Aquesta tarda he tingut l'oportunitat de veure i escoltar música tradicional cambodjana a Kampot, en un centre de música per a nois cecs. Ens han volgut fer una petita exhibició tot i que no ho tenien previst. Un luxe.
Aquesta tarda he tingut l'oportunitat de veure i escoltar música tradicional cambodjana a Kampot, en un centre de música per a nois cecs. Ens han volgut fer una petita exhibició tot i que no ho tenien previst. Un luxe.
Com podeu comprovar, a Tailàndia també es fa música urbana de l'estil rap. I vídeos amb una forta càrrega crítica amb el sistema Tot i ser cultures diferents, els problemes socials són compartits.
La segona parada del viatge després de l'escala a Helsinki era a Bangkok, la capital tailandesa, que em rebia amb la típica calor xafogosa tropical.
Després de perdrem una estona entre trens elevats i metros, vaig decidir cercar un "7 eleven" per comprar una targeta SIM local i tenir accés a dades. A partir d'aleshores ja va ser més fàcil situar-ne, i arribar a l'hotel, on ja m'esperava el Bru.
La primera nit, tot i el cansament del(s) vol(s), vaig reactivar-me prou bé per anar a sopar i a fer unes birres a la zona turística per excel·lència: Kao Sant Road.
L'endemà van arribar els pares del Bru, el Xavi i la Míriam, també des de Barcelona i també amb Finnair. Amb ells hem fet algunes visites turístiques per diferents zones de Bangkok (temples, mercat flotant, Chinatown, parc Lumpini, etc.)
![]() |
| Chinatown |
![]() |
| Vista des del Parc Lumpini. |
![]() |
| El Buda estirat. |
Em va semblar una ciutat molt tranquil·la i amable, amb poc trànsit, molt patinet elèctric i moltes bicicletes. Força jardins al mig de la ciutat, i edificis monumentals molt ben conservats. També hi ha un grapat de temples interessants de veure de diferents religions (luterans i cristians principalment), i la zona del port on hi ha mercats amb productes locals, bars i restaurants.
Evidentment no vaig tenir cap problema per fer-me entendre en anglès, ja que la majoria dels finlandesos el parlen força bé.
![]() |
| La Mola és el punt més alt del Parc Natural de Sant Lloreç del Munt i l'Obac. |
Ahir diumenge es van complir 50 anys de la creació del primer Parc Natural de Catalunya, i de l'estat, que és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un parc natural rodejat per les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Moianès i el Bages.
Aquesta resolució tenia per objectiu evitar per llei que noves construccions guanyessin terreny al parc com havia estat passat els darrers anys abans de la creació oficial del Parc Natural, a banda de protegir i preservar l'espai natural.
Després d'aquest van venir molts altres Parcs Naturals com el del Montseny, el del Corredor del Montnegre, Collserola o Prades.
Per molt anys ben sa i esplendorós!