 |
| Foto: Pep Forn. |
Terrassencs i terrassenques!
Intel·lectuals d’esquerres!
Il·lustres membres de la Xemeneia que sou el millor que li ha passat a
aquesta ciutat des de l’ascens del Terrassa a 2ª A.
Ja la tenim aquí! Ja és Festa Major!!
Intentaré ser breu perquè sé que teniu ganes de començar a privar...
vull dir de començar a gaudir la festa. Seré breu, com la carrera política del
Pere Navarro. El recordeu? Quina gran pèrdua! T’estimem allà on siguis...
Pels que no em conegueu encara, em permetreu que em presenti. Sóc el
Xavi Carrillo (Risto pels amics). Vaig néixer a la Mútua un diumenge de
novembre, dia dels morts, i vaig viure la meva infància a la llera esquerra de
l’Avinguda de Barcelona. Entre Can Anglada i l’Escola Industrial. Suposo que
entendreu que el dissabte vagi a veure a Los Chichos al Jove (per cert, com ha
canviat això del Jove, no?...)
Els records d’infància i joventut em transporten a la plaça del “Cura”
i els seus ionkis, la plaça Catalunya amb el drac aquell de llauna, a les
tàpies on jugàvem a caniques entre xeringues i condons, l’Antoni Ubach,
l’Agustí Bartra, el Blanxart (quan encara no eren escoles gueto)... l’handbol
al globus de la zona esportiva, el futbol-sala a Vallparadís, La penya ciclista
Egara al Bonaire, el tennis-taula a l’Èpic del Carrer Sant Pau, l’Agrupament
Escolta Mossen Homs, els Minyons, el CROL, les cases okupes, el 3 Punts,
l’Espai, l’Skorpions, el Faktoria, El Social, Els Amics, Can Pingàs, el Mesón,
i com no, La Mola.
M’agrada Terrassa malgrat sigui una “mierda” de Ciudad com dirien els
Kortatu. M’agrada la Festa Major malgrat tingui poc de festa. I per què? us
preguntareu...
Per Festa Major tots estem contents. Fins i tot els autònoms, i els del
PP i Ciudadanos. La gent va pel carrer contenta, i et saluden i xerren. Els
mateixos amb els que t’has estat creuant tot l’any per anar al curro i que no
han volgut saber res de tu, de cop i volta es transformen i tenen ganes
d’explicar-te les seves vides: que si les criatures, el divorci, l’avi amb
Alzeheimer, el desnonament, el viatge a Salou...
A més a més, tenim gent estupenda com els de la Xemeneia, que foti fred
foti calor, van amb les seves espardenyes de set vetes. I és que ¿hi ha alguna
cosa més catalana que les espardenyes de set vetes? Aquests són catalans de
debò. De cap a peus. No com alguns hipòcrites “que dicen que són catalanes i no
lo son. Así que AL LORO!”
Mireu si en són de catalans aquests de la Xemeneia que cada dia per
esmorzar mengen seques amb botifarra, i en comptes de llet veuen ratafia. I
quan parlen entre ells ho fan cantant garrotins. Ah! I només escolten als Manel
i als Mishima. I els agrada més l’hoquei patins que el futbol, tot i que ara
s’ho miraran més perquè el Girona ha pujat a primera.
Ei, però bona gent eh! I és que no es pot ser mala persona portant
espardenyes de set vetes. Us imagineu als skins nazis atonyinant a la penya amb
la bomber i les espardenyes de set vetes? Eh que no...?
M’agrada Terrassa perquè és una ciutat
cosmopolita. Aquí hi tenim una mica de tot. Hi ha okupes, fatxes, indepes, traficants, mossos, amarquistes, hipsters,
punkys, killos, pijos, valencians, etcètera, i vivim en harmonia. La ciutat de
les persones...
