30 anys de la visita de Kaspàrov a Terrassa (i de la gran nevada).

El 30 de gener del 1986 és un d'aquells dies que ha quedat gravat en la meva selectiva i justeta memòria. Aquell dijous vaig sortir de casa per la tarda amb el meu pare i els meus germans per anar a veure al campió del món d'escacs, Gary Kasparov, que havia de jugar unes partides simultànies al club Èpic del carrer Sant Pere. El trajecte ja va ser tota una aventura, ja que aquell dia va caure una gran nevada que va emblanquinar tota la ciutat, i que com podeu imaginar, per a un nen com jo va ser màgic.

Com a conseqüència de la nevada, van haver de suspendre les simultànies del campió soviètic, ja que crec que va marxar la llum del local on havien de disputar-se les partides. I quan aquest abandonava les instal·lacions de l'Èpic es va creuar amb nosaltres que esperàvem a les escales d'accés a la sala de joc. Va ser una trobada fugaç, però a mi sempre m'ha quedat el record d'haver vist de prop a un dels més grans mites dels escacs, potser el més gran escaquista de tots els temps, molt popular aleshores degut als duels contra el seu gran rival, el també soviètic Anatoli Kàrpov, a qui va desbancar del tron de campió del món l'any 1985.

El remei contra la casp(t)a.

He observat que darrerament han repuntat els nivells de caspa en la nostra societat. Els catalans però tenim un remei molt efectiu per combatre aquesta problemàtica, que tant ens avergonyeix a la majoria. Amb aquest xampú sí que es pot!!

30 anys de l'accident del Challenger.

El 28 de gener de l'any 1986, milions de telespectadors arreu del món, vam quedar glaçats en ser testimonis de l'accident del transbordador espacial Challenger, que 73 segons després d'enlairar-se des del Centre Espacial Kennedy de Florida es va desintegrar en ple vol. Els set tripulants (5 homes i 2 dones) de la nau van morir en l'accident. Les deficiències en un dels coets acceleradors van provocar una combustió de gassos que barrejat amb les forces aerodinàmiques a les que estava exposada la nau va causar la seva desintegració.

El "temazo" del dimecres. Black - "Wonderful life".

Ahir va morir als 53 anys, com a conseqüència d'un accident de transit, el cantant anglès Colin Vearncombe, conegut amb el nom artístic de Black, que es va fer popular a finals dels 80's gràcies a la cançó "Wonderful life", dins del disc de títol homònim, que es va convertir en un autèntic hit l'any 1987.

Carles Castillejo s'imposa a la Mitja de Terrassa.

Carles Castillejo, en solitari, pujant la Rambla.

L'atleta rubinenc, Carles Castillejo, es va imposar diumenge, en un dia fred i gris, a la Mitja Marató de Terrassa, establint un nou rècord de la prova, fins abans-d'ahir en possessió de Nacho Cáceres, aturant el cronòmetre a 1:03:30. Darrera seu va arribar el salmantí Rafa Iglesias, que va parar el crono en 1:07:09.

Koh Phangan. (18)

Koh Phangan és una illa de 168 Km2 al sud-est de Tailàndia, popularment coneguda perquè s'hi celebra la Full Moon Party, un cop al mes a la platja de Haad Rin. A l'illa conviuen uns 10.000 tailandesos, 5.000 birmans, i de 15.000 a 40.000 turistes, depenent de l'època de l'any i de la proximitat o llunyania de la lluna plena.

Platja de Haad Rin, on es celebra la popular Full Moon Party, al sud-est de l'illa.

Koh Phangan està a mig camí de les veïnes Koh Samui, al sud, i Koh Tao, al nord. No solament geogràficament, si no que també en nombre de població i de territori. Segurament les platges de Koh Phangan no arriben a la bellesa i la calma de les de Koh Tao, però en contrapartida, a Koh Phangan s'hi troben paratges selvàtics, rius, cascades, i cims que no trobes a la veïna del nord.

Llogar una moto i recórrer l'illa de nord a sud i d'est a oest és tot una aventura i les vistes són extraordinàries. La major part de l'illa està ben comunicada per pistes asfaltades, però hi ha algunes platges inaccessibles per carretera que solament es poden visitar fent una excursió a peu o amb una barca-taxi. La gran majoria de platges però si que són accessibles, i en alguns casos, accedir a la platja significa conduir per unes rampes de vertigen amb unes vistes impressionants. 

Platja de Haad Sadet, a l'est de l'illa.

Pel que fa a les platges en sí, n'hi ha de maques per totes bandes, tot i que les més concorregudes són la de Haad Rin, al vèrtex sud-est, on se celebra la Full Moon Party, la de Haad Yao a l'oest, la de Mae Haad al vèrtex nord-oest, i les del Thong Noi Pan Noi i Thong Noi Pan Yai al nord-est. Les de la banda est i nord-est tenen més onatge degut als vents provinents del nord-est, i les del oest i nord-oest són més calmades i, a la vegada, cristallines.

Vista panoràmica de la platja de Haad Tong Nai Pan,, al nord-est de l'illa.

Pel que fa a la festa, a banda de la arxipopular Full Moon Party, es pot sortir cada dia de l'any, ja sigui a festes que organitzen els diferents "xiringos" de platja, ressorts i hotels, o a les desenes de clubs, pubs, discos que hi ha a les zones més poblades. També s'organitzen saraus en platges, i en zones selvàtiques diverses (jungle party, night adventure, Half Moon Party...). Algunes d'aquestes festes cobren entrada i poden arribar a preus d'Eivissa.

Platja de Haad Yao, al nord-oest de l'illa.

A Koh Phangan la majoria dels turistes que hi arriben provenen de països com Anglaterra, Alemanya, França, nord d'Europa, i nord-Amèrica. Darrerament també estan arribant força russos, tot i que aquests es concentren en major nombre a la costa oest del país, a Pattaya, o a l'illa de Koh Tao. Aquesta darrera va estar en el punt de mira internacional fa uns anys pel cas d'una parella de turistes britànics que van ser assassinats,i violada ella. El govern de l'estat ha endurit les lleis a l'illa i intenta controlar a les màfies que controlen l'illa per acabar amb la corrupció latent. Koh Phangan en contrast, sembla una bassa d'oli. 

Platja de Chalok Lum, al nord de l'illa.

El "temazo" del dimecres. Lluis Llach - "L'Estaca"

Fa 40 anys dels tres memorables concerts consecutius de Lluis Llach al Palau dels Esports de Barcelona. No feia ni un parell de mesos que havien enterrat al dictador Franco, i les coses estaven molt calentes. Fins i tot, grups d'ultradreta van dirigir amenaces de bomba als organitzadors dels concerts, que tanmateix, no van impedir que els recitals es portessin a terme, amb gran èxit de públic. Un dels moments més emotius dels concerts, sens dubte, arribava quan el cantautor gironí interpretava el classic i internacionalment popular, l'Estaca, corejat pels milers d'espectadors, i que acabava amb crits de "llibertat i amnistia".