No tota la dansa és una llauna.

En general no m'agrada la dansa. M'avorreix i en ocasions em desagrada inclús. Però hi ha balls que m'emocionen i em fan gaudir. Per exemple, sempre m'ha agradat el ball de break dance, que combina elements gimnàstics amb ball de manera espectacular. Diuen que aquesta disciplina serà olímpica a les olimpíades del 2024.

Avui al Zona Zàping he descobert aquest grup de Bombai, Índia, que també combina elements gimnàstics amb el ball creant un número elèctric molt espectacular. Per veure a aquests fins i tot pagaria. La dansa contemporània creativa i bla bla bla per als entesos.

Borrell, un digne representant de la dictadura espanyola.

Fa uns dies els mitjans es feien ressò de l'esperpèntica entrevista que van fer a través d'un canal alemany al ministre d'Afers Exteriors espanyol Pepe Borrell. En diverses ocasions el ministre amenaça el prestigiós entrevistador amb aturar l'entrevista i marxar al no estar d'acord amb les preguntes a les què és sotmès. En una ocasió, fins i tot, fa aturar l'enregistrament de l'entrevista durant uns 15 minuts, fins que torna, segurament assessorat pels seus assessors. El ridícul internacional per a l'estat espanyol que ens ha proporcionat aquest home és majúscul, tot i que ell encara ho justifica i ho defensa. Quin nivell!!

Com no podia ser d'altra manera, els amics del Polònia li han tret punxa a l'assumpte, i ahir ens van oferir una magnífica recreació amb un estel·lar Queco Novell en el paper d'un Borell totalment desbocat i anat de l'olla. Vaja, el clava bastant al real...

El "temazo" del dimecres. La Família Torelli - "They come".

El passat dissabte a la festa major petita d'Ullastrell, les festes de Serralavella, es va celebrar la segona edició de la Fira de la cervesa artesanal. I dins dels actes d'aquesta fira hi havia inclòs un concert per la nit a l'antiga escola, amb els grups "La Família Torelli" i "Skandol Ska". Els segons són un grup molt jove de Sabadell que fan versions de clàssics de l'ska i algun tema propi. Els primers són un grup de Lleida amb una llarga trajectòria, des del 1999. No recordava haver-los vist mai en directe, tot i que és molt probable que no ho recordi. El dissabte em va sorprendre agradablement la seva qualitat musical i el seu ska-soul molt ballable. Segur que els tornaré a veure. Bon descobriment. 

El tema que he penjat, és una molt bona crítica del racisme i els feixisme que ve, musicant una cita-poema de l'alemany Martin Niemöller.

Torna la selecció catalana de futbol.

Ahir la selecció catalana va tornar a disputar un partit oficial, contra Veneçuela (2-1), dos anys i tres mesos després del darrer, també a l'estadi de Montilivi de Girona, que l'havia enfrontat a Tunísia. Ho va fer a més, i per primera vegada en una data FIFA, ja que habitualment ho feia en períodes d'aturades de competicions oficials.

Aquest fet va provocar que alguns dels millors jugadors catalans no assistissin al partit degut a les convocatòries de les seleccions espanyoles (absoluta i sub-23) per a partits classificatoris per a l'Eurocopa, així com jugadors de lligues estrangeres que tenien compromisos com ara Xavi o Cesc Fàbregas. Tanmateix, el combinat que va presentar el seleccionador Gerard López, va ser força competitiu i amb un bon grapat de jugadors de primer nivell: Piqué, Sergio García, Bojan, Granell, Pons, Bartra, Aleix Vidal...

El partit va ser força disputat i entretingut i les graderies van mostrar un aspecte magnífic, amb una nombrosa representació també de la comunitat veneçolana de Catalunya. Girona no podia donar l'esquena a la nostra selecció en moments com els que vivim.

Comença la meva temporada castellera.

4d8 a la Festa Major de Can Palet (Foto: Minyons).

Ahir diumenge els Minyons vam actuar al barri de Can Palet de Terrassa per la seva Festa Major, com ve sent tradicional en els darrers anys. També fa uns anys que aquesta diada ve sent la meva estrena pel que fa a les actuacions. Als assaigs tampoc m'incorporo a ple rendiment (dimecres i divendres. Els dilluns només per les grans diades) fins a l'abril, tot i que sí que acostumo a anar els divendres des del primer assaig.

A mesura que passen les temporades (amb aquesta ja en van 27) cada any costa una mica més arrencar, tot i que un cop t'hi poses, ja agafes l'hàbit i no acostumo a fallar gaire més. Només el Barça, o algun concert molt desitjat, em pot fer faltar a un assaig a partir de l'abril. Pel que fa a les actuacions, no acostumo a fallar gaires. Només les d'inici de temporada i a l'arrencada després de vacances que sovint m'enganxa de viatge. I poques més la veritat.

Una de les coses que cada any porto pitjor és la durada de les actuacions. Em desespera bastant quan una diada s'allarga més de dues hores (aquí no tinc en compte diades històriques), i quan hi ha intents desmuntats i repeticions. No arribar a casa a una hora decent per dinar després d'una actuació em toca bastant els nassos. Aquest és un tema que les colles hauríem de resoldre amb urgència per evitar desercions de castellers i de públic. No li trobo el sentit a fer castells a les 14:30 amb trenta persones de públic...

Per una altra banda, ahir em vaig adonar de com de porcs som els castellers. No sé si es pot generalitzar entre el món casteller, però pel que respecta a la meva colla, sí que ho puc dir. Ahir, acabada l'actuació hi havia desenes de llaunes de cervesa, ampolles de plàstic, paquets buits de tabac, etc., pel terra. La gent no pot cercar la paperera més propera per no deixar-ho al terra?

Buf, potser m'estic tornant un autèntic minyó rondinaire abans del que tocaria...

Escola Pública Catalana.

Mireu-vos aquest vídeo de promoció de l'escola pública catalana. Es va publicar a les xarxes a principis d'aquesta setmana i, en principi, semblava una campanya promoguda pel Departament d'Educació de la Generalitat. Però no. Ha estat una campanya de denúncia de la FAPAC (Federació d'Associacions de Pares de Catalunya) per la deixadesa de l'administració envers l'educació pública. La manca d'inversió, i l'augment progressiu de la segregació.

Hi ha detalls del vídeo que em grinyolen una mica, però cal destacar el compromís de la FAPAC amb l'escola pública per sobre de tot.

També em sobrava l'Évole.

Cares d'odi.

Foto: Nació Digital.

Aquesta setmana han passat pel judici de la vergonya alguns dels agents dels cossos de repressió de l'estat que van actuar a Catalunya entre el setembre i l'octubre del 2017. Tots ells han declarat que van viure moments de gran tensió davant de les masses concentrades, i a l'uníson han detallat les expressions d'odi a la cara dels concentrats. Alguns detallaven que mai havien vist tal nivell d'odi als rostres dels resistents, ni tan sols al llarg dels anys del conflicte basc... O sigui, que com que no hi va haver cap tipus de violència per part dels resistents, cal inventar-se un relat d'odi i "violència moral". Patètic i ridícul queda curt.