V de victòria.

 

Feia dies, mesos, que no feia la ruta de la "V" en bici. És una ruta circular força popular entre els ciclistes terrassencs, i es pot fer o bé pujant el Coll d'Estenalles per Matadepera, o bé per l'altra costat, anant cap a Castellar del Vallès. Normalment, a mi m'agrada fer-la pujant per Matadepera perquè fas el major desnivell positiu al principi i de forma progressiva.

Avui m'he aturat un moment per captar aquesta vista panoràmica de Sant Llorenç del Munt amb la silueta de Montserrat al fons amb la seva característica forma de serra. En aquest punt et trobes dins de la comarca del Bages, tot i que el Moianès i el Vallès Occidental els tens a tocar pel darrera i pel davant respectivament (anant en direcció a Sant Llorenç Savall).

La ruta rep el nom de la "V" perquè hi ha un tram que uneix les carreteres B-124 (de Castellar del Vallès a Calders) i BV-1221 (de Matadepera a Navarcles) al km. 28 de la primera i km. 20 de la segona, que baixa i puja amb amb un fort desnivell durant uns 3'5 km. Fins farà uns 25 anys aquesta pista no estava asfaltada, i per fer la volta a Estenalles calia arribar a Navarcles (90 km aprox). Actualment fent aquesta drecera et surten uns 60 km.

50 anys d'un invent que ens ha canviat la vida.

 

Un 3 d'abril del 1973, Martin Cooper, un enginyer de l'empresa Motorola, va fer la primera trucada amb un telèfon mòbil de la història. En concret va trucar a un competidor.

50 anys després, la gran majoria de la humanitat viu enganxada a aquests aparells que han modificat la forma de relacionar-nos, d'aprendre, d'entretenir-nos, d'orientar-nos, de comprar, etc., etc.

Precisament TV3 va emetre ahir el documental "La gran distracció", un reportatge sobre la relació dels infants i adolescents amb els mòbils, que se centra en les dificultats que tenen molts alumnes en l'actualitat per concentrar-se en els estudis, la manca de motivació, l'alteració del son, l'addició a les pantalles...

Bitlles catalanes.

 

Aquesta passada setmana a l'escola on treballo hem celebrat la setmana cultural. Tres dies de tallers, espectacles, sortides, i molta convivència. El taller que vaig organitzar va ser el de "bitlles catalanes", un esport tradicional que a casa nostra es té referència des de finals del segle XIV.

La particularitat de les bitlles catalanes és que el joc consta de sis bitlles i tres bitllots, que són els que es llencen sobre les bitlles amb l'objectiu de tirar-ne cinc a terra, per obtenir la màxima puntuació (10), i en el cas que no siguin cinc, que siguin el màxim possible.

El joc va tenir molta popularitat fins l'any 1939, amb la fi de la guerra civil, en que es van prohibir els jocs d'apostes i les bitlles van perdre popularitat i interès. Tanmateix a alguns pobles no van deixar mai de jugar, i afortunadament s'ha mantingut la tradició viva fins a dia d'avui, en que encara se celebren competicions i tornejos.

El "temassu" del dimecres. Jordi Ganchitos - "Rap"

 

L'Albert Solà és un raper de Viladecans que comença a fer-se un nom en l'escena catalana del rap amb els seus vídeos i cançons que penja a les xarxes. Bé, no sé si el seu estil de rapejar segueix gaire escrupolosament els cànons d'aquest art del recitat, però la veritat és que gràcia no li falta.

Torna de l'exili Clara Ponsatí.

 

Aquesta tarda, de forma sobtada, ha reaparegut a Barcelona la HC Clara Ponsatí, gairebé sis anys després de la seva marxa a l'exili escocès i belga. Ha tingut el temps just de fer una compareixença en roda de premsa al col·legi de periodistes i sortir a passejar en direcció al Centre Cultural del Born, que ha estat interceptada per un agent dels Mossos d'Esquadra que l'ha detingut (il·legalment ja que es tracta d'una eurodiputada amb immunitat) i l'ha acompanyat, juntament amb l'advocat Gonzalo Boye, per comparèixer davant d'un jutge a la ciutat de la Justícia.

A veure si el retorn de la Clara Ponsatí pot suposar un punt d'inflexió per a la revifada del moviment independentista que entre uns (els polítics nostrats) i altres (l'enemic) sembla que han dut al derrotisme i la resignació. 

La guerra propagandística també la perdem.

 

Com bé deia Malcom X, "si no esteu previnguts davant dels mitjans de comunicació, us faran estimar l'opressor i odiar l'oprimit". S'entén veient aquest parell de portades, oi?

Malauradament, els independentistes tenim la batalla de la propaganda perduda. Una més.

Setmana teatral. "Els ocells" i "El senyor Marcel·lí fa de Capri i el senyor Bohigues no".

 

Doncs això. Que aquesta setmana he fet doblet teatral, a Barcelona i a Terrassa, amb dues comèdies ben diferents. La primera, de la companyia La Calòrica, i amb el títol de "Els ocells", és una comèdia amb forta càrrega de crítica a la societat capitalista neoliberal dirigida per personatges amb afany de poder i amb domini de l'art del populisme. La segona, "El Sr. Marcel·lí fa de Capri i el Sr. Bohigues no" és una obra creada pels actors Eduard Biosca i Jaume Nolla, amb la col·laboració en la direcció del tricicle Paco Mir, on s'intercalen trossos de monòlegs del gran humorista català Joan Capri en la relació professional entre els dos populars personatges radiofònics.