Baixada de pantalons.

 

El Conseller Cambray i els representants sindicals el passat dijous a la Conselleria de Treball.

 

 

El Conseller Cambray va anunciar aquest dijous en roda de premsa, juntament amb els representants sindicals del col·lectiu docent, l'acord per desconvocar les mobilitzacions d'inici de curs, a canvi de la supressió d'una hora lectiva (supressió a la que ja s'havia compromès aquest govern el 2017 però que encara havia quedat a mitges) de cara al gener del 2023.

És a dir, que a canvi d'una cosa de la qual ja hi havia el compromís des de fa uns anys, els sindicats renuncien a continuar lluitant per tota la resta de les demandes del col·lectiu docent: reducció de ràtios, reversió de les retallades, estabilització del personal interí en frau de llei, defensa ferma de la immersió en català, supressió del decret de plantilles, retorn al calendari anterior, equiparació salarial dels docents de l'FP amb els de secundària, retirada del nou currículum...

Vaja, no puc arribar a entendre com els sindicats han pogut acceptar aquestes engrunes, i que el Conseller aparegués somrient a la roda de premsa com si hagués aconseguit acontentar el col·lectiu docent amb aquesta pírrica concessió, que per altra banda ja feia anys que s'hauria d'haver dut a terme. Em sembla molt insuficient el pacte, i em sembla una derrota en tota regla. A banda de que l'aplicació de l'acord a mig curs, amb el que implica de refer horaris de tots els docents, és un dard enverinat per als centres.

Tanmateix, no podem obviar que la força del col·lectiu docent és la que és, més aviat baixa, tenint en compte la progressiva pèrdua de força de les mobilitzacions el curs passat. Si som una colla d'apalancats, immobilistes i individualistes, passen coses (acords pírrics) com aquesta.

Intent d'assassinat de la vicepresidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner.

 

Als països de l'Amèrica llatina, cada cert temps, sobretot quan no governen líders d'ultradreta o amics dels EEUU, es produeix algun fet tràgic, ja sigui un assassinat o intent d'assassinat, un atemptat, o un cop d'estat, per mirar de desestabilitzar el govern de torn, sinó directament assaltar el poder. Ahir es va produir un intent d'assassinat de la vicepresidenta de l'actual govern argentí, teòricament d'esquerres, per un personatge de l'entorn de l'ultradreta que va ser detingut immediatament després que la pistola amb que va apuntar al cap de la vicepresidenta no disparés cap dels dos trets que va intentar. A partir d'ara, suposo que s'obrirà una investigació per tal d'esbrinar si aquest pistoler va fer l'intent d'assassinat per compte propi o per encàrrec d'algú altre.

Històrica pedregada.

 

Ahir va caure una històrica, i tràgica alhora, pedregada a l'Empordà, concretament a la Bisbal d'Empordà, ferint de mort una nena de vint mesos, a més a més de desenes de persones que no van ser a temps de posar-se a aixopluc, i destrossant cotxes, camps, habitatges, arbres i demés. Les imatges que van poder registrar els veïns que van viure la brutal pedregada feien esfereir. La pedra de gel de la foto és brutal. No n'havia vist mai cap de tan grossa. Terrible.

El "temasu" del dimecres. Ska-P - "El vals del obrero".

Demà sant tornem-hi! S'acaben les vacances i comença un nou curs escolar. A la mateixa escola. Prop de casa i de tutor de 3r. No puc dir que m'alegri de tornar a treballar, però no em queixo. He gaudit força de les vacances. He fet moltes coses i puc dir que he descansat força. Toca treballar i tinc la motivació necessària per encarar un nou curs. Nous alumnes, noves famílies, nous aprenentatges. Segur que deu haver molts treballadors més feliços que jo amb la seva feina, però també estic convençut que n'hi ha moltíssims molt menys feliços que jo. De moment. I que duri.

Un dia de partit, al Camp Nou abonament vaig estrenar!!

 

Ahir es va disputar la tercera jornada de la lliga de futbol, i per fi, vaig estrenar el meu abonament al Spotify Camp Nou. Enguany, amb el meu germà hem llogat un parell de seients d'un company de feina del meu germà, a la segona graderia del gol nord. Una ubicació fantàstica per veure el futbol i a més a més sota cobert.

Al partit d'ahir que va enfrontar el Barça amb el Valladolid (4-0), va començar a una hora força correcte per ser diumenge (19:30), i les grades van presentar un ambient espectacular (83.000 i escaig espectadors), amb un bon grapat de guiris també. Em va acompanyar el meu nebot Noel, que també és un futbolero, tot i que no tan apassionat com jo.

Pel que fa al partit, el Barça va oferir un gran joc amb tots els jugadors aportant el seu granet de sorra tant a nivell ofensiu com defensiu. Cal destacar la punteria i l'ascendència del nou crac, Robert Lewandosky, que va marcar un parell de gols espectaculars, i va fer també un parell de xuts al pal. També van destacar els dos extrems, Dembélé i Raphina, que van crear molt perill per les bandes. I remarcar també l'actuació supèrbia de Balde al lateral esquerre, que fins fa poc ocupava indiscutiblement Jordi Alba, i que sembla que el jove jugador de la pedrera li ha guanyat de totes totes.

Cambodjans.

 

Al mercat de Pursat

Al poble flotant de Kampong Luong.

Kampong Luong.

Rodalies de Kampot.

A l'illa de Koh Krong.

Illa de Koh Krong.

Illa de Koh Krong.

Illa de Koh Krong.

10. Siem Riep - Cambodja.

 

Els darrers dies de la nostra estada a Cambodja els hem passat a Siem Riep, un dels destins imprescindibles del país per la seva mundialment coneguda zona de temples d'Angkor (Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1992), que va albergar la capital de l'imperi angkorià que va dominar gran part del sud-est asiàtic entre els segles IX i XV.

La joia de la corona era el temple hindú d'Angkor Wat (segle XII), el més gran de la zona, i segons diuen, el recinte religiós més gran del món. I que avui dia deu seu un dels centres turístics més visitats i fotografiats del planeta. Afortunadament, aquest any es veu que a la zona estan sobre el 20-30% del turisme pre-covid, i vam poder gaudir d'una visita no gaire massificada.

Degut a aquest descens del turisme, les autoritats de la regió van decidir regalar un dia de visita als que compraven l'entrada d'un dia al recinte, així que vam poder visitar diversos temples en un parell de dies, per no d'aturar-nos i quedar baldats en un sol dia.

Per accedir, el més habitual és contractar un servei de tuk-tuk que et porti per la zona, i ells ja t'ofereixen els recorreguts dels dos dies. El llarg i el curt, incloent la sortida del sol al temple d'Angkor Wat.

A banda dels temples, Siem Riep és una de les ciutats més modernes i netes de Cambodja, amb un nivell de vida més elevat. Val la pena sortir a passejar pel centre, a prop del riu, o pels jardins i voltants del palau reial on hi ha molta vida. El Pub Street, la zona de marxa, també és força curiosa i hi pots trobar molts locals (gent del país) de festa.

Aquí he tornat als massatges, ja que hi ha força oferta i bé de preus. Però només massatges de peus i cames. A veure si a la tornada a Bangkok faig un darrer de tot el cos amb oli.