L'Ermen, ahir a la seva roda de premsa davant de l'atri de l'Ajuntament de Terrassa.
Aquest matí els Mossos han detingut al terrassenc Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, que s'havia negat a presentar-se davant del jutge tot i les seves requisitòries. Està acusat juntament amb 26 encausats més de formar part del grup que a l'abril del 2013 va ocupar el rectorat de la UAB en defensa de la universitat pública i protestant per l'increment de les taxes universitàries. L'Ermen és professor doctorat de Prehistòria a la UAB.
La fiscalia demana penes d'entre 11 i 14 anys de presó, i multes de 9.500 euros als 27 encausats, la majoria estudiants.
Fa tres segles que els borbons
pretenen ser els nostres reis
ignorant fins a quin punt
arribem a passar d'ells.
Però si insisteixen gaire
amb aquesta obsessió,
els mostrarem nostra
debilitat pel tall rodó.
I és que no és massa agradable
veure passejar pel món
un que diu que et representa
que és més tou que un tall de llom.
Quan el món veu el figura
que tenim per opressor,
més que solidaritat
despertem compassió.
SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM:
QUE VINGUI A BARCELONA I EL COLL LI TALLAREM.
S'explica que a Catalunya en temps de Felip Cinquè
van prohibir totes les armes, fins i tot els ganivets,
sols els ganivets de cuina i a la taula ben lligats,
perquè no fóssim ximplets, perquè no fóssim gosats,
perquè no fóssim gosats, perquè no fóssim ximplets,
per salvar el coll i la fava als soldats espanyolets.
Però ara això s'acaba, hem avisat els esmolets.
Oi tant que és possible transformar l'educació. Tot depèn de les autoritats polítiques de torn. Si hi ha països on s'han fet canvis, per què no aquí? Em temo però que als nostres dirigents polítics jaels està bé que tot continuï igual, educativament i social. I qui dia passa any empeny...
Article d'Ainhoa Boix aparegut al diari Ara d'avui dissabte 24 de febrer.
Si teniu fills, us en deveu haver adonat: l’educació ha
canviat molt poc d’ençà que nosaltres estudiàvem. La majoria dels
professors continuen presentant-se com a transmissors d’informació i la
majoria d’alumnes continuen absorbint els conceptes que els docents
llancen, i plasmant-los en forma d’examen. Una realitat que contrasta -i
molt- amb una societat que canvia a passos de gegant i que, més que
persones que engoleixen contingut sense saber gaire per què, requereix
individus que sàpiguen buscar, estructurar, criticar, compartir i
construir coneixement. Ho explica Xavier Aragay, consultor en
transformació a les institucions i lideratge per al canvi, impulsor de
projectes pioners en matèria d’educació com la Universitat Oberta de
Catalunya o Horitzó 2020 i autor de 'Reimaginando
la educación' (Ed. Paidós), una guia que pretén acompanyar aquells
centres, professors i famílies que volen transformar l’educació i procedir, segons explica, de manera disruptiva.
Ho fa a través de 21 conceptes, 21 capítols en què relata quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de transformar l’ensenyament i, molt important, amb qui. I
és que, per a aquest expert, no n’hi ha prou a fer que uns pocs
participin en el canvi o que aquest canvi es doni en una àrea concreta.
És necessari que tots -equip directiu, docents, famílies, alumnes i
entorn- s’impliquin en la transformació de l’escola i que s’estengui a
tot el centre educatiu, no a una aula en concret. Per aconseguir-ho, a
més de col·laboració i altes dosis de planificació, entusiasme i passió,
és necessari partir de zero: avaluar la
situació del centre, establir un diagnòstic conjunt i, a partir d’aquí,
elaborar una proposta que inclogui un canvi en la manera d’ensenyar i
d’aprendre, que converteixi els professors en acompanyants de
l’aprenentatge i als estudiants en elements actius del procés. També que
no perdi de vista el veritable motor de canvi: els alumnes.
I és que, en la recerca de noves alternatives, ens oblidem que són ells els protagonistes de l’educació
i que, per tant, han de ser l’objectiu final de qualsevol
transformació. “¿Com volem que siguin els nostres alumnes? ¿Volem que
siguin creatius? ¿Que tinguin iniciativa? ¿Que treballin en equip? ¿Que
tinguin la mentalitat oberta? ¿Que estimin l’entorn i el respectin? Són
les preguntes que ens hem de fer. De què ens serveix que un nen sàpiga
matemàtiques, si no sap què vol fer a la vida?”, es pregunta Aragay, que
creu que un dels grans reptes de l’educació és que l’estudiant acabi la
formació sabent quin és el seu projecte vital.
A FAVOR DEL CANVI
D’exemples
de centres educatius que han fet el salt al canvi i l’han fet amb èxit,
diu, no en falten. Des del Col·legi Montserrat i l’Escola dels Encants
de Barcelona fins als que formen part de projectes com Horitzó 2020 de
Fundació Jesuïtes Educació, Summem d’Escola Pia de Catalunya o Escola
Nova 21. Parlem amb el director d’aquest últim, Eduard Vallory.
Descobrim que la iniciativa neix de la voluntat de transformar un
sistema educatiu que ha quedat obsolet i que no té en compte la formació
integral dels alumnes. També que, en la consecució d’aquest objectiu,
no estan sols. Institucions, administració pública i, esclar, docents
col·laboren en la construcció d’un sistema que
respongui a les necessitats individuals i col·lectives de les persones,
en què els estudiants aprenguin a ser, a fer, a conèixer, a viure i a
conviure.
