Buda: "El dolor és inevitable, el patiment és opcional".

Doncs, efectivament, a Tailàndia he vingut a parar allunyant-me del patiment. Després de la gratificant experiència castellera viscuda a la diada de la colla, he decidit posar terra de per mig i fer un viatge "terapèutic". I aquí estic, des del dimecres, passant calor i fent el guiri. 

He tingut la sort d'anar a topar amb el dia en que se celebrava la festa del Loi Kathong (lluna plena del mes de novembre), on els tailandesos rendeixen honor a Buda, a la vegada que fan l'acte simbòlic de renunciar i superar les rancúnies, mals humors i punts dèbils, oferint una mena de barquetes fetes amb flors, fulles, espelmes i barretes d'encens a rius, rieres, llacs, platges... Jo com que soc molt descregut de tots aquests rituals, vaig mirar-m'ho, bastant fascinat, com un simple espectador

A banda de l'acte de l'ofrena en sí, arreu s'organitzen espectacles de tota mena, com concerts, focs d'artifici, danses, o aquesta mena de castellers tailandesos que fan pilars aixecats per sota com aquest (jo solament vaig veure de 5 pisos):

També m'he dedicat a visitar alguns dels temples més espectaculars de Bangkok, com el Gran Palau Reial, una meravella arquitectònica i artística que en el passat va servir com a residència oficial del rei, i que a l'interior hi amaga un temple amb el Buda Maragda, estàtues gegantines, murals kilomètrics, jardins impressionants, i palaus increïblement bells.

Grand Palace

També he visitat uns quants temples budistes del centenar, si no milers que hi ha repartits per Bangkok. Entre d'altres el Wat Chana Songkra, el Wat Bowornnwet, el Wat Rachanaddaram.., I potser els més destacats: Wat Arun i Wat Pho, amb la seva gegantina figura del Buda estirat. 

Wat Pho

Buda estirat al Wat Pho

En un altre dels temples on he entrat m'he trobat que celebraven una cerimònia en honor a un antic monjo molt destacat i estimat per la comunitat budista de Bangkok, mort fa més de 50 anys. He sabut de què anava perquè quan ja marxava un monjo jove m'ha parat per parlar amb mi, i hem passat més d'una hora "dale que te pego", mentre m'anaven convidant a sucs, te, cafè, caramels... vaja, entenc que siguin servicials i s'estimin als monjos, però a un convidat d'un d'aquests... com un més de la família!

Amb el monjo Saruthani al temple de Ratchanaddaram.

El monjo en qüestió m'ha dit que s'anomenava Saruthani, tot i que tenia un altre nom de monjo molt estrany. M'ha explicat algunes aventures seves aprenent l"'ofici" als EEUU, o a l'Índia. Va ser novici dels 13 als 20, i no descartava deixar algun dia els hàbits per tornar a la vida mundanal. Veient les atencions que rebia, i amb la poca feina que semblen tenir (un parell d'horetes per la meditació i cantar les ensenyances de Buda), no sé jo si li pot interessar gaire canviar d'ofici... Malauradament als monjos budistes també els està prohibit tot una sèrie de plaers com ara l'alcohol, el sexe, etc. No es pot tenir tot. 

Interior del Wat Ratchanaddaram.

El "temazo" del dimecres. Strombers - "La Patum"

Avui fa 10 anys que la UNESCO va declarar La Patum de Berga com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

 

El grup de Cardona, Strombers, li va dedicar aquesta cançó l'any 2006, inclosa a l'àlbum Blu. Blutal!

Diumenge ens va acompanyar la FORÇA..., l'EQUILIBRI, el VALOR, i el SENY!!

Un soldat imperial entrant a la Plaça Vella al so de les gralles tocant la Marxa Imperial. Impagable!!

Mar Romera: “El nen s’ha de sentir segur per preguntar, no per contestar”

(Entrevista del diari Ara a la pedagoga, psicopedagoga i mestra, Mar Romera).

A la presidenta de l’Asociación Pedagógica Francesco Tonucci -que és mestra, pedagoga, psicopedagoga, especialista en intel·ligència emocional i autora del model Educar amb tres Cs: capacitats, competències i cor - el que més li agrada és que li diguin “ seño ”. De fet, es llegeix així a la targeta personal, sota el nom de M. del Mar Romera Morón. Entre les nombroses ponències que ofereix arreu, Mar Romera va fer parada a Palma el cap de setmana passat per oferir de la mà d’Integratek un curs sobre intel·ligència emocional, l’entrenament de la qual considera d’urgent arrelament en el sistema educatiu.

En els últims temps es reivindica la preeminència de la intel·ligència emocional per davant de la cognitiva. Fins a quin punt desenvolupem aquesta intel·ligència emocional?

Jo diria que, des del 1990, s’ajunten els dos conceptes. Abans només es reivindicava el coeficient intel·lectual (CI) perquè es pensava que les emocions no havien d’intervenir en el desenvolupament de la intel·ligència. Avui se sap que, com va dir Roberto Aguado, “l’emoció decideix i la raó justifica”. I és així. Si la intel·ligència emocional es pot definir com la capacitat de sentir, entendre, controlar i modificar els estats emocionals propis i els dels altres, hem de dir que és amb les emocions que es domina el món. També són les que decideixen la guerra.

Com s’educa en les emocions?

