El "temazo" del dimecres. Chavela Vargas - "Volver, volver".

Del recital ofert per l'artista mexicana, Chavela Vargas, morta l'any 2002, a la plaça del Rei de Barcelona l'any 1997.

Doncs això, "yo se perder, yo se perder, quiero volver, volver, volver".

30 anys del desastre de Txernòbil.

El reactor nº 4 de la central després de l'explosió.

El 26 d'abril del 1986, es va produir l'accident nuclear més greu de la història a Txernòbil, Ucraïna, quan el reactor número 4 es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli per sobreescalfament. 

Més de 300.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que va haver-hi milers que van romandre. Es calcula que prop de 800.000 persones van morir o van caure greument malaltes com a conseqüència de les tasques de lluita i control contra els efectes de la tragèdia.

Podeu veure un interessant reportatge emès al programa 30 minuts de TV3 el passat diumenge titulat "Les àvies de Txernòbil".

Ross Flatt: “L’escola tradicional mata la necessitat de saber”.

(Entrevista per al diari Ara, de Nereida Carrillo, a l'educador i dissenyador d'aprenentatge nord-americà Ross Flatt).

El professor Ross Flatt no recorda cap dels moments en què va excel·lir de petit; en canvi, els suspensos sí que els ha retingut. Potser per això, ell, que va aprendre a través del fracàs, instrueix mestres perquè ensenyin a través del joc. Flatt forma part de l’equip de l’Institute of Play, un projecte que vol expandir aquesta metodologia i que compta entre els seus fundadors i col·laboradors amb la Fundació Bill i Melinda Gates, Intel Corporation o la Fundació Mozilla. Apliquen aquesta filosofia a l’escola pública de Nova York Quest to Learn (cerca per aprendre), on no hi ha assignatures ni suspensos, sinó missions de descoberta en què arriben al mestratge o es queden com a aprenents. Flatt ha passat per Barcelona per participar en la conferència educativa STEAM al Cosmocaixa.

A l’Institute of Play us pregunteu com preparar els infants per a feines que encara no s’han creat.

Això exigeix creativitat, pensar com resoldre problemes, com ser innovadors, treballar en grup, tenir empatia i pensar de manera sistèmica. Els jocs són el millor exemple d’un sistema. Quan pots entendre com funcionen les coses com a sistema, pots començar a veure com tot està interconnectat, com funciona el món.

¿El joc és prou seriós per confiar - hi l’aprenentatge dels nens?

Sí, ho és. Fem una cosa nova, molts pares desconfien de la nostra metodologia, però el que veuen és que l’aprenentatge a través del joc enganxa els estudiants com no havia passat mai abans. El joc proporciona a l’estudiant la necessitat de saber i quan els pares i els professors ho veuen, això esvaeix tots els dubtes.

Quan som nadons, tots tenim aquesta passió per saber. ¿La perdem a l’escola?

Sí. Crec que els millors models d’aprenentatge són a preescolar, quan tens llibertat per jugar i descobrir. Després t’asseus en una filera i llegeixes, aprens d’un llibre i prens apunts. L’escola tradicional mata la necessitat de saber, aprens perquè has de saber. Amb els jocs, ningú es diverteix per obligació. Els jocs realment motiven.

Com és un bon joc per a l’aula?

Té uns objectius d’aprenentatge molt clars, però no rígids. Un bon joc introduirà noves idees, reforçarà determinades habilitats i cada acció en el joc ajudarà a descobrir alguna cosa.

Ensenyeu a través de tot tipus de jocs. Com els seleccioneu?

Els professors s’han de preguntar: ¿aquest joc està aconseguint els objectius d’aprenentatge? ¿Les accions que estan fent els estudiants van enfocades a això? Una altra cosa que ens preguntem és si diverteix. Si no ho fa, hem de buscar una altra cosa.

Dieu que als jocs les criatures no tenen por d’arriscar-se. ¿Tenen por de fracassar en el sistema tradicional?

Aprenem malament a través del fracàs i dels errors. En els jocs, quan comences, no et surt bé però vols continuar per fer-ho millor. Així que ho fas una altra vegada. Quan trasllades aquesta filosofia a la classe, els estudiants poden entendre que al principi fracassaran, però sense tenir por de fer-ho. Entenen que ho poden repetir i s’animen a continuar.

¿Els professors del segle XXI han de ser dissenyadors de jocs?