Ara diuen que ja som la tercera ciutat de Catalunya. I creixent. Ja hem
superat a Badalona i tenim a l’Hospitalet a tocar. Va! A veure si us animeu
tots plegats aquesta Festa Major i d’aquí a nou mesos ens col·loquem els
segons. I que tremoli Barcelona!!! Suposo que tots vosaltres esteu igual
d’il·lusionats que jo amb la possibilitat real que esdevinguem la capital del
nou Estat. Jo ja ho estic veient: Terrassa capital de Catalunya i Rubí capital
del Vallès Occidental. I no es maco això?
A mi m’encanta passejar per Terrassa. Sempre que vaig a pillar costo a
Can Anglada m’agrada anar a peu. A part
que ja m’hi van robar la bici un cop i no està el forn per a brioixos.
Però no m’agradaria estigmatitzar aquest barri per una mala
experiència. De fet. a mi m’encanta Can Anglada. Allà hi tenen els millors bars
de tapes de la ciutat. I allà hi tinc al meu perruquer, el Hassan, que per cinc
euros em talla el cabell i em renta el cap i tot. Aneu a preguntar al Ganzo
Cebado, aquí al carrer Gabatxons, que us cobren per tallar el cabell... Hi ha
coses que no es poden fer al centre de Terrassa... Ni pillar costo ni tallar-te
els cabells.
Bé, i la Festa Major, què? Fa un parell de dies va passar per casa el
repartidor de les pàgines grogues a deixar-me el programa. Encara no me l’he
pogut acabar. Sempre em passa el mateix. Sempre el deixo a mitges. I és que hi
ha més actes a la Festa Major que a l’Expo Universal. Conec a un paio que va
intentar fer-los tots i el van haver d’ingressar un parell de dies a la Mútua.
Va tenir una atac de cor el dilluns mirant el Serrallonga quan només li
quedaven un parell de dies. Em sembla que es va espantar amb els trabucs. També
és mala llet, ja quasi ho tenia.
Jo aquest any vull fer el rècord Guinness de concerts en una hora. Ja
m’he marcat la ruta a seguir i he de passar per quinze escenaris. Començaré a
la 1 de la matinada del dissabte a la plaça Lluís Companys per fer-ho en
baixada i anar més ràpid. He calculat que a un ritme de 5 minuts el kilòmetre,
arribo a veure a Los Chichos just quan
comencin.
El que trobo a faltar és el vermut del dissabte al migdia. Aquells cops
de colze per agafar una bona posició. Els daus de formatge fosos per la calor i
les autoritats barrejant-se amb el populatxo. Jo vaig arribar a tenir al Royes
a un parell de metres. Sabeu què se n’ha fet d’aquest home? Estarà en el
projecte de renovació del PSOE de Pedro Sánchez?
Aquest any estrenem Àliga. Molt maca per cert. Ara, el ball una mica
plasta, no? M’imagino a la canalla adormint-se a mig ball. Suposo que l’han fet
per poder-la ballar fins als 100 anys...
Però realment, a mi el que més m’agrada de la Festa Major són els
castells. Enguany els Minyons volem fer una diada brutal. Pot ser històrica.
Llàstima que als nostres governants els castells ni fu ni fa. Deu ser perquè
aquí a Terrassa els castellers els donem pocs vots. O potser soc molt mal
pensat...
Ai l’equip de govern... aquells senyors i senyores que posen per davant
la legalitat a la democràcia. Hem passat de l’”Habla Pueblo Habla” al “Calla
Pueblo Calla”! Ara, el dia 1 d’octubre tots a votar encara que ho haguem de fer
al menjador de casa de l’Isaac Albert.
Al final, com deia aquell, “son los vecinos los que eligen al alcalde y
es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”.
Ara però toca gaudir la Festa Major i oblidar les penes per uns dies. I
no em vull allargar perquè veig que alguns ja badallen. Als que no hagueu
tingut prou encara podeu anar a escoltar al cuiner aquell mediàtic fent el
pregó alternatiu des del balcó de l’Ajuntament. Jo aniré al Gabatxons a fer un
Frankfurt per fer base. Molt terrassenc el Gabatxons...
Visca la terra i visca l’aigua municipalitzada! Visca Catalunya, però
Terrassa més!
Bona Festa Major!
Risto
