Feliç Diada de Sant Jordi.

 

"Catalangate", ens estan vigilant?

 

Fa escassos tres dies el diari nord-americà "The New Yorker" va destapar el cas de l'espionatge d'estat que va practicar l'estat espanyol contra el moviment independentista català a través del programa d'espionatge israelià "Pegasus". El periodista Roman Farrow (fill de Woody Allen i Mia Farrow) va investigar durant dos anys l'agència israeliana i va assabentar-se d'aquest espionatge il·legal, al que només poden tenir accés els estats.

Malauradament, i com ve sent costum al nostre país, els nostres governants s'han fet els indignats i fins i tot van fer una roda de premsa a Brusel·les per denunciar el cas, però accions concretes res de res. I, evidentment, el govern de l'estat espanyol ha fet veure que no saben de què els estan parlant i que quan això va passar ells no hi eren.

Estem tan acostumats a la repressió i els constants atacs per part de l'estat espanyol, que ja ni ens sorprenen notícies com aquesta. I també estem tan acostumats al servilisme i col·laboracionisme dels nostres governants "independentistes", que tampoc ens sorprèn que no hagin pres cap mesura contundent que pugui fer trontollar l'estabilitat de l'estat i tornar a posar la qüestió del dret a l'autodeterminació en primera línia. Fa temps que viuen de genolls, ara bé, amb les butxaques plenes.

El "temasu" del dimecres. Celtas Cortos - "20 de Abril del 90":

 

A finals del 1991 el grup vallisoletà Celtas Cortos publicava el seu tercer àlbum d'estudi, que els va llançar definitivament a la fama. "Cuéntame un cuento" on s'incloïa aquest tema tan popular i reconeixible, Fa 3 anys, 28 anys després de la publicació de l'àlbum, i coincidint amb la mateixa data del títol de la cançó, es va publicar a les xarxes el videoclip oficial.

Súper lluna i súper paella.

Molt productiu el cap de setmana. Excursions en bici i a peu, muntanya, paella, amics, i una súper lluna combinada amb una posta de sol magnífica. Poc més puc demanar.

 

Més Mallorca.

 

Antic far al moll de Palma.

Resum fotogràfic dels pobles i ciutats que he visitat, o per on he passat aquests dies de vacances a l'illa de Mallorca.

Port de Sóller.

Catedral de Sóller.

Fornalutx.

Caimari.

Porta d'accés a la ciutat emmurallada d'Alcúdia.

Porta de l'antiga muralla d'Alcúdia.

Catedral d'Alcúdia.

Catedral d'Inca.

Pollença.

Els 365 graons a l'ermita del Calvari de Pollença.

Pedalant per la Serra de Tramuntana (I).

 

Paisatge al coll de Batalla.

Des del passat dissabte al matí quan vaig arribar amb el ferri a Palma, he estat voltant per l'illa de Mallorca amb la furgoneta i la bici. Pobles, paisatges espectaculars i moltes bicis. Moltes. Moltíssimes. Em sembla que mai n'havia vist tantes alhora. I és que centenars, milers, de turistes visiten cada any l'illa, i per aquestes dates déu n'hi do els que vaig topar-me.

Amb la bici de carretera vaig fer 4 dies seguits per la Serra de Tramuntana amb les següents rutes, començant sempre des de la zona d'acampada que hi ha al santuari de Lluc: vaig arribar fins al túnel que comença el descens cap a Sóller i vaig fer mitja volta (uns 40 km. si arriba); fins a Pollença i tornar (40 km. i escaig) fent el colle de Femenia de tornada; fins a Sa Calobra i tornar (gairebé 50 km), fent el coll des Reis per una banda i l'altra; i finalment una ruta fins a Caimari, Selva, Moscari i Campanet (gairebé 50 també).

Menció especial al coll des reis, que per la banda de la cala de Sa Calobra és un port de categoria (10 km i un 7,2% de desnivell mitjà). També va estar molt bé el coll de Batalla que comença a Selva en el camí que va d'Inca a Sóller.

Al coll des Reis per la banda de Sa Calobra.

Sa Calobra.

Revolts increïbles al port des Reis baixant cap a Sa Calobra.

Baixant cap a Pollença des de Lluc.

Mirant cap al Port de Pollença.

Monument al Santuari de Lluc.

Es Gorg Blau, camí de Sóller des de Lluc.

Vistes del mar darrere les roques, en la ruta Lluc-Sóller.

El "temasu" del dimecres. Tomeu Penya - "Illes dins d'un riu".

 

El cantant mallorquí de 73 anys va gravar, acompanyat de la cantant argentina Adriana Ceballos, aquesta versió d'un tema original dels Bee Gres l'any 1994. Un dels temes més populars de l'entranyable Tomeu Penya.