Mura me n'amura!

Diari Ara: "1 de cada 2 infants passa menys d'una hora al dia a l'aire lliure".

(Aquesta dada estadística també explica, en part, l'involució social que patim. És a dir, que no tota la culpa és de l'escola...)

Jugar a l'aire lliure està sota amenaça. Aquesta és l'alarmant conclusió d'un estudi encarregat per la marca de detergents Skip i realitzat entre un miler de pares i mares de tot l'Estat, on s'analitzen els hàbits de joc dels nens a Espanya. Concretament l'estudi revela que el 49% dels nens espanyols d'entre 5 i 12 anys -percentatge que equival a més de 2 milions de nens a Espanya- passa menys d'una hora al dia a l'aire lliure, menys temps del que passa a l'exterior diàriament un pres de màxima seguretat. D'aquest 49%, un 11% juga menys de mitja hora diària fora de casa i un 5% no ho fa mai.Un dels principals motius que al·leguen els pares i mares per a aquest dèficit de joc és la falta de temps que tenen per portar als petits a jugar a l'aire lliure. El clima i, en menor mesura, la preferència dels mateixos nens per jugar dins de casa, són altres de les raons reflectides a l'estudi.No és gens estrany, per tant, que el 77% dels pares i mares espanyols asseguri que els agradaria que els seus fills juguessin i passessin més temps fora de casa, mentre que el 51% opina que, senzillament, els seus fills no tenen les mateixes oportunitats que ells van tenir per jugar i passar temps a l'aire lliure quan eren nens.

En aquest sentit, els pares i mares espanyols també destaquen el temps que passen els nens davant de pantalles com una de les principals barreres per jugar a l'aire lliure avui dia. Així ho confirma el 84% dels enquestats, que afirmen estar preocupats per l'elevat impacte de la tecnologia en el joc dels seus fills. De fet, el 83% admet que els seus fills es neguen a jugar si no hi ha algun tipus de tecnologia pel mig, i el 81% afirma que els nens prefereixen jugar a esports virtuals en una pantalla que practicar esport de debò fora de casa.

Campanya per promoure el joc a l'aire lliure

Per afrontar aquesta situació respecte al joc infantil i a l'aire lliure, Skip ha llançat a tot el món la campanya 'Embrutar-se és bo', amb l'objectiu de conscienciar la societat que els nens necessiten el joc exploratori i vivencial, essencial per al seu aprenentatge i desenvolupament saludable.El punt de partida de la campanya ha estat l'impactant vídeo 'Allibereu els nens' [Free the kids], gravat en una presó de màxima seguretat dels Estats Units. El vídeo mostra entrevistes amb reclusos en les quals opinen sobre la importància que té per a ells el temps que poden passar a l'aire lliure cada dia.

Les intenses històries dels presos que van participar voluntàriament al projecte posen en relleu com de fonamental és per a ells passar una mica de temps a l'exterior per seguir-se sentint vius. En el curt es comparteix amb els reclusos l'alarmant dada del temps que passen els nens de tot el món jugant, aprenent i experimentant fora de la seva llar o de l'escola, i la reacció dels presos no pot ser més impactant: sorpresa, preocupació i decepció.

El "temazo" del dimecres. Freddie Mercury i Motserrat Caballé - "Barcelona"

El darrer dels temes dedicats al Freddie Mercury no és pas una cançó dels Queen, la mítica banda anglesa, si no una òpera rock composada pel propi Freddie l'any 1987, en un plis-plas segons diuen, i interpretada a duet amb la cantant d'òpera catalana Montserrat Caballé, per commemorar l'elecció de Barcelona com a seu olímpica. La van gravar plegats i la van interpretar en un parell o tres d'ocasions en format playback, però amb la mort del cantant no la van poder cantar plegats a la clausura dels JJOO del 92. 

Escoltant aquest tema queda clar que en Freddie tenia unes capacitats vocals excepcionals. A l'alçada de una cantant d'òpera com Montserrat Caballé.

Conciliació familiar o com putejar a la canalla.

Aviat els infants entraran a treballar abans que els pares.