Ho fan amb la certesa que un canvi
és possible, però també amb el coneixement que atorguen els últims
estudis en matèria d’aprenentatge. “La manera com aprenem els humans
respon a l’aprenentatge personalitzat, a la implicació de les emocions i
la motivació, a l’aprenentatge cooperatiu... Tot això es confronta amb
les pràctiques que des de fa 150 anys s’estan aplicant a l’educació”,
comenta el director d’Escola Nova 21, que recorda que, de la mateixa
manera que s’ha de transformar el rol de l’alumne, el del docent també ha de canviar: més que un transmissor de conceptes ha de ser un activador de l’aprenentatge.
Aquest matí, un centenar d'activistes dels CDR (Comitès de Defensa de la República) d'arreu de Catalunya s'han encadenat a les portes del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) per protestar contra el Cop d'Estat de l'estat espanyol a Catalunya i contra la repressió que estem patint com a poble, amb polítics empresonats, exiliats, i amb causes obertes, a banda de molts altres conciutadans que també s'estan enfrontant a la injustícia espanyola (actors, cantants, humoristes...).
Els mossos han actuat per desallotjar-los i han acabat detenint a 14 persones, que a hores d'ara encara romanen a les dependències policials dels mossos al barri de Les Corts de Barcelona, amb una munió de gent solidària concentrada a fora demanant l'alliberament. Entre els detinguts hi ha un bon minyó matadeperenc al que conec de fa anys, el David. Espero que es trobi bé i que surti ben aviat.
Anna Gabriel entrevistada a un canal de televisió suís (Foto: La Vanguàrdia).
Abans-d'ahir, l'exdiputada al Parlament Anna Gabriel va aparèixer, a través dels mitjans, a Suïssa, on s'ha exiliat per evitar la compareixença davant del jutge Llarena, i per tal de denunciar la situació de repressió político-judicial de l'estat espanyol. Avui s'ha sabut que el jutge ha llençat una ordre de detenció internacional, tot i que les autoritats suïsses ja han avançat que rebutjaran l'extradició de l'Anna.
Personalment, trobo molt encertada la decisió de la cupaire d'internacionalitzar el conflicte. Ha de ser molt dur allunyar-te dels teus amb la incertesa de quan podràs tornar, però si volem que ens escoltin i ens ajudin des de fora, hem d'anar a cercar complicitats i a explicar el què aquí està passant. I l'Anna ho farà perfecte, com ho estan fent els exiliats a Bèlgica. Una dona molt preparada, amb idiomes (quin nivellàs de francès que va exhibir davant de l'entrevistador suís), i amb un discurs molt contundent.
El Tribunal Suprem ha ratificat la pena de 3 anys i mig de presó que li va imposar el jutge de l'Audiència Nacional al raper mallorquí Valtónyc per calúmnies i injúries a la Corona, i enaltiment del terrorisme, a les lletres d'algunes de les seves cançons. Vaja, que en aquesta merda de país, una cançó et pot portar més ràpid a la presó que no pas una violació, una estafa milionària, o una agressió feixista. La llibertat d'expressió no acaba d'agradar a les dictadures, sobretot si el que es diu va contra aquestes.
Tot el suport a Valtónyc i tant de bo la pressió popular pugui aturar aquesta injustícia. És demencial.
Un dia com avui fa 150 anys moria, als 80 anys, a Prada de Conflent, el filòleg gracienc Pompeu Fabra, qui establí la normativa moderna de la llengua catalana. Va publicar textos sobre la gramàtica i l'ortografia, així com el Diccionari General de la Llengua Catalana, un dels llibres de capçalera per als estudiants de la nostra llengua en els darrers cinquanta anys.
Tot i que sóc nascut en una llar catalanoparlant, el meu entorn (escolar, de joc, amics del barri) fins als 17 anys va ser majoritàriament castellanoparlant, i reconec que no vaig ser gaire sensible a la meva llengua materna fins ben avançada l'edat adulta. Quan era un nen i vivia en un barri majoritàriament castellanoparlant de classe mitja, anomenàvem als catalanoparlants del centre de Terrassa els "pijos" o "catalufos", i per res em volia identificar amb ells.
Tanmateix, un canvi de residència en l'adolescència va comportar un canvi de relacions i un progressiu augment de les relacions en llengua catalana. Això lligat al lògic procés maduratiu i d'afirmació identitària, i unit a l'àmbit professional que vaig triar (magisteri), em va acabar convertint en un catalanòfil empedreït, tot i que sé del cert que sóc lluny de dominar la llengua com m'agradaria...
Tampoc no deixa de ser curiós que a mi el català sempre em va donar problemes en la meva època d'estudiant. Tot i ser catalanoparlant, les notes de l'assignatura de català eren normalment baixes, fins i tot algun suspens. Jo que el parlava sense problemes i tenia més problemes que altres que el parlaven fatal o fins i tot no el parlaven... Aquest fet no ajudava gaire a que apreciés plenament la meva llengua. Em portava més frustracions que no pas alegries.
A dia d'avui, puc dir que m'he reconciliat amb el gran Pompeu Fabra.
