"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 22 d’octubre del 2020

La fi de la llei seca.

 

The end of Prohibition, 5 de desembre de 1933.












- Que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que prou!

- Hahahaha, cabró pensavem que te l'acabaves!

- Hòstia! No vegis quin broc que té l'aixeta. Pensava que em moria. I no vegis com crema ara! Aquesta ratafia fot unes hòsties que déu n'hi do...

- Va Joan! Que et toca!

- Colló, espereu un moment que encara no m'he acabat la bota de birra!

- Vinga homeee! Que això es beu sense sed! Portes mitja hora amb aquesta bota! Jo ja me n'he fotut tres com aquesta!

- Coi, però tu ja tens el cos acostumat que ahir ja vas venir al bar. Jo encara no havia entrat des de fot tres mesos. 

- Va, excuses de mal bevedor. Inclina la bota i obre bé la gola i veura's com passa. Si aquesta birra és com aigua...

- Collons, ja vaig.

- Vinga, vinga, avall, avall, avall, avall, avall... Bé! Ara ens agrades!

- Va, a veure aquesta ratafia.

- Tu cambrer, ves treient el cava que això ja gairebé ho tenim dat i beneït.

- Sant Hilari! Fill de puta qui no se l'acabi!


Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes d'octubre.

dimecres, 21 d’octubre del 2020

El "temazo" del dimecres. Komando Moriles - "Piensa".

 

Els Komando Moriles van ser una de les bandes d'ska més popular a casa nostra a finals dels 90's, seguint els passos de bandes com els Skatalà o Doctor Calypso. Originaris de la Bisbal de l'Empordà, l'any 1989, van enregistrar fins a quatre àlbums (un en directe) abans de plegar veles l'any 2006. El tema que us comparteixo s'incloïa al darrer àlbum d'estudi, "44".

Els vaig veure uns quants cops als Komando Moriles. Tenien un estil molt festivaler amb un ska accelerat (kalimotxero en deiem).

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Informar és un dret. Deixeu treballar els fotoperiodistes en pau!

 

Foto: @laxemeneia.

















Aquesta tarda s'ha celebrat a Terrassa una manifestació de suport a la Mireia Comas, fotoperiodista terrassenca, i companya dels Minyons, que va ser emmanillada i detinguda fa uns dies quan cobria el desnonament d'una mare i el seu nadó a mans d'agents dels mossos. A conseqüència de la detenció es va celebrar un judici ràpid on el fiscal va demanar un any de presó i una multa de 170 euros. Increïble!

Els nivells de repressió i d'impunitat del cos de mossos ha arribat a uns nivells intolerables de totes totes. I els responsables polítics no actuen (o bé per por, o bé per incompetència). Ja n'hi ha prou!

dissabte, 17 d’octubre del 2020

Quin és el teu color?

 













Quants cops heu sentit o heu dit allò del "color carn" a l'hora de colorejar la pell d'una persona sobre paper? El CCCB de Barcelona ofereix a les escoles el taller "Color Carn?" per sensibilitzar la canalla sobre la diversitat, la barreja, i la bellesa de tots els tons de pell que tenim els humans, i contra les idees racistes imperants. El taller es basa en el treball "Humanae" de la fotògrafa Angelica Dass, a través de milers de fotografies de gent i jugant amb el seu codi de colors del Pantone.

No al racisme!

dijous, 15 d’octubre del 2020

Per Catalunya: 80 anys de l'assassinat de Lluís Companys a mans de l'estat espanyol.

 












Avui es compleixen 80 anys de l'afusellament al fossar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc, del MH Lluís Companys i Jover, 123è President de la Generalitat. Detingut uns dies abans per la Gestapo a França i entregat a les autoritats espanyoles que després d'interrogar-lo, torturar-lo, i fer-li un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia processal, el van acabar afusellant. Es convertia així en el primer president elegit democràticament a Europa que era assassinat pel feixisme.

80 anys després l'estat feixista espanyol encara no ha demanat perdó per l'assassinat de Companys, com sí que van fer els estast francès i alemnay com a col·laboradors necessaris.

Ni oblit ni perdó.

dimecres, 14 d’octubre del 2020

El "temazo" del dimecres. Judge Dread - "Big six".

 

Alexander Minto Hughes, "Judge Dread", va ser un cantant d'ska-reggae anglès amb un cert èxit a mitjans dels 70's gràcies a cançons picantones, una presència impactant, i una veu molt característica. D'ofici guarda de seguretat de clubs nocturns, va conèixer alguns dels principals artistes jamaicans d'ska-reggae i els va voler imitar amb el seu estil característic. Amb aquesta peça va arribar a competir en vendes amb Bob Marley a Jamaica. Va morir l'any 98 als 52 anys.

dimarts, 13 d’octubre del 2020

Recull fotogràfic de la visita a Padova.

Abadia de Santa Giustina des del parc del Prato Della Valle.























El dissabte passat vaig visitar per unes hores la ciutat de Pàdova, centre econòmic de la regió del Véneto. Es tracta d'una ciutat de poc més de 200.000 habitants, a escassos 40 km. de Venècia, amb una gran vida social i cultural, i un ric patrimoni farcit d'esglésies, ponts, canals, i carrers empedrats. Em va sorprendre la gran vida social que té la ciutat, les nombroses terrasses de bar per tot arreu, els restaurants, i la gran quantitat de gent passejant pel centre de la ciutat.

Basílica de Sant Antoni de Pàdua.

Claustre a Sant Antoni de Pàdua.


Interior de la Basílica de Sant Antoni de Pàdua.

Accés a la Basílica de Sant Antoni de Pàdua.






Palau de la Regió.