Retrats: "L'Escola a casa".

Clica aquí per veure el programa complet.

Ahir el programa del canal 33 Retrats, presentat pel bo d'en Jaume Barberà, ens va mostrar el  cas de diverses famílies que s'havien decidit per educar els seus fills a casa en comptes de portar-los a l'escola. Vam conèixer a una noia de 15 anys que havia abandonat l'escola als 5 i que havia tornat per fer el 4t d'ESO i poder treure's el títol necessari per accedir a uns estudis superiors relacionats amb els cavalls. Deia la noia que no havia tingut cap problema ni de relació amb els companys (ja que a molts ja els coneixia de veure'ls al carrer o en altres activitats), ni amb els exàmens (que havia aprovat sense dificultats). És a dir, que la noia havia viscut feliç i contenta durant els darrers 10 anys de la seva vida i aquest fet no havia estat un impediment a la seva formació i maduració. També comentava la noia que molts dels seus companys d'institut al conèixer el seu cas li deien que tant de bo ells haguessin tingut la mateixa sort que ella i de no haver tingut que anar a l'escola tots aquells anys...

"Retrats" es desplaça al delta del Llobregat per conversar amb tres pares que han decidit no escolaritzar els seus fills i educar-los a casa. Aquesta opció, també coneguda com a "homeschooling", és una pràctica legal als Estats Units i a Europa, excepte a Espanya, Suècia, Grècia i Alemanya. Jaume Barberà també parlarà amb alguns fills dels convidats, que explicaran com viuen o han viscut aquesta experiència educativa.

El "temazo" del dimecres. Sopa de Cabra - "L'Empordà".

Al juny d'aquest any es compliran 25 anys del mític concert del "rock català" al Palau Sant Jordi de Barcelona. Per commemorar-ho vull penjar una cançó de cada un dels grups participants (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït) cada mes des d'avui fins al juny. Avui toca un dels temes més emblemàtics dels gironins Sopa de Cabra, l'Empordà.

Jornada històrica: Obama a Cuba.

Obama escoltant l'himne nord-americà amb la imatge del Che Guevara al darrera.

Feia 88 anys que un president dels Estats Units no visitava l'illa de Cuba. Barack Obama va trencar ahir la llarga història de tensions i topades entre els dos països del continent americà, amb l'objectiu de restablir el diàleg i millorar les relacions. Va ser rebut pel president de la República, Raúl Castro, i va visitar alguns dels llocs emblemàtics de la capital, com ara la Plaza de la Revolución.

Dia mundial de la poesia.

Si algú se sent al·ludit
i té ales, que no voli!
El refrany que cantaré
és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

(Primer vers i tornada de la cançó "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol" de Quico Pi de la Serra.)

Jaume Cela i Juli Palou: "Sobre els abusos".

(Article d'en Jaume Cela i en Juli Palou aparegut a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte 19/03/2016).

Dedicat a tots/es els i les fills/es de puta que confonen (amb malícia) l'afecte masculí amb abusos. (Amb tot el respecte per les prostitutes i les mares).

Tenim la sensació que s’ha aixecat una catifa i que ara sortirà de tot, el que és dolent i el més dolent. Tenim una altra sensació: convertir-se en un tema mediàtic té molts avantatges i també té molts perills, per la necessitat de titulars, d’immediatesa i, en última instància, per la fugacitat. Ah! I encara hi ha el perill de l’espectacle que ofereixen tots els experts que apareixen de sota de les pedres per tractar i opinar sobre una qüestió tan delicada com són els abusos.

Nosaltres no en som experts. Gosem tractar el tema perquè ens situa davant d’una qüestió que ens ocupa sempre, que és l’educació. En aquest sentit, el primer que ens va esgarrifar és la crida als protocols. Fins a quin punt ha arribat la mirada tecnològica! ¿Cal un protocol per saber com actuar en aquests casos? ¿Cal un protocol per detectar capteniments indesitjables?

Ho hem dit i repetit moltes vegades: educar té molt a veure amb acollir, i un acte d’acollida ni té models ni necessita protocols. Si hi ha saviesa, si hi ha un bon fer pedagògic en els actes d’acollida és perquè són una mostra d’afecte (d’acostament a l’actuació de l’altre) sense condicionar l’efecte (el resultat que provoca aquest acostament). És un acostament a l’altre gratuït, que comporta lligams que no poden ser prescrits i que mai no poden generar submissió, de cap mena.

I ho direm clar. Som dels que pensem que l’afecte també es mostra amb una carícia a temps o amb un petó. Si en aquests actes només hi veiem rastres de perversió, vol dir que tots plegats ens ho hem de fer mirar. No poden quedar sota sospita el petó o la carícia que fem quan és una resposta a un malestar, a una situació trista o a una d’alegre. Tampoc no renunciem a fer asseure a la falda de la mestra o del mestre, perquè sabem que des de la falda s’aprèn a llegir millor. Trobar el punt on ens hem de situar en relació als altres, i com fer-ho, és una de les nostres responsabilitats.

Condemnem tota mena d’abusos, cosa que comporta tractar de l’afectivitat, i de totes aquelles manifestacions que ens ajuden a millorar com a espècie humana, com a eix de l’acció educativa. Si no ho tenim clar correm el risc de col·locar de manera permanent l’afecte sota la sospita de la perversió, correm el risc de fer un aiguabarreig en què es confongui l’amor amb una de les manifestacions més abominables del poder.

Inhumans.

Veient les escenes d'humiliació i befa d'un bon grapat de seguidors del PSV Eindoven holandès a un grup d'indigents en una plaça de Madrid, em venen moltes qüestions d'ordre ètic-filosòfic al cap. Arribo a la conclusió que hi ha molt d'hipocresia quan ens omplim la boca d'humanisme i solidaritat, però ni Déu mou un dit (vaja, amb comptadíssimes excepcions). En definitiva, els europeus, en general, no deixem de ser un fidel reflex dels nostres representatns polítics, que avui en dia estan fent tot el possible per evitar l'arribada de refugiats sirians a casa nostra per exemple. Quedeu-vos a casa vostra, o als camps de refugiats, que ja us llençarem uns paquets d'arròs i algunes monedes!

El "temazo" del dimecres. Los diablitos - "Los caminos de la vida".