La majoria de nosaltres ens hem educat en la cultura judeocristiana, que ens ha portat a pensar que les emocions s’han de dur en la intimitat i a porta tancada. És un greu error. Hem apartat la mort de les nostres cases, no hi ha jocs al carrer, expressem poc les nostres emocions, així que malauradament acabem vivint les emocions dels altres. Les busquem a les televisions, en programes que posen sobre la taula les intimitats alienes. I les emocions s’han d’entrenar tant com s’entrena un múscul. Si no ho fem ens convertim en una mena d’espectre autista. Penseu que les emocions són química: o les entrenem o necessitem substàncies químiques per potenciar-les. Això quan, a sobre, la societat ens ha venut que hem de ser feliços.

¿Aquest entrenament de la intel·ligència emocional hauria de ser matèria d’estudi?

Daniel Goleman afirma que si la intel·ligència emocional es visqués al carrer, no l’hauríem de fer entrar a l’escola. Però l’escola està pensada per donar el que no es dóna de manera natural. Així que cal introduir-la des de petits i que formi part del desenvolupament personal. La vida és un procés de pèrdues i guanys, i això vol dir que ho és també de presa de decisions. Ja de nens ens hem d’entrenar per a aquestes vivències. Sobreprotegim els infants i és urgent donar-los tot el que és bo, però també el que és dolent. Els nens han d’aprendre a viure, a equivocar-se i a fracassar. I aquest aprenentatge s’ha d’incloure a l’escola de manera planificada i professional. El sistema educatiu no pot permetre’s ni humiliar ni segregar un sol nen.

Quines són les mancances de l’escola en aquest sentit?

Hi ha mancances tant a nivell de l’entrenament de la intel·ligència emocional intrapersonal, això és l’autocontrol i l’autoestima, entre d’altres, com també en el nivell interpersonal. No incidim en l’ensenyament de les habilitats socials, de la comunicació, de l’escolta, de l’empatia o de la resolució de conflictes. Abans aquestes habilitats socials ens venien donades com a imperatius; ara afortunadament no és així, però no s’ensenyen. I el problema no és només a l’escola. No pot ser que el nen digui “Mama (o papa), la joguina s’ha trencat”. No diu “L’he trencat”, i a més moltes vegades li diem que n’hi comprarem una altra. Són els altres els que resolen els problemes dels nens, quan els hauríem de capacitar en la presa de decisions, donar-los cobertura i participació, a més de responsabilitzar-los de les conseqüències dels seus actes. I no parlo de valors.

On queden, doncs, els valors?

Els sentiments recolzen en les emocions, i els valors, en els sentiments. Així doncs, hem de generar l’emoció, després el sentiment i finalment el valor. D’altra banda, cal pensar que les emocions no són bones ni dolentes, són agradables o desagradables i, en tot cas, totes són necessàries i adaptatives.

Quins beneficis notaríem si es treballés la intel·ligència emocional?

Aguado va afegir tres plataformes emocionals a les considerades bàsiques. Hi va sumar l’admiració, la seguretat i la curiositat, que m’atreviria a dir que són les úniques a partir de les quals es pot aprendre. És més, si el docent treballés molt per obtenir l’admiració, el sistema educatiu podria deixar de fracassar. La seguretat rompria amb l’actual sistema d’avaluació, que etiqueta i destrueix. El nen s’ha de sentir segur per preguntar, no per contestar. Només aprèn qui demana, i aquí ja parlem de la importància d’entrenar la curiositat.

Què hi ha del coeficient intel·lectual que donava tants maldecaps?

Tinc una gran notícia sobre això. Si em recolzo en el concepte intel·ligència múltiple de Gardner, resulta que està estudiat que el CI és pràcticament inamovible després dels 18 anys. En canvi, el coeficient emocional (CE) és modificable tota la vida amb entrenament.

Els Minyons de Terrassa descarreguem el primer 4d10 amb folre i manilles de la història!!!

(22 de novembre del 1998 / 22 de novembre del 2015. Plaça Vella de Terrassa. 3d10fm / 4d10fm).

MINYONS DE TERRASSA

PRIMER 4D10FM DE LA HISTÒRIA!

22 NOVEMBRE DEL 2015

#SOMLACOLLA

La plaça de La Torre del Palau, nova plaça de 9 a Terrassa.

Foto: Antonio Pérez.

Aquest migdia hem estrenat el nou horari i emplaçament de l'actuació de vigília de la diada, la plaça de La Torre del Palau. Hi hem fet 3d9f, 4d9f, 3d8a, i 10pd4, a més d'un pd4 fet íntegrament per la canalla. Ens han acompanyat els nostres padrins, Bordegassos de Vilanova, que han fet 2d7, 5d7, 4d7, i vd5.

Demà més i millor a la plaça Vella, acompanyats pels Castellers de Barcelona i els Borinots de Sants. Tornarem a fer història 18 anys exactes després del primer 3d10fm descarregat?

Feliç dia de la infància... per qui pugui!

Corprenedor document del programa Salvados del passat diumenge, gravat en un camp de refugiats sirians a Jordània. Aquest sirià explica què l'ha portat a abandonar la seva pàtria i quina és la situació dels refugiats, i ens presenta a un nen, també sirià, orfe, i desvalgut.

Als que aprofiten els atacs terroristes per fer discursos racistes i xenòfobs, i criticar creences alienes, els aniria bé mirar-se aquest vídeo i intentar empatitzar una mica amb els seus protagonistes.