Risto el rondinaire

diumenge, 5 d’agost del 2018

Colòmbia dia 6: Medellín - Feria de las Flores.

Aquest cap de setmana ha començat a Medellín la Feria de las Flores, la celebració de caràcter anual més emblemàtica de la ciutat, que és una mostra de la cultura i les tradicions de la regió d'Antiòquia. S'hi celebren concerts, exposicions, fires, teatre, esdeveniments esportius, i el passacarrers dels "silleteros", què és un dels actes centrals de la festa, amb centenars de homes i dones transportant artesanals "silletas" de flors elaborades al municipi veí de Santa Elena. Malauradament, aquesta desfilada no la podré veure perquè el dia 12 ja no seré a Medellín.

Un altre acte destacat de les festes és el concurs de trobadors que enguany es va celebrar al Parque de los Deseos. Milers de persones segueixen atentament els cants improvisats dels concursants (12 en aquesta semifinal), amb temàtica lliure, o amb algun tema triat a l'atzar. És força entretingut i hi ha autèntics mestres de la troba que any rere any es presenten a aquest tipus de concursos, i fins i tot, els fills d'algun campió del passat que han seguit la tradició del pare.

Per altra banda, passejant avui per la ciutat, m'he adonat de la gran quantitat de gent sense sostre i feta pols que hi ha als carrers, convivint amb la resta de la gent. Els pots trobar estirats dormint a qualsevol racó, o simplement asseguts amb la mirada perduda. Suposo que l'alcohol i les drogues han afectat a un elevat nombre d'aquests, però no deixa de sorprendre amb els grans avenços que he vist en aquesta ciutat.

Del metro ja us n'havia parlat crec, però encara ara em fascina la freqüència de pas dels combois, de tres minuts tant sols, i la de gent que pot arribar a moure en les hores punta. Ja us vaig comentar que en aquestes franges entres als vagons a pressió, i la sensació a dins és gairebé com quan entres a la plaça de Sant Pere de Berga per fer un dels balls.

Mercat d'antiqualles i una mica de tot entre les estacions de metro de Prado i Berrio.

Figura de Simón Bolívar, heroi de la pàtria.

Catedral de Medellín, a la Plaça Simón Bolívar.

Edifici a la plaça de Simón Bolívar (fixeu-vos a baix a la dreta, el paio tirat).

Modern i interessantíssim museu de la memòria (o dels horrors).

Acròbata fent l'espectacle al carrer per demanar propina als vehicles que s'aturen al semàfor.

Mural al costat de la parada de tramvia de San Antonio.

Concert de la Feria de las Flores a l'estació d'autobusos del sud.

dissabte, 4 d’agost del 2018

Colòmbia dia 5: Medellin - La Comuna 13.

Us deixo un recull fotogràfic de La Comuna 13, dels 16 en total en què es divideix Medellín, un districte de Medellín format per 21 barris i que es va fer mundialment conegut per els alts índexs de criminalitat i els enfrontaments violents entre diferents bandes pel control del territori (FARC, ELN "Ejército de Liberación Nacional", Paramilitars, Càrtels, CAP "Comandos Armados del Pueblo...). Aquesta guerra va començar als 90 del segle passat i va acabar al 2002 amb l'operació Orión de l'exèrcit colombià i la policia nacional. A partir de llavors les autoritats de Medellín han fet esforços per treure l'estigma de zona conflictiva al sector a base d'avocar-hi recursos i de desenvolupar plans de desenvolupament per evitar que la gent de la comuna hagi de recórrer a la delinqüència i al crim organitzat per subsistir.

Actualment la comuna 13 és una de les atraccions turístiques més destacades de Medellín. Es fan rutes per veure alguns dels molts graffitis que animen el paisatge lleig de cases amuntegades, fetes de qualsevol manera i amb materials barats. També s'ha facilitat l'accés a la comuna, gràcies a la instal·lació de diversos trams d'escales mecàniques, així com ha millorat la mobilitat dels veïns.

divendres, 3 d’agost del 2018

Colòmbia dia 4: Medellín - Guatapé.

Vista des del cim del penyal de l'embassament de Guatapé.

Vista del penyal de Guatapé.

Avui he anat d'excursió fins a Guatapé, un poblet que s'ha popularitzat turísticament arrel de la construcció als anys 70 d'una hidroelèctrica que va provocar que s'inundés una zona de 2.262 hectàrees, bàsicament agrícola i ramadera, i que es transformés en un embassament amb gran atractiu turístic i de gran bellesa paisatgística. Tot això combinat amb la la Piedra del Peñol, o penyal de Guatapé, un bloc granític de més de 200 metres que es pot ascendir gràcies a la instal·lació d'unes escales d'obra, converteixen a aquest remot poble en un atractiu turístic que creix any rere any. Per reblar el clau, pel bicentenari de la fundació del poble, l'any 2011, es va decidir fer un rentat de cara al poble i pintar les façanes de les cases del poble amb alegres colors i dibuixos de tota mena. Amb tot plegat, el poble s'ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre, i aviat els locals no reconeixeran el lloc on van néixer i créixer...

He tingut una bona amfitriona local, la Glòria, amiga del Josep Maria Comas, que m'ha portat pels diferents racons d'interès del poble i m'ha explicat els canvis que s'hi havien produït. Ella m'ha convidat a dinar un plat molt popular a la zona, la "bandeja paisa", que podeu veure en fotografia.

De camí de tornada cap a Medellín he fet parada a la Piedra del Peñol, on es pot pujar després de pagar els 18.000 pesos colombians que costa l'accés, i pujar els 740 graons construïts sobresortint de la roca. A la part de dalt et trobes la sorpresa que hi han instal·lat un parell o tres de bars amb terrassa inclosa, des d'on es poden apreciar unes vistes realment espectaculars.

Església de Nuestra Señora del Carmen de Guatapé.

Una "silleta" a Guatapé.

Un carrer de Guatapé.

Tradicional safata paisa (amb arròs, frijol, alvocat, chicharrón, ou i xoriço).

Vista del pantà de Guatapé.

Vista parcial dels 740 graons per arribar al cim de la Piedra del Peñol.

Barris que es mengen les muntanyes a Medellín. Espectacle de llums.

dijous, 2 d’agost del 2018

Colòmbia dia 3: Medellín - Santa Elena.

Vista del metrocable.

Avui m'he volgut arribar fins a Santa Elena, el poble on s'elaboren les tradicionals "silletas" de flors que són exhibides al passacarrers durant la Feria de las Flores. Diferents artesans construeixen aquestes "silletas" a les seves finques, però malauradament, per poder visitar-les s'ha de contractar, o gestionar, la visita i jo no ho sabia, així que m'he quedat amb les ganes de veure com les construien. I el poble tampoc té res d'especial, així que el millor de l'excursió, sense dubte, ha estat el desplaçament, ja que he hagut de pujar al metrocable per arribar fins a les portes del parc natural d'Arví, des d'on he agafat una furgo que m'ha deixat a Santa Elena. El viatge en el metrocable és força espectacular i llarg, i pots veure l'acumulació caòtica de cases a les valls de les muntanyes que envolten Medellín.

He tornat a Medellín en minibus i casualment, he sentit una conversa en català d'una noia que estava asseguda al costat de la finestra. Quan ha acabat li he preguntat d'on era i què hi feia a Colòmbia, i hem estat xerrant tot el camí de tornada. Es deia Mercè i devia tenir al voltant de 25 anys. Era de la Cerdanya tot i que havia estudiat i viscut a Barna uns quants anys. M'ha explicat que s'havia llogat una casa amb terreny a Santa Elena, per uns 100 euros al mes, i que tenia intenció d'estudiar un màster a Medellín, i guanyar-se quatre duros venent polseres hippies i no sé quines coses més. La noia era bastant hippy i estava súper encantada amb Colòmbia. Potser el fet d'haver trobat parella local hi ajudava... ;-) M'ha dit que portava sis mesos a Colòmbia i que havia vingut amb el seu gos, és a dir, que havia marxat amb la intenció de quedar-s'hi un bon temps. Havia partit peres amb el xicot català que també continuava per Colòmbia, i tenia un parell d'amigues també escampades per Sud-Amèrica però amb ganes de tornar amb ella. Déu n'hi do si hi ha gent decidida pel món.

Per la tarda he sortir a donar el volt per Medellín i m'he arribat fins al Parque de los pies descalzos, un parc amb zones d'aigua, de terra, troncs, etc., per relaxar-te. He parat a comprar-me un sopar molt tradicional aquí, a base d'empanades farcides de coses diverses, i he anat a sopar a la terrassa del meu hostel acompanyat del gos de la casa, el Bruno, que sempre que em poso a menjar se'm col·loca ben a prop a veure si li cau alguna cosa.

Mostra de "silletas" al Parc Natural d'Arví.

Excursions festives per a grups.

Monument als "silleteros" a Santa Elena.

Skyline de Medellín.

Església del Sagrado Corazón de Jesús al barri de nom homònim.

dimecres, 1 d’agost del 2018

Colòmbia dia 2: Medellin.

Parc Botero.

Ahir al vespre vaig aterrar a l'aeroport de Medellín cap a les 19:15, i no vaig fer res més que agafar un bus cap al centre de la ciutat i un taxi fins al hostel que tenia reservat (Casa Natura). Amb el tema del canvi horari vaig anar a dormir passades les 5:00 de la matinada catalana, força cansat.

Avui m'he despertat després de pràcticament 8 hores de són, força descansat. He esmorzat per 4.000 pesos (poc més d'1'25 euros) al mateix hostel (cafè amb llet, arepa, ou remenat i bacon), i en acabat he començat la ruta dels encàrrecs. A saber: targeta sim d'aquí per tenir internet les 24 hores del dia i tots els dies que estigui per aquí; la targeta "cívica" del transport públic; i canviar moneda (1 euro = 3'300 pesos).

Avui m'he mogut bastant pel centre, que està ple de venedors ambulants i de paradetes de tot tipus, a banda dels grans magatzems i dels petits comerços. He fet uns quants viatges en metro i he pogut comprovar com es posa de ple en les hores puntes. Mai havia anat tant anxovat dins d'un transport públic. Em recordava una mica les escenes del metro del Japó amb treballadors del metro entaforant a la gent cap dins a base d'empentes i de pressió.

També m'he arribat al barri Poblado, que té molta fama per ser una zona amb molta vida i bars i tal, però que crec no he sabut trobar el rovell de l'ou, i he marxat una mica decebut, no sense abans fer una cervesa Aguila, i una empanada de carn i patata.

Pel vespre, m'he assabentat que hi havia partit de la lliga colombiana a l'estadi que tinc al costat del hostel, així que he pensat que seria un bon pla anar a veure l'ambient i un partidet de futbol dels millors futbolistes colombians: Nacional de Medellín - Patriotas. He pogut entrar amb el carnet d'un soci que estava intentant fer negoci amb varis carnets, i que me l'ha venut per 30.000 pesos (uns 9 euros). Era a la zona dels aficionats més cridaners i s'han passat tota la primera part cantant sense parar. La veritat és que a la mitja part he decidit fotre el camp, perquè tenia gana i l'espectacle tampoc era cap meravella tècnicament. L'he encertat ja que han acabat empatant a res.