És important per als professors pensar en la seva pràctica com una pràctica de disseny. Això significa empatitzar amb els alumnes i provar idees. Per fer-ho, els professors necessiten suport i temps. És una feina dura. És una professió molt solitària. Quan els professors treballen junts, l’educació canvia. Els professors del segleXXI han de saber quines coses interessen als alumnes. Han de ser innovadors i, sobretot, han de ser capaços d’acceptar el fracàs.

L’aprenentatge a través del joc ensenya als estudiants a resoldre problemes. Però alguns pares avui protegeixen massa els fills i els resolen els problemes. ¿L’escola i la família estan desalineades?

Els pares han d’entendre que no passa res per fracassar.

Però els pares sempre volen que el seu fill sigui el millor en tot.

Sí, és cert. Però crec que quan tens un model basat en el disseny els infants s’adonen que tothom aporta alguna cosa. Un pot ser molt bo en una cosa i un altre serà molt bo en una altra de diferent. Treballen junts i veuen que tothom és valuós. Entenen que no cal que siguin excel·lents en tot.

Com un coet.

3d9f a la Diada de Sant Jordi, a la plaça Vella.

Ahir els Minyons vam assolir una nova fita en la història dels castells, al completar en la tradicional diada de Sant Jordi el castell de nou pisos més matiner que mai s'ha fet a aquestes alçades de temporada, el 3d9f de la segona ronda. Havíem arrencat amb la primera de les estrenes de la jornada, el sempre complicat i bell 5d8 de la primera ronda. I vam tancar amb els segons 2d8f i pilar de 6 de l'any. Una temporada per tornar a somniar...

La llegenda de Sant Jordi dels Obeses.

Bona Diada de Sant Jordi a tothom!!!

Gaudiu amb aquesta opereta de la llegenda de Sant Jordi dels Obeses. Una peça de 23 minuts, genial, original, i d'un elevat nivell musical i interpretatiu. Impressionants els brams del senyor Drac!!!

Vaig tenir ocasió d'escoltar-la en directe, completa, a l'Auditori de Sant Cugat, i he de reconèixer que em vaig emocionar a sobre.

Diari Ara: "Un lloc on els nens no s'avorreixin: pas endavant per a les escoles del segle XXI."

(Més val tard que mai...)

Que les escoles deixin de ser llocs on es prepara per fer els exàmens i que siguin llocs on s'apoderi els nens. Amb aquest objectiu, la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la  UOC i l'Obra Social La Caixa s'han unit sota el paraigua d' Escola Nova 21 perquè totes les escoles facin la transició cap al sistema educatiu avançat. Es tracta d'una prova pilot –que compta amb el suport del departament d'Ensenyament– que acompanyarà 200 escoles durant tres anys a fer el canvi "cap al sistema del segle XXI". D'aquesta manera, es pretén que el que han fet desenes d'escoles arreu del país pel seu compte ho puguin fer ara amb acompanyament. Totes les escoles que "tinguin predisposició de canvi" es poden apuntar des d'avui fins al 15 de juliol.

"Volem capacitar aquestes escoles perquè facin la transició cap al sistema del segle XXI", ha apuntat el director adjunt del programa Escola Nova 21, Boris Mir, que ha reivindicat que cal una educació adequada als nous temps. Mir ha recordat que hi ha moltes escoles que ja funcionen amb aquest sistema –de les quals 26 s'han sumat al projecte– però que, en canvi, els sistemes d'avaluació no estan preparats per puntuar aquestes competències.

Per aquest motiu i per aconseguir que aquest tipus d'escoles "deixin de ser la perifèria del sistema", Mir veu necessari el suport de la Generalitat. I, en aquesta línia, el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, ha reivindicat que "és important que se sumin cada vegada més actors" i ha assegurat que el Govern actuarà de facilitador d'aquest sistema.

Arnaldo Otegi: "Cuidado, todavía no hemos demostrado que sean posibles de alcanzar los objetivos por las vías democráticas".

Fes clic aquí per escoltar les declaracions d'Otegi.

El diumenge passat el Jordi Évole va entrevistar al líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, que fa poc més d'un mes va sortir de la presó de Logronyo després de complir una condemna de sis anys per presumpta col·laboració amb la banda armada ETA. Vaja, bàsicament per pensar com pensa...

En aquesta interessant entrevista, el polític basc va deixar unes quantes perles, sense pels a la llengua. Molt meditable el debat de si la lluita armada té algun sentit en algun cas o mai. Un debat històric de les esquerres a nivell mundial, com afirmava Otegi, i que està molt relacionat amb els nivells de democràcia dels estats.

L'enteneu, oi?