per la resta de diputats.

Girona torna a ser talismà. Millor actuació de la nostra història!!!

3d10fm a la plaça del Vi de Girona. (Foto: Mireia Comas)

Ahir a la plaça del Vi de Girona, els Minyons de Terrassa vam tornar a escriure en lletres d'or una nova pàgina de la història dels castells, al descarregar quatre dels monstres castellers del moment: 3d10fm, 5d9f, 2d9fm, i pd8fm!!! Pim-pam-pum, arribar (tard ;-) ) i moldre!

Acompanyats pels amfitrions, Marrecs de Salt (enormes: 5d8, 2d8f, 3d8, i 3pd5), i pels Capgrossos de Mataró (en recuperació: 2d8f, 4d9f, 3d9f, pd7f), els Minyons ens vam tornar a sentir com a casa, i vam poder dur a terme la millor actuació de la nostra història. Sense dubtes. Sense vacil·lacions. Sense pressions externes. Sense excuses. 

Girona també va ser testimoni excepcional del primer intent de 2d8 dels Minyons. Girona s'ho mereixia més que cap altra plaça, i per Girona els tècnics van considerar que estava apunt. Va ser en segona ronda, després de descarregar el tercer 3d10fm de la temporada. Malauradament, el fràgil castell es va trencar a l'entrada de l'aixecadora, quan encara no s'havia començat a treballar com aquell que diu. Un entrebanc que no va fer recular a la colla, ja que vam tornar a aixecar-nos per acabar aconseguint una actuació de luxe.

Després de l'actuació, com ve sent habitual, vam compartir dinar amb els companys dels Marrecs i dels Capgrossos, i un any més, el Miquel del Roig va posar el punt i final amb el seu xou de versions catalanitzades i catalanistes.

Extasi a l'Auditori de St. Cugat: Obeses 3D amb l'Orquestra de Barcelona.

Brutal! Apoteòsic! Genial! Original! Sensacional!!!

Vist el vist, i escoltat l'escoltat, ahir al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, em reafirmo en l'opinió que els Obeses són ara per ara un dels grups amb major projecció de l'escena musical catalana. 4 músics de cap a peus capaços d'emocionar amb temes que van des del rock, al heavy, passant pel folk, l'opera, o la música disco. I si sumem la qualitat artística dels quatre osonencs a una banda com la Banda Municipal de Barcelona, el resultat és encara millor. De traca i mocador. Genial la peça de més de quinze minuts dedicada a la llegenda de Sant Jordi amb melodia medieval. De pell de gallina l'èpic-rock de "Ens hem alçat". Festival general amb "El monstre de l'armari". I així, una darrera l'altra. Molt grans els Obeses...

Carlos González: "Pares imperfectes".

(Article del pediatre Carlos González per al diari Ara).

Si hi ha pares perfectes, em temo que no els he vist mai. Moltes coses, sens dubte, les hem fet malament sense saber-ho. Les hem fet, precisament, perquè no ho sabíem. Les hem fet, fins i tot, convençuts que eren bones i necessàries. Potser anys més tard descobrirem l’error. O potser morirem en la ignorància. 

Altres coses les hem fet i immediatament hem sabut que l’havíem espifiat. De fet, ho hem sabut mentre ho fèiem. Ho hem sabut abans de fer-ho, hem sabut que havíem de parar, però no hem estat capaços de fer-ho. Sí, hem escridassat els nostres fills, sovint per petits errors sense importància (o per faltes més importants, però per les quals no hauríem mai escridassat un veí o un company de feina). Hem castigat els nostres fills pels mateixos errors o faltes lleus, i els hem castigat sense dret a defensa ni a recurs (“No em repliquis!”). Els hem insultat (“Tu ets tonto o què?”) i ridiculitzat (“Ja estàs plorant com un nen petit!”; “Tens l’habitació que fa vergonya!”). Hem oblidat pronunciar les paraules màgiques, sisplau i gràcies. Fins i tot, en alguna ocasió comptada, hem perdut els nervis i els papers i els hem donat una bufetada.

Irònicament, hem fet als nostres fills coses que, si ells fessin a un altre nen, els tornaríem a renyar. No, no som perfectes. Som humans. I el reconeixement d’aquesta veritat és una gran oportunitat en l’educació dels nostres fills (i en la nostra. Educació continuada. La paternitat és un continu aprenentatge). En primer lloc, podem mostrar als nostres fills, amb l’exemple, la manera d’arreglar les coses quan veus que ho has fet malament. I això no és necessàriament “Té el caramel que demanaves”, però tampoc no és mai “Té el maleït caramel i calla d’una vegada!”, sinó “Perdona, no t’havia d’haver cridat. Els caramels són dolents per a les dents i no n’has de menjar, però jo t’ho hauria d’haver dit bé i no cridant”. Ells sovint no saben fer-ho, i això els fa patir. He vist nens enfadats durant hores, sorruts, desobedients, irritables i irritants, després de fer una cosa malament, d’insultar o pegar a un altre nen. Crec que els fa ràbia, precisament, ser conscients del seu error i no saber què fer. No ho aprendran, esclar, en un dia, sinó després de molts exemples i molts anys. Nosaltres encara n’estem aprenent.

En segon lloc, el reconeixement dels nostres errors ens ajuda a comprendre els seus. ¿Oi que vostè, encara que hagi escridassat o colpejat el seu fill, l’estima molt? ¿Oi que no volia fer mal, que simplement havia perdut els nervis? Doncs el seu fill també estima els pares i tampoc no vol fer mal, encara que de vegades perdi els nervis o faci coses mal fetes.

San Bartolomé. Lanzarote. Illes Canàries.

Ajuntament de San Bartolomé.

Gent de la CUP, gent com la majoria de la gent.

Representants de la CUP al Parlament de Catalunya.

Ahir, els membres del grup parlamentari de la CUP sortit de les darreres eleccions catalanes el passat 27 de setembre, van fer-se la foto d'inici de curs a les escales del Parlament. Vam poder veure als 10 representants (7 homes i 3 dones), portant uns rètols reivindicatius contra els desnonaments, la pobresa, les privatitzacions i la corrupció. Sense personalismes, com demostra el fet que no seguissin cap mena d'ordre protocolari-jerarquitzador a l'hora de col·locar-se per a la foto, i seguint la línia estètica, pel que fa a indumentària, dels seus predecessors de partit al Parlament (David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet), és a dir, ignorant les convencions estètiques classistes d'aquesta institució, i apropant més, si cap, als comuns mortals al circ de la política parlamentària. Visca les classes populars! Fot-li CUP!