La polèmica de cada any amb el disseny de la samarreta del Barça.

Fa uns dies el FC Barcelona va presentar les noves equipacions, on es substitueixen les habituals i històriques franges verticals blaugrana pels quadrats arlequinats, de cara a la temporada 2019-20, i la polèmica a les xarxes no s'ha fet esperar. Els essencialistes ja han posat el crit al cel al·legant que el nou disseny és proper al sacrilegi, al no respectar les històriques franges verticals. S'ha comparat el nou disseny a la samarreta de la selecció croata, a unes estovalles, o a un taulell d'escacs.

Tanmateix, ja sabem que passa amb aquestes polèmiques efímeres i magnificades per les xarxes... estic convençut que aquest disseny acabarà sent un èxit com tots els nous dissenys de la marca, i m'atreveixo a dir, que serà de les més venudes de la història. I l'any vinent hi haurà un disseny nou i ja ens haurem oblidat de l'anterior. I en un parell de mesos també haurà passat l'efecte novetat, i ja no se'n parlarà tant i tothom s'haurà acostumat a viure i conviure amb la nova samarreta sense problemes.

Espectaculars imatges aèries de la Diada del Patrimoni.

Espectacular vídeo gravat amb dron el passat dissabte 25 de maig a la Diada del Patrimoni, en la que ha estat, fins avui, la millor actuació castellera de la temporada. Amb la cirereta del pilar de 4 caminat pel Pont de Sant Pere que dóna el tret de sortida a la jornada, i que enguany es va completar de principi a fi sense entrebancs.

Setmana de descans.

Aquesta setmana que acaba els Minyons hem tingut vacances castelleres, gentilesa de l'equip tècnic. Després de la darrera gran actuació de fa dos dissabtes amb motiu de la Diada del Patrimoni (3d9f, 4d9f, 5d8, pd7f), hem pogut lliurar d'assaigs i actuacions tota la setmana i gaudir d'altres activitats. Jo, per exemple, he aprofitat per fer uns quants sopars fora de casa, amb amics i familiars, i el cap de setmana he pogut sortir amb bici i anar a veure els nebots el darrer partit de lliga de futbol. També vaig anar de concert a la Festa Major del barri on treballo. I, evidentment, he pogut descansar molt i fer molt el ronso, que sempre s'agraeix. Ja vindran jornades més mogudes...

Festivals infumables per a "guiris".

Arriba el bon temps i comença la temporada de festivals musicals a casa nostra. Aquest cap de setmana se celebra el "Primavera Sound" al Parc del Fòrum de Barcelona, i en poc més d'un mes serà el torn del "Festival Cruïlla" en el mateix emplaçament. Després el retornat "Doctor Music" al circuit de Montmeló, i etc., etc.

Tots aquests festivals tenen vàries coses en comú. Les entrades són molt cares, les consumicions a l'interior (úniques que es poden consumir) també, està ple de guiris, i l'oferta musical, tot i que eclèctica, acostuma a apostar per la música "alternativa-comercial", més pop que res.

Per altra banda, no m'agraden les maratons musicals. Bé, de fet, no m'agraden les maratons de res diria. Això de passar-me vuit hores, dos o tres dies, veient grups musicals un rere l'altre ho trobo una tortura. Un parell, tres com a molt, és el meu límit per dia. I, normalment, si pot ser anar a veure un concert amb un sol grup, millor que millor.

A mi em passa, en ocasions, que ve una banda que m'interessa molt a algun d'aquests festivals, però em sembla una estafa haver de pagar per cinquanta bandes quan només m'interessa una. I dels preus de la birra, ja ni parlo... lladres!

El "temazo" del dimecres. Dröpools - "Carn".

Els Dröpools són una banda punk de Sant Cugat del Vallès (sí també es fa punk a la capital dels "pijos"), amb 4 àlbums a les seves esquenes. L'any 2013 publicaven "Per sopar carn" on incloïen la cançó que aquí us presento.

Els Dröpools van telonejar fa un parell de dissabtes el retorn als escenaris dels Desperdicis Clínics, i al juliol seran a Terrassa a la festa del 40è aniversari dels Minyons de Terrassa, juntament amb Miquel del Roig i Ebri Knight.

Punk a la catalana de bona factura.

La Tamara Carrasco torna a tenir, més d'un any després, llibertat de moviments.

Des del 12 d'abril del 2018, la Tamara Carrasco, estava confinada en el seu poble, Viladecans, sota l'acusació de la fiscalia de rebel·lió, sedició i terrorisme, perquè dos dies abans, la Guàrdia Civil va detenir-la a casa seva i hi va trobar un xiulet groc, una papereta de l'1O i una careta de Jordi Cuixart. Acollonant.

Avui, una jutgessa de Barcelona ha decretat l'aixecament del confinament, després que l'advocat de la Tamara, el Benet Salellas, ho demanés al·legant desproporcionalitat en la mesura presa per l'Audiència Nacional.

Un cas més de la flagrant injustícia espanyola, que ha mantingut per més d'un any a una dona innocent retinguda al seu poble.

Salta la sorpresa a Terrassa. Municipals i europees. 26M.

Ahir es van celebrar les eleccions municipals i europees, i a Terrassa va saltar la sorpresa pel que fa a l'elecció de l'alcalde. Després de 40 anys de govern socialista i d'àmplies majories d'aquests, ahir el candidat amb passat socialista, Jordi Ballart, líder de la formació de nova creació TxT (Tot per Terrassa), assolia uns resultats espectaculars, que ningú hauria pronosticat. Ni ell mateix. Les enquestes li donaven 3-4 regidors, i en va treure 10! 

Ballart ha sabut envoltar-se de gent popular a la ciutat, amb un gran teixit de relacions personals, i ha fet una campanya amb tots els luxes (a saber qui li ha pagat). A més, és un personatge que s'ha mogut moltíssim per tota la ciutat, i tenia el gran avantatge de tenir moltes portes obertes pel fet d'haver estat ja alcalde de la ciutat, abans d'estripar el carnet del partit socialista.

Les altres sorpreses de la jornada, han estat la gran patacada de les esquerres, començant pels Comuns, que es presentaven dividits enguany (TeC i Podem-ICE) que han passat de ser segona força (amb 6 regidors) a no tenir-ne cap. Tampoc han assolit els vots necessaris la CUP, que ha perdut l'únic regidor que tenia. L'altre partit que ha perdut la representació que tenia ha estat el PP, que passa de 2 a cap.

Un aspecte a destacar de les eleccions a Terrassa és la diferència pel que fa a percentatges de vot entre les municipals i les europees. Si a les municipals les forces independentistes (ERC, JxT, CUP i Primàries) tan sols assolien un 27'37% dels vots, a les europees, els dos únics representants independentistes (ERC i JxCat) aconseguien un 42'64%. És a dir, que molt vot independentista ha preferit votar a Ballart com a alcalde.