El "temazo" del dimecres. La Troba de Kung-Fú - "Flor de primavera".

De l'àlbum "A la panxa del bou", de l'any 2010, un tema molt primaveral de La Troba de Kung-Fú, el grup de La Garriga format pel Joan Garriga després de la dissolució dels mítics Dusminguet. Rúmbia style!

400 anys de la mort de William Shakespeare.

(El món sencer és un escenari) 

All the world's a stage,
And all the men and women merely players;
They have their exits and their entrances,
And one man in his time plays many parts,
His acts being seven ages.
 At first, the infant,
Mewling and puking in the nurse's arms.

Then the whining schoolboy, with his satchel
And shining morning face, creeping like snail
Unwillingly to school.
 And then the lover,
Sighing like furnace, with a woeful ballad
Made to his mistress' eyebrow.
 Then a soldier,
Full of strange oaths and bearded like the pard,
Jealous in honor, sudden and quick in quarrel,
Seeking the bubble reputation
Even in the cannon's mouth.
 And then the justice,
In fair round belly with good capon lined,
With eyes severe and beard of formal cut,
Full of wise saws and modern instances;
And so he plays his part.
 The sixth age shifts
Into the lean and slippered pantaloon,
With spectacles on nose and pouch on side;
His youthful hose, well saved, a world too wide
For his shrunk shank, and his big manly voice,
Turning again toward childish treble, pipes
And whistles in his sound.
 Last scene of all,
That ends this strange eventful history,
Is second childishness and mere oblivion,
Sans teeth, sans eyes, sans taste, sans everything.

1 de Maig.

L'Òscar, nou regidor a l'Ajuntament de Terrassa: garantia d'honestedat.

L'Òscar prometent el càrrec al ple del passat dijous (Foto: Ajuntament de Terrassa).

M'acabo d'assabentar a través de la premsa digital que l'Òscar Monterde, a qui havia fet de cap de pioners a l'Agrupament Escolta Mossèn Homs cap a finals del segle passat, ha entrat com a regidor per Terrassa en Comú a l'Ajuntament de Terrassa. Me n'alegro per ell, i per tota la ciutadania de Terrassa. 

Estic convençut que si a les institucions públiques hi arribessin moltes persones com l'Òscar, les coses anirien molt millor de com ens han anat fins ara.

Enhorabona i bona feina!!

Jaume Funes: "Poder jugar ha de ser obligatori".

(Article del psicòleg Jaume Funes per al Criatures del diari Ara del passat dissabte 23 d'abril).

Acabo la setmana barallant-me amb la traducció del llibre ‘Cal fer deures?’ (En castellà: ‘Hartos de los deberes de nuestros hijos’) mentre torno de València, on he parlat sobre “l’oci educatiu”. Ambdues reflexions tenen a veure amb els diferents temps de la infància i l’adolescència i amb la tendència adulta a oblidar-ne alguns. Amb els deures, més enllà de reivindicar una escola per a la infància d’avui, he intentat explicar que cal fer realitat això d’educar i ensenyar en molts més llocs que a l’escola. A la xerrada, he animat un centenar d’educadors que acaben de veure una mica de llum després de dues dècades de conservadorisme polític. He mirat d’influir-hi perquè tornin a creure que són una oportunitat necessària per a molts infants. He parlat sobre el dret a jugar, aprendre, ser i relacionar-se en temps no escolars ni familiars.

Apliquem a la infància (0-18) una mena de procés d’esterilització progressiva perquè abandonin la creativitat, el descobriment, l’activitat compartida i passin a aprovar exàmens i considerar l’estudi l’única activitat que els convertirà en persones respectables. Al final, només importa anar a l’escola i ser responsable fent els deures. Han de deixar de ser infants i convertir-se en bons alumnes. Quan són petits reconeixem que existeixen moltes formes d’aprendre i que una de les més importants és jugar. També diem que el seu desenvolupament i el seu saber es genera a molts entorns.

Anar a escola és obligatori, però fer possible que tothom tingui temps i experiències estimuladores de joc, de relació, de descobriment a diferents espais, no. Si tots els temps de la infància són igualment importants, per què el lleure és secundari? Hauria de ser igualment garantit per una administració que pensa en la infància, evitant que fos una oferta de serveis per a famílies amb recursos. Sorprèn, per exemple, la reacció social i la resposta política quan per garantir que a l’estiu tots els infants podran menjar, s’ofereixen àpats envoltats de casal d’estiu. Per què el raonament no ha estat a la inversa? Al barri, molts infants passaran l’estiu sols, avorrits, sense experiències de felicitat enriquidores. Amb gana o sense, el seu primer dret és accedir a una proposta de lleure educatiu (que, també, garanteixi millor alimentació).

El "temazo" del dimecres. Chavela Vargas - "Volver, volver".

Del recital ofert per l'artista mexicana, Chavela Vargas, morta l'any 2002, a la plaça del Rei de Barcelona l'any 1997.

Doncs això, "yo se perder, yo se perder, quiero volver, volver, volver".

30 anys del desastre de Txernòbil.

El reactor nº 4 de la central després de l'explosió.

El 26 d'abril del 1986, es va produir l'accident nuclear més greu de la història a Txernòbil, Ucraïna, quan el reactor número 4 es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli per sobreescalfament. 

Més de 300.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que va haver-hi milers que van romandre. Es calcula que prop de 800.000 persones van morir o van caure greument malaltes com a conseqüència de les tasques de lluita i control contra els efectes de la tragèdia.

Podeu veure un interessant reportatge emès al programa 30 minuts de TV3 el passat diumenge titulat "Les àvies de Txernòbil".