Santboiana campions!!

Un moment del partit disputat ahir a l'estadi Baldiri Aleu de Sant Boi (Foto: Ara).

Ahir es va disputar la final de la lliga de rugbi a l'estadi Baldiri Aleu de Sant Boi, entre l'amfitrió, els catalans de la Santboiana i l'Ordizia basc. La Santboiana es va endur el gat a l'aigua (23-17) i es va proclamar campió 16 anys després del darrer títol. Un títol en l'any de celebració del centenari del club degà del rugbi al Principat, amb el que arriben ja a la xifra de 8 campionats de lliga.

Malauradament, no vaig poder anar a l'estadi perquè vaig a anar a veure el Barça-Penya de bàsquet, a banda de la dificultat per aconseguir entrades per al partit ja que l'estadi no té un gran aforament i les entrades les venien, anticipadament i presencial, als socis de la Santboiana.

Segur que la propera temporada em deixo veure per Sant Boi a presenciar rugbi de gran nivell.

Ferro Sant Boi!!!

Campions!

De Festa Major a Montcada i Reixach.

 

Ahir vaig anar a passar una nit de Festa Major a Montcada i Reixach, ciutat del Vallès Occidental amb 37.000 habitants, fronterera amb el Barcelonès, i el Vallès Oriental. Hi feien l'espectacle de foc a la plaça de l'Ajuntament i tot seguit el correfoc, amb colles de diables de la zona. En acabat vam anar a la zona dels concerts, al costat del pavelló Miquel Poblet (llegendari ciclista català nascut en aquesta vila), on hi havia la zona de barraques de les entitats de la vila, i hi feien un concert amb una banda de tribut a Juaquín Sabina, i una de versions dels 80's.

Em vaig retrobar amb uns quants amics (castellers de Mollet i de Montcada) i coneguts de la zona, i vaig conèixer el fill, de cinc mesos, d'una amiga.

Canvi de plans.

 

Des del dijous per la tarda estic de mini-vacances de l'escola, ja que el divendres era festiu per a les escoles de Terrassa (lliure elecció), i dilluns és festiu arreu de Catalunya (2a Pasqua). Ja havia fet plans per anar amb la furgo cap al Ripollès i la Garrotxa, parant a un càmping i fent algunes rutes amb la bicicleta de carretera. Algun restaurant, visites a alguna ciutat/poble interessant de la zona, banyet a algun riu...

Tot pensat fins que el dijous al matí rebo un missatge del meu germà que a quina hora li pensava portar la furgoneta per la tarda! Einnnngggg??!!!!! Resulta que feia com dos mesos que m'havia demanat si li podia deixar per a aquest cap de setmana i no m'ho havia tornat a recordar. I, efectivament, mirant l'aplicació de missatgeria vaig veure el missatge en què me la demanava.

Així que vaig haver de fer un replantejament per al pont, i la veritat és que no em va costar gaire. Tenia carnet per anar a veure el Barça de bàsquet contra La Penya de les semifinals de lliga ACB divendres (ahir) i diumenge (demà), bon temps per sortir amb la bici per la meva zona, trobades amb amics per anar a sopar, i a alguna Festa Major, dinar familiar... Així que 0 drama!

El "temasu" del dimecres. Siniestro Total - "Ayatolah".

 

Fa poc més de tres setmanes els gallecs Siniestro Total van fer dos recitals a Madrid per commemorar el 40è aniversari de la seva fundació i, alhora, la seva retirada dels escenaris. Ho van fer amb la formació original del 1981, excepte el cantant German Coppini, mort l'any 2013 per una malaltia hepàtica.

Els Siniestro han estat una de les bandes pioneres de l'escena punk-rock estatal i van composar un bon grapat d'himnes punk a la dècada dels 80's i 90's. El seu disc en directe "Ante todo mucha calma" és un dels discs cabdals del punk-rock en castellà.

Els vaig veure fa ja gairebé una dècada a Terrassa, al Faktoria, però no era la formació original i van fer una barreja del repertori clàssic i cançons més recents que tiraven més cap al blues. Llàstima no haver-los pogut veure als 80 o als 90...

Aquest Ayatolah és un tema inclòs al seu preimer àlbum de debut, de l'any 1982 "¿Cuándo se come aquí?".

Cap de setmana a Lladurs (Solsonès).

 

Aquest cap de setmana he pujat al Solsonès, concretament al petit poble de Lladurs, a la masia d'un bon amic que destprés d'un entrebanc vital vol tornar a alçar-se i guadir dels bons amics que té i de les coses bones que té la vida. Hem xerrat, hem cuinat, hem begut, hem passejat, ens hem banyat... i, sobretot, hem gaudit.

Feta la llei, feta la matança!

 

Aquesta setmana els mitjans s'han fet ressò d'un nou cas d'assassinat múltiple als EEUU. Un noi de 18 anys, acabats de fer, es va presentar a una escola de primària amb dos fusells i es va introduir a una aula on va acabar amb la vida de 17 alumnes i dos mestres.

Esgarrifa pensar que hi hagi gent tan anada de l'olla com per fer una cosa així. Tampoc s'acaba d'entendre gaire bé, per no dir una altra cosa, que per a un jove de 18 anys sigui més fàcil comprar un parell de fusells que unes ampolles de cervesa...

Estan ben bojos aquests ianquis!

El "temasu" del dimecres. Opció K-95 - "Terra de sang".

 

El passat dilluns al programa Crims van explicar el cas de l'assassinat de Sonia Rescalvo, una transsexual que va morir l'any 1991 a Barcelona, a causa de la pallissa que li van donar un grup de skinheads d'ideologia nazi.

Al programa es van veure diverses imatges, moltes d'arxiu, d'aquests grups d'skinheads (molts s'agrupaven entre les aficions radicals dels clubs de futbol), i van colar alguna imatge d'altres grups d'estètica skinhead que, tanmateix, res tenen a veure amb els primers. Els Sharps (Skinheads Against Racial Prejudices) lluïen una estètica pràcticament idèntica als primers, però la seva ideologia era totalment oposada. I, evidentment, no anaven donant pallisses a tots els que no veien el món com ells.

Un exemple de grup d'skinheads dels bons són els barcelonins Opció K-95, nascuts l'any 1995 al barri de Gràcia, que han anunciat un concert de retrobament després d'una anys d'inactivitat.