La plaça de La Torre del Palau, nova plaça de 9 a Terrassa.

Foto: Antonio Pérez.

Aquest migdia hem estrenat el nou horari i emplaçament de l'actuació de vigília de la diada, la plaça de La Torre del Palau. Hi hem fet 3d9f, 4d9f, 3d8a, i 10pd4, a més d'un pd4 fet íntegrament per la canalla. Ens han acompanyat els nostres padrins, Bordegassos de Vilanova, que han fet 2d7, 5d7, 4d7, i vd5.

Demà més i millor a la plaça Vella, acompanyats pels Castellers de Barcelona i els Borinots de Sants. Tornarem a fer història 18 anys exactes després del primer 3d10fm descarregat?

Feliç dia de la infància... per qui pugui!

Corprenedor document del programa Salvados del passat diumenge, gravat en un camp de refugiats sirians a Jordània. Aquest sirià explica què l'ha portat a abandonar la seva pàtria i quina és la situació dels refugiats, i ens presenta a un nen, també sirià, orfe, i desvalgut.

Als que aprofiten els atacs terroristes per fer discursos racistes i xenòfobs, i criticar creences alienes, els aniria bé mirar-se aquest vídeo i intentar empatitzar una mica amb els seus protagonistes.

Ens deixa un dels més grans (en tots els sentits). Jonah Lomu.

Ahir vam conèixer la mort de Jonah Lomu, neozelandès d'ascendència tongalesa, estrella mundial del rugbi i de l'esport en general a finals del segle 20 i principis del 21. A finals del 96 li van detectar una malaltia de ronyó, la qual va combatre inclús estant en actiu. Es va sotmetre a un transplantament de ronyó l'any 2004, però aquest fet no va suposar el final de la seva carrera esportiva, ja que va tornar als terrenys de joc al cap de poc menys d'un any.

Lomu va destacar en l'esport del rugbi per la seva potència i velocitat. Amb els seus 120 kilograms i 1'96 metres d'alçada, corria, esquivava i atropellava als rivals per la seva banda esquerra de l'atac dels All Blacks. Als 19 anys es va convertir en el debutant més jove d'aquesta mítica selecció. També posseeix el rècord d'assaigs en Mundials, amb 15.

Jonha Lomu va ser un dels principals responsables que m'interesses per l'esport del rugbi a finals dels 90's. Es dóna la coincidència que va néixer el mateix any que jo...

El "temazo" del dimecres. Maria del Mar Bonet - "Què volen aquesta gent?"

D'Aquí a un parell de dies, celebrarem el 40è aniversari de la mort del dictador Franco, un dels personatges més horribles que han format part d'aquest col·lectiu que anomenem Humanitat. La seva policia es dedicava a reprimir, torturar, espiar, controlar, prohibir, assassinar, tot ésser viu que pensés, opinés, actués, diferent del que el seu règim establia...

Maria del Mar Bonet va compondre la cançó, l'any 1968, amb text del poeta barceloní Lluís Serrahima, després de la mort del jove madrileny Rafael Guijarro, membre del FAR (grup maoista), en un escorcoll policial a casa seva, on va acabar "saltant" des d'un sisè pis.

La peça guanya actualitat avui en dia amb el tema del terrorisme islamista, i la pressió policial als barris de majoria musulmana. Esperem que la policia l'encerti de totes totes quan entrin per la força, de matinada, a la llar d'algun presumpte terrorista.

Zapata vive, la lucha sigue! Visca l'EZLN!

Avui fa 28 anys que es va fundar a Chiapas l'EZLN (Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional), un grup guerriller indígena que va decidir defensar els seus drets (dret a l'autodeterminació, dret a les seves terres, drets lingüístics, dret al treball, etc.) per la via armada. L'1 de gener del 1994 van iniciar un aixecament armat, baixant des del seu territori a la selva Lacandona fins a la capital de l'estat, San Cristóbal de las Casas, i altres municipis. 

Després d'anys de lluita, de negociacions, pactes, acords i desacords, amb el govern mexicà, els Zapatistes van aconseguir que se'ls reconegués (no plenament) la seva autonomia i altres drets fonamentals.

El ninot que podeu veure a la foto, representa un guerriller de l'EZLN, i és un regal del Román, un noi mexicà que va estar de visita per Terrassa fa ja uns dies. Em va fer molta il·lusió, pel que significa, i pel fet que vaig visitar Chiapas l'estiu del 2010.

Monòleg de Carles Capdevila sobre educació.

Interessant i molt entretingut monòleg del director del diari Ara, Carles Capdevila, sobre el fet de la paternitat. Descriu els cinc sentits que al seu entendre són necessaris: sentit comú, sentit del ridícul, sentit del deure, sentit moral, i sentit de l'humor. 

Terror a Paris.

Ahir Paris va tornar a viure el malson del terrorisme amb set atacs simultanis de grups jihadistes de l'Estat Islàmic (EI), que van deixar almenys 140 morts i un altre centenar de ferits. El país veí torna a viure amb horror la xacra del terrorisme global tant sols 11 mesos després de l'atac a la revista Charlie Hebdo on van morir 12 persones.

Veient els cada cop més nombrosos i sanguinaris atacs terroristes de radicals islamistes a països occidentals, s'evidencia allò que diuen els castellans de "quien siembra vientos recoge tempestades". Llàstima que ho acabin pagant víctimes innocents a banda i banda.