Tot un poble en moviment.

Foto: xarxes.

Brutal, bestial, impressionant, pell de gallina... no hi ha paraules per descriure el que es va viure i veure ahir als carrers (les autopistes i carreteres) de Catalunya. Una allau de gent mobilitzada anant cap a la capital del país per reclamar l'alliberament dels ostatges polítics i la independència. Una riuada de gent que s'anava fent més i més gran a mesura que ens apropàvem al centre de la capital, i que va aguantar fins la manifestació unitària al Passeig de Gràcia a les 17 h. de la tarda. 

Això no hi ha qui ho aturi! Som Tsunami!!

Sortida del pàrquing de l'Alcampo a Sant Quirze del Vallès.

La capçalera entrant a Barcelona.

La marxa passant per sota del pont a l'alçada de Nou Barris.

Per primer cop vaig caminar per la C58 i pel carril VAO...

Començant l'ascens al carril VAO.

VAGA GENERAL!!!

Marxem (de Terrassa a Sant Quirze).

Foto: Nació DIgital.

Avui m'he sumat a la marxa per la llibertat que passava per Terrassa direcció Sant Quirze, i que havia iniciat el recorregut pel matí a Manresa. Ha passat per Terrassa cap a les 18, i m'hi he pogut afegir al sortir de la feina. Ho he fet per la sortida a la C-58 des del centre de la ciutat, i allà ens havíem concentrat al voltant de 300 persones. Un grapat més s'havia unit a la marxa a l'entrada oest de la ciutat, i ha estat molt emocionant l'arribada de la capçalera de la marxa, i dels milers de persones que la seguien.

Des d'aquell punt, he fet 8 km. i escaig de marxa fins arribar al pavelló municipal de Sant Quirze, quan ja havia caigut la nit. Molts locals han sortit a rebre els caminants amb aplaudiments i càntics. Arribats al pavelló un nombrós grup de voluntaris de l'Assemblea repartien ampolles d'aigua i organitzaven l'entrada dels que es quedaven a dormir al pavelló. Jo he pogut tornar cap a Terrassa en el cotxe d'un col·lega i així poder descansar bé de cara a demà, que vull tornar a marxar, des de Sant Quirze fins a Barcelona. Em penso que mai he fet una caminada tan llarga, com a mínim que jo sigui conscient, així que el repte és majúscul.

Foto: Anna Solernou (Món Terrassa).

Foto: Anna Solernou (Món Terrassa).

Foto: Cristobal Castro (Món Terrassa)

Foto: Cristobal Castro (Món Terrassa)

Foto: Cristobal Castro (Món Terrassa)

Foto: Anna Solernou (Món Terrassa).

El "temazo" del dimecres. Inadaptats - "Eskamots".

No, ells/es no són morts/es. 

Ells/es són vius/es al nostre record. 

Omplen de sentit el nostre esforç 

d'alliberar un poble català. 

MORIR PER ACONSEGUIR 

 EL NOSTRE NAT DRET DE VIURE. 

MORIR PER ACONSEGUIR 

UNA TERRA LLIURE.

A Terrassa som Tsunami!

Foto: Nació Digital.

Ahir Terrassa va tornar a sortir als carrers per protestar contra la duríssima sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els polítics catalans que van organitzar el referèndum d'independència de l'1O. Segons fonts dels mitjans terrassencs, prop de 15.000 persones es van mobilitzar en la jornada d'ahir. El cert és que vam ser un munt, i tothom coincidia en els alts nivells d'indignació i ràbia. Ahir vam tenir un primer tastet de tall de circulació a l'autopista C-58 i la nacional 150, durant poc més d'una hora. Segur que la cosa no s'aturarà aquí...

Foto: Món Terrassa.

Foto: Minyons de Terrassa.

Foto: Nació Digital.

Foto: Diari de Terrassa.

Foto: Diari de Terrassa.

Foto: Nació Digital.

Foto: Nació Digital.

Foto: Nació Digital.

Que comenci el mambo!!

Avui s'ha conegut la sentència condemnatòria als polítics i activistes catalans en presó preventiva des de fa prop de dos anys. De 9 a 13 anys de presó per sedició i malversació. Una sentència que és pura venjança d'un estat demofòbic que ha fet, fa i farà servir totes les armes de l'estat al seu abast contra tot aquell que qüestioni la indivisivilitat de la nació espanyola.

Cap demòcrata pot acceptar aquesta sentència injusta i de caire polític, i cal fer-ho saber al món sencer. Cal a més, la mobilització permanent fins que alliberin els presos polítics i l'estat es vegi forçat a negociar. Tothom als carrers i allà on calgui. La lluita ens dóna el què el poder ens pren. Sols el poble salva el poble!!

Que comenci el mambo!!!

Dues banderes amunt... (per diferents motius).

Els Castellers de Vilafranca a la pista dels Warriors de l'NBA.

Aquest cap de setmana s'han fet virals aquestes dues imatges amb banderes com a protagonistes. Una de les dues fa sentir orgullós a uns i enrabia els altres, i en l'altre cas, deixa en ridícul a uns i fa riure els altres.

Un paracaigudista de l'excèrcit espanyol durant una exhibició a la desfilada militar del 12 d'octubre a Madrid.