Acabem de conèixer la pretensió del govern de la Generalitat de modificar l'horari escolar de cara al curs 2018-19, que passarà a ser de les 8 del matí a les 16 de la tarda. Mitja horeta més que l'actual horari de 9 a 16:30, que pretén, teòricament, facilitar la conciliació de la vida escolar dels infants amb la vida laboral (els que tenen feina) dels familiars.

Suposo que els experts que es dediquen a estudiar com facilitar la conciliació horària els importen poc les criatures i la seva educació. Si no fos així, intentarien imitar els models educatius d'èxit, com el finlandès, on els alumnes tenen un horari de 9 del matí a 15 de la tarda. Està comprovat que en l'àmbit escolar, més hores no impliquen automàticament major rendiment sinó més aviat al contrari.

No obstant, si el que es pretén és que les criatures paguin els excessos horaris del nostre sistema laboral i social, crec que els nostres governants s'han quedat curts, ja que a ben segur la majoria de famílies estarien encantades si l'horari escolar s'ampliés de les 8 a les 18 o 19... Si fins i tot tindria èxit el servei de nit perquè es poguessin quedar a dormir a l'escola alguns dies... Si total, els nens no se n'adonen i s'adapten a qualsevol circumstància.

Narcos: quan ficció i realitat es confonen.

Acabo de veure el darrer dels 20 episodis dedicats a la vida i obra del gran cap del càrtel de Medellin en la decada dels 80's, Pablo Escobar. "Narcos" és una telesèrie del canal Netflix, que narra la dura època que va viure Colòmbia amb l'expansió del comerç de la coca, i de les nombroses guerres que es van desencadenar, consecutivament i simultània, al país (narcotraficicants, guerrilles, paramilitars, sicaris...) al llarg de dues llargues i dramàtiques dècades.

La sèrie està basada en fets reals i ens explica amb tota mena de detalls quins van ser els principals protagonistes d'aquesta història tan macabra. Des de presidents del país, a agents de la DEA i la CIA nord-americanes, militars i paramilitars, jutges i advocats, caps dels principals càrtels, sicaris sanguinaris, periodistes, i civils innocents.

Pablo Escobar va arribar a ser un dels personatges més rics del món gràcies al negoci de la droga. Va passar de ser idolatrat per multituds al seu país, i fins i tot elegit com a diputat al Congrés Nacional, a odiat i perseguit per les seves accions terroristes indiscriminades.

Del millor que he vist darrerament. Qualsevol semblança amb la realitat és aquí certa.

Diada dels Minyons (2).

Eufòria col·lectiva després de segon 4d10fm descarregat de la nostra història (Foto: El Periodico).

Ha passat una setmana des de la brutal exhibició dels Minyons a la Plaça Vella de Terrassa amb motiu de la nostra 38a Diada de la Colla. Encara són ben vius a la memòria els grans moments viscuts al llarg de la jornada castellera, així com els assaigs previs, les festes anteriors i posteriors, el xou del dinar, la guerra de pancartes, la solidaritat amb el Banc de Sang... Ja tinc ganes que torni a ser Diada!!! Gràcies tècnics, gràcies junteros, gràcies Minyons!!

Pancarta MikroPunky al pati del local.

12 pilars de 4 a l'actuació de vigília a la Plaça Salvador Espriu.

Encesa de carretilles dels Diables de Terrassa, la Pájara i els Diables de Vacarisses al pati del local, la nit del dissabte.

Els autèntics herois de la colla, la nostra soca!!

Les pinyes més maques? Les multicolor, sens dubte. (Foto: Mireia Comas).

Els que més s'ho curren. El cos d'elit com diria aquell. Força Àngel!!

El super Mario llest per decorar les parets del pavelló de La Cogullada.

Pilar de 5 pel Banc de Sang. Fins l'última gota!!

Lolo lolo lololololo lololo lololo lololololo, lolo lolo lololololo lololo lololo lololololo, eh uh! (Foto: Jordi Massegu).

Cercavila cap a plaça amb les nostres gralleres i tabalers.

Pilar de cinc en l'acte de descobriment del mosaic recordatori del primer 4d10fm de la història.

Ha mort Fidel Castro.

Heroi o tirà? No seré jo qui el jutgi. Tanmateix, li agraeixo que hagi plantat cara a l'imperi (nord-americà) durant tots aquests anys...