Baixada de raiers de Coll de Nargó.

 

 

El passat dissabte vaig ser testimoni d'una de les tradicions més internacionals que existeixen, i que a casa nostra solament es continuen recordant a La Pobla de Segur (Pallars Jussà) i a Coll de Nargó (Alt Urgell). Va ser en aquest segon municipi que vaig viure la baixada dels rais  en un tram d'uns dos-cents metres del riu Segre (normalment feien tres o quatre quilòmetres, però el cabal de l'aigua actual no ho permetia).

Vaig poder veure com la grua baixava els sis trams de rais a l'aigua (que prèviament havien construït a la plaça del poble), i com els raiers els unien amb branques d'arbre de la llera del riu, i com feien també els forats als rais per passar el rem que feia de timó. Un parell de rais de tres trams que duien fins a quatre raiers cada un. Un al primer rai i un al darrer dirigint-los, i un parell més al mig.

Una jornada molt entretinguda, coneixent una de les tradicions del nostre país.

El "temazo" del dimecres. Rod Stewart - "Maggie May".

 

El cantant britànic Rod Stewart (76 anys) és un d'aquells artistes que m'agrada escoltar de tant en tant, sobretot algun dels seus clàssics, amb aquella veu estripada tan inconfusible. Aquest tema compleix enguany 50 anys, poca broma. Inclosa a l'àlbum Every Picture Tells a Story. Un mite del rock.

Comença la lliga post Messi amb grans sensacions culers.

 

Esperançador i vibrant inici de lliga del nou Barça post Messi ahir al vespre, contra la Reial Societat (4-2), a un Camp Nou que recuperava el públic (20.000 i escaig persones) després de prop d'un any i mig amb les grades buides per la Covid-19.

Hi havia interès per saber com reaccionaria l'equip després de la traumàtica marxa de l'astre argentí, i la veritat és que la valoració no pot ser més positiva. Bon partit amb moments de joc vibrant i espectacular, jugadors endollats oferint detalls de qualitat, i molt sacrifici de tots plegats a l'hora de defensar i de fer pressió al rival. El resultat final no fa justícia al que es va veure al terreny de joc. La Reial Societat només va poder maquillar el resultat als minuts finals fent dos gols amb tres xuts entre els tres pals en tot el partit.

A destacar la reacció de Piqué després de fer el gol (de cap, a centrada de córner de Depay) que inaugurava el marcador, besant-se l'escut de la samarreta, mentre el públic, extasiat, l'aclamava. Brutal. Un gran defensa, un gran culer, i un gran capità. Més tard, Sergi Roberto repetia l'acció de besar l'escut després de marcar el quart i definitiu.

Recuperant addiccions.

 

Aquests dies de confinament per la Covid-19 he recuperat una afició (addicció) que havia abandonat després d'haver estat força enganxat durant el període de confinament general a l'inici de la pandèmia. Els mesos d'abril i maig del 2020 vaig recórrer a l'aplicació d'escacs online i em passava hores i hores, fins a la matinada fent partides semiràpides una darrera l'altra. I aquests dies de confinament forçós pel meu positiu, he tornat a assolir els nivell d'addicció d'aleshores.

Suposo que tot tornarà a la normalitat quan deixi el confinament, però he de reconèixer que estic súper viciat. Suposo que millor els escacs que l'alcohol o altres drogues, no?

Us he compartit una captura de pantalla del meu mòbil d'una de les partides per la curiositat de la posició, amb força peces ja desaparegudes, però amb tots el meus peons al taulell. Curiós, no?

Tenochtitlan.

 

Avui es compleixen 500 anys de la caiguda de Tenochtitlan a mans dels invasors castellans, que va suposar a més la caiguda de tot l'imperi asteca. Fa tot just onze anys, quan encara no havia obert aquest bloc, vaig ser-hi en un viatge que em va dur a més per terres d'Oaxaca i de Chiapas. M'ha fet gràcia recordar l'efemèride amb una foto que vaig fer al lloc, i que actualment penja de la paret del menjador del meu pis.

Aïllat.

 

Doncs sí, amics del bloc, he agafat la Covid_19. Dilluns pel vespre vaig notar-me mig constipat, tot i que ho vinculava al cap de setmana de muntanya i el fet d'agafar fred quan queia la nit i anava amb roba curta, i el dimarts vaig anar a la farmàcia a per un automostra d'antígens, i PAM. Positiu.

Sabia que un dia o altre havia de passar, però no m'esperava pas que fos precisament ara en plenes vacances, i menys 10 dies després d'haver estat tot un mes per Mèxic sense problemes. Pel que m'han explicat els responsables de Salut, sembla ser que la variant Delta d'aquest virus és força transmissora i que hi ha molts contagis en aquestes dates. Afortunadament, com en el meu cas, els símptomes són lleus, o molt lleus, gràcies a les vaccinacions massives.

Jo em trobo molt bé, i aquest fet fa que se'm faci especialment dur haver de quedar-me tancat a casa. Però entenc que és una qüestió de consciència social i, tanmateix, em sento un privilegiat d'haver pogut gaudir del viatge realitzat al juliol. Ahir al vespre tenia pagat un ferri a Mallorca per anar amb la furgo i la bici. Bé, haurà de ser en una altra ocasió. Hi ha més dies que llonganisses.

El "temazo" del dimecres. La Troba de Kung-Fu - "Calor, calor".

 

La banda del galàctic Joan Garriga va debutar fa 15 anys amb el disc "Clavell morenet", amb un estil fusionat de rumba, rock, i ritmes llatins. La banda va publicar 4 àlbums fins a la seva dissolució, i ara el bo del Joan continua fent música amb la banda del Mariatxi galàctic. El vam tenir a Terrassa enguany per la Festa Major. 

Va, que arriba la calor.