Jair Jitler!!

Haha. Els de l'Està Passant se superen cada dia. El dijous va aparèixer el Jair Domínguez disfressat de Hitler a causa d'una piulada que havia fet la nit anterior que es jugava el Barça-Madrid de copa i on el brasiler Malcom va ser titular. L'humorista de l'Empordà va assegurar que si Malcom marcava ell aniria al programa l'endemà disfressat de Hitler. I dit i fet. Va marcar Malcom l'únic gol dels blaugranes i en Jair va complir la promesa. Hilarant gag els va sortir.

La importància de l'Educació Fïsica, la Música i l'Art a l'escola.

Extracte de la xerrada del neurocientífic català David Bueno, un dels principals referents pel que fa a l'estudi del desenvolupament de cervell relacionat amb l'aprenentatge. La neurociència ha aportat significatius descobriments els darrers anys pel que fa a les diverses formes d'aprendre dels infants, i la importància que té l'interès (emoció) a l'hora d'aprendre. Un altre important descobriment és com es desenvolupa el cervell amb activitats que fins ara, molts consideraven complementàries (com l'art, la música o l'educació física).

Sempre he pensat que l'etapa d'infantesa (fins els 12/14), és una etapa on la naturalesa dels infants demana molt exercici físic, molt joc, i molta expressió artística. En canvi, els plans d'estudi s'entesten en forçar els aprenentatges instrumentals (llegir, escriure, calcular, la lògica, continguts memorístics...) des de ben petits. Un error al meu entendre.

En aquest breu extracte de la xerrada, el David Bueno ho deixa ben clar. Tant de bo les autoritats educatives del país se l'escoltessin i li fessin un mica de cas.

El ple ho ha aprovat, acompliu els acords!

Aquest vespre al Raval de Montserrat, davant l'ajuntament de la ciutat.

Aquest vespre els incansables cantants independentistes dels "cants per la llibertat" han fet una acció simbòlica enlairant una pancarta amb el lema de Llibertat Presos Polítics fins al balcó de l'ajuntament. Al darrer ple de l'ajuntament, a finals del mes passat, es va aprovar una proposta per penjar una pancarta per la llibertat del presos polítics al balcó, amb el suport dels grups municipals d'ERC, CUP, PdCat i TEC. Fa ja prop de 10 dies de la moció i el govern municipal del PSC encara no ha penjat la pancarta.

Si fa vint anys m'haguessin dit que el PSC de Terrassa es convertiria en el que és avui dia... Quina pena i fàstic.

El "temazo" del dimecres. Paco Ibáñez - "Palabras para Julia".

El passat divendres va tornar al Palau de la Música, amb entrades exhaurides, el cantautor valencià d'ascendència basca de 84 anys, Paco Ibáñez, amb motiu del 50è aniversari de l'emblemàtic concert a l'Olympia de Paris, en el marc del Festival del Mil·lenni.

Vaig aficionar-me a escoltar la música de Paco Ibáñez arrel d'un concert a Terrassa convidat per la meva colla castellera, els Minyons, amb motiu del 15è aniversari. Corria l'any 1994. Des d'aleshores no he deixat d'escoltar-lo mai. El meu pare tenia el doble directe de l'Olympia i el cert és que és un àlbum brutal, tant per la qualitat dels pomes i la seva interpretació, com per l'emotivitat del moment i la connexió amb el públic parisenc.

El passat divendres al Palau, el gran Paco (en els dos sentits) es va mostrar dubitatiu en alguns moments, però tanmateix, no va perdre el fil de l'espectacle en cap moment. Va explicar un munt d'anècdotes i aventures de la seva fosca experiència a l'exili, i de la seva joventut al País Basc, així com les trobades i coneixences amb reputats artistes com Alberti, Neruda, o Brassens.

A més a més, no es va oblidar de mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics catalans als que va dedicar un parell de temes (potser no va recordar que ja els havia dedicat un... :-) ), i va lamentar l'"intolerable anticatalanisme que hi ha a l'estat espanyol".

Gràcies Paco. Gran nit. Un dels nostres.

100 anys de la Vaga de La Canadenca.

Tal dia com avui fa 100 anys els treballadors de la companyia "Barcelona Traction Light and Power", més coneguda com "La Canadenca" per l'origen dels seus propietaris, iniciaven una sèrie de protestes i vagues que van anar escampant-se i creixent en altres companyies i sectors professionals, forçant les autoritats i els propietaris de la companyia a acceptar les demandes dels treballadors, liderats pel sindicat anarcosindicalista CNT, amb el seu secretari general, l'urgellenc Salvador Seguí "El noi del sucre". 

Malgrat les amenaces dels dirigents de la companyia i de les autoritats, els treballadors no van donar el seu braç a tòrcer i van mantenir i intensificar la lluita al llarg de més d'un mes, fins a aconseguir que s'acceptessin les seves condicions per acabar amb la vaga. Una d'aquestes, fou la implantació de la jornada laboral de 8 hores, que encara avui dia gaudim, tot i que potser ja va sent hora que tornem a reivindicar una disminució de les hores de treball, que ja han passat 100 anys!!

Malauradament, tinc la sensació que la societat està tan alienada i narcotitzada (futbol, cinema, videojocs, sèries, consum, etc.) que és més fàcil donar passes enrere que endavant. I a les proves em remeto.

Acció dels CDR: "Quina merda de justícia!"

Aquesta passada matinada, diversos CDR d'arreu del territori han empastifat amb excrements i deixalles diversos jutjats de Catalunya, i hi han deixat cartells amb l'expressió "Merda de justícia". Una acció simbòlica carregada de crítica envers la (in)justícia espanyola que el proper dia 12 començarà a jutjar als presos polítics catalans. Els CDRs em representen!!

El diumenge Mola.

Avui, en una jornada assolellada i ventosa, amb un grupet d'amics hem pujat a La Mola. Ha estat la primera vegada que la filla de cinc anys d'uns amics arribava a dalt del cim. Una experiència iniciàtica que segurament podrà recordar gràcies a les fotografies. En tot cas, el que és segur, és que pujarà moltes més vegades a aquest cim tan estimat per molts terrassencs i vallesans. 

Un cop dalt, hem entrat al pati interior del monestir, on a penes es notava l'aire, i al solet s'estava força bé. Hem parat a fer unes galetes i un raig d'aigua, tot i que alguns han entrat al bar per demanar uns cafès amb llet. Els caps de setmana sempre hi ha molta gent, i avui no ha estat diferent. Desenes, potser centenars, d'excursionistes ens hem trobat al cim provenint de camins diversos, tot i que el més transitat és, sens dubte, el camí dels Monjos.