L'hort de l'avi Miquel (i del iaio Pedro).

 

El passat dissabte vaig tornar, després de no sé quants anys (20, 30? més?) a l'hort del meu avi Miquel a Viladecavalls, a la llera de la riera de Gaià, i al mig de la carretera vella de Terrassa a Viladecavalls. Recordo haver-hi anat de petits algunes vegades quan els avis encara el treballaven. Els avis, perquè l'avi Miquel, el propietari, havia cedit un tros al pare del meu pare, el "yayo" Pedro que hi anava amb la seva "Vespino" i la caixa per dur-hi les verdures, fruites i hortalisses al darrera.

El cert és que encara recordava bastant el camí d'accés, la barraca, l'arbre dels "palosantos", i la bassa. Però no recordava la seva grandària ni el seu entorn, ara bastant canviat amb la proximitat de la carretera B-40 o 4rt Cinturó, en el seu pas cap a Abrera.

Hi vaig anar amb el meu pare per fer una ullada a veure si podré anar algun dia a fer-hi alguna calçotada o una graellada de carn. Vam quedar amb un dels homes que encara treballen la terra, el senyor Antonio, que ens va fer una volta de reconeixement, i ens va mostrar el pou reparat després d'un enfonsament, i l'accés a la riera de Gaià d'on treuen l'aigua.

Trobo que tornar a trepitjar l'hort de la família és tornar a reviure el passat i recordar els que ens han precedit. Quantes hores hi havien passat els meus avis per alimentar la família. Quin exemple d'esforç i treball que ens van llegar.

Torna l'alegria al Camp Nou. Barça - Atlético (4-2).

 

Feia temps que no gaudia tant veient un partit del Barça (4-2 gols d'Alba, Gavi, Araujo i Alves per al Barça, i Carrasco i Luís Suárez per a l'Atletico). Aquesta tarda al Camp Nou, contra l'Atlético de Madrid, el Barça ha ofert la seva millor versió, ofensiva com defensivament, tot i el gol inicial de Carrasco en una badada defensiva de Piqué. Més enllà d'aquest gol que obria el marcador, el Barça s'ha mostrat molt sòlid i amb una pressió alta que li permetia recuperar pilotes més a prop de l'àrea rival i atacar amb la defensa del rival menys guarnida o organitzada. 

I si en defensa ha esta bé, en atac hem vist accions que feia temps que no vèiem, sobretot per les bandes amb les intervencions de l'acabat d'aterrar, Adama Traore, que s'ha mostrat molt veloç i encertat en el regat, així com en les precises centrades. D'una d'aquestes ha arribat el segon gol de Gavi. També ha debutat Aubameyang. El davanter francès ha sortit a la segona part i no ha pogut lluir gaire perquè al cap de res han expulsat Alves i ha quedat bastant sol en l'atac. Tanmateix, ha mostrat algun detall de qualitat.

Un altra de les noticies positives del partit ha estat la bona feina de De Jong que porta una temporada més aviat fluixa. Ha estat fi tant en defensa com en atac i ha participat molt en el joc. I no podem oblidar-nos d'Alves. La cara i la creu. La cara amb el bon partit que ha fet, amb un gol inclòs, fins que l'han expulsat per una trepitjada a un rival al bessó per darrera. No crec que fos la seva intenció, però en tot cas l'expulsió, faltant vint-i-cinc minuts per al final del partit, ha estat merescuda.

Avui el Barça ha passat per sobre de l'Atletico que a penes s'ha apropat a la porteria de Ter Stegen. Veurem si són capaços de mantenir aquest nivell al derbi de diumenge contra l'Espanyol a Cornellà.

Marc Sarrats, un nou valor de l'humor en català.

 

"Pla Renove" al Camp Nou.

 

El Barça ha mogut fitxa aquest mercat d'hivern per reforçar una plantilla mancada de jugadors d'alt nivell. Han arribat Dani Alves (Sao Paulo), Ferran Torres (Mancester City), Adama Traoré (Wolverhampton), i Aubameyang (Arsenal). Un lateral i tres jugadors ofensius (dos de banda i un davanter centre) que poden ajudar a fer un salt qualitatiu al Barça.

No ens enganyem. No són jugadors top, ni titulars indiscutibles als clubs d'on provenen, però tal i com està la situació econòmica al club, és del millor que es podia portar. I són jugadors de qualitat contrastada que poden donar el millor de sí mateixos en aquesta nova oportunitat que se'ls presenta. Si més no, una expectativa il·lusionant s'ha creat entre els aficionats culers. Ara veurem si realment es compleixen les expectatives o no.

El "temazo" del dimecres. Tanxuqueiras - "Terra".

 

No sóc sospitós de ser una persona que s'interessi pel festival d'Eurovisió ni per cap dels concursos que es celebren prèviament per triar candidats, però avui vull compartir la cançó de les participants gallegues Tanxuqueiras, perquè he pogut seguir per Twitter alguns dels seus comentaris després de no haver estat seleccionades per representar Espanya al festival, i m'han arribat al cor. El seu tweet de "Puta Espanha" ja em va fer agafar'ls-hi simpatia, i el fet que cantin en gallec, doncs també m'agrada.

Bloody Sunday.

 

Avui es compleixen 50 anys de la massacre perpetrada per l'exercit britànic a Derry, Irlanda del Nord, durant una manifestació contra la llei que va aprovar el Parlament britànic que permetia empresonar sospitosos de pertànyer a l'IRA sense judici previ. 

Amb l'excusa del llançament d'algunes pedres a soldats de l'exèrcit britànic que controlaven la marxa, els soldats van respondre amb gasos lacrimògens, canons d'aigua, pilotes de goma, i foc real. Van morir 13 persones (6 menors d'edat) com a conseqüència de la salvatge resposta dels soldats britànics.

No hi va haver cap tipus de conseqüència per als soldats britànics per aquella acció, i no va ser fins l'any 2010, en un informe encarregat 12 anys abans pel primer ministre britànic, Tony Blair, que es va declarar l'exèrcit britànic culpable de la massacre.

El Soterrani: humor a la catalana.

 

Ahir vaig anar a veure l'espectacle "El Soterrani" al teatre Victòria de Barcelona, al Paral·lel. Me'l va recomanar un amic que hi havia anat a la funció del mes de desembre. Sí a "la" funció, ja que només fan una representació mensual, el darrer divendres de mes. en aquest format "Legends" amb fins a cinc monologuistes i el presentador, amb gairebé dues hores d'espectacle. Diria que a algun petit teatre barceloní també es pot veure a tota aquesta colla de monologuistes catalanoparlants més assíduament.

Ahir van passar per l'escenari Marc Sarrats, Oye Sherman, Josep Català, Irene Minovas i l'osonenc Godai Garcia, a banda del mestre de cerimònies Manel Vidal. Em va faltar el gran Modji, però en tot cas, va ser una nit entretinguda amb l'humor sovint irreverent i destraler d'una creixent fornada d'humoristes-guionistes catalanoparlants.

Molt recomanable.