Baixada de pantalons.

 

El Conseller Cambray i els representants sindicals el passat dijous a la Conselleria de Treball.

 

 

El Conseller Cambray va anunciar aquest dijous en roda de premsa, juntament amb els representants sindicals del col·lectiu docent, l'acord per desconvocar les mobilitzacions d'inici de curs, a canvi de la supressió d'una hora lectiva (supressió a la que ja s'havia compromès aquest govern el 2017 però que encara havia quedat a mitges) de cara al gener del 2023.

És a dir, que a canvi d'una cosa de la qual ja hi havia el compromís des de fa uns anys, els sindicats renuncien a continuar lluitant per tota la resta de les demandes del col·lectiu docent: reducció de ràtios, reversió de les retallades, estabilització del personal interí en frau de llei, defensa ferma de la immersió en català, supressió del decret de plantilles, retorn al calendari anterior, equiparació salarial dels docents de l'FP amb els de secundària, retirada del nou currículum...

Vaja, no puc arribar a entendre com els sindicats han pogut acceptar aquestes engrunes, i que el Conseller aparegués somrient a la roda de premsa com si hagués aconseguit acontentar el col·lectiu docent amb aquesta pírrica concessió, que per altra banda ja feia anys que s'hauria d'haver dut a terme. Em sembla molt insuficient el pacte, i em sembla una derrota en tota regla. A banda de que l'aplicació de l'acord a mig curs, amb el que implica de refer horaris de tots els docents, és un dard enverinat per als centres.

Tanmateix, no podem obviar que la força del col·lectiu docent és la que és, més aviat baixa, tenint en compte la progressiva pèrdua de força de les mobilitzacions el curs passat. Si som una colla d'apalancats, immobilistes i individualistes, passen coses (acords pírrics) com aquesta.