El "temassu" del dimecres. Manu Chao - "Tantas tierras".

 

El passat dijous vaig tornar a la Sala Salamandra de l'Hospitalet tres anys i mig després de la darrera ocasió, i per veure el mateix artista, Manu Chao. El cert és que no tenia previst anar al concert, però a última hora em van dir que sobrava una entrada i si la volia, i vaig pensar, bé, no deixa de ser Manu Chao, per moltes vegades que l'hagis vist i comenci a repetir-se una mica.

I de fet, va ser el que va passar al concert, on va tornar a oferir un repertori força similar al de la darrera ocasió, amb molta repetició de tornades, molt "paparapa paparapa" i "lolorolo lolorolo", molt instrument pregravat, i la sensació que mai tornarem a veure el Manu Chao de les bones èpoques, amb banda, i un repertori de cançons amb un principi un final reconeixibles. 

El concert del passat dijous se'm va fer llarg fins i tot (va estar més de dues hores dalt de l'escenari), i vam marxar una mica abans del final. Tanmateix, vaig tenir la sensació que bona part de l'audiència, majoritàriament per sobre dels 40 anys, van gaudir d'allò més amb el xou. Jo, ho sento, però sóc ManoNegrista i RadioBembista, i el que fa ara està a anys llum d'aquelles descàrregues musicals de pura patxanga.

Al meu país la pluja no sap ploure.

 

Aquesta tarda Terrassa ha tornat a ser protagonista de forts aiguats i inundacions com a conseqüència de la intensitat de pluja entre les 15:30 i les 17:30, amb pedra inclosa i temporal de vent. Com de costum, les rieres que travessen la ciutat a banda i banda (la del Palau per l'oest i la de Les Arenes per l'Est) han baixat força crescudes i ha arrossegat cotxes i un ramat d'ovelles des de la localitat veïna de Matadepera. La Rambla, antiga riera, també ha baixat força carregada i ha acumulat un bon gruix d'aigua a la part baixa, degut també al desbordament de la capacitat de les clavegueres pels embornals.

Afortunadament l'episodi de pluja intensa no ha durat gaire, perquè no em vull ni imaginar el mal que podria haver arribat a causar.

Al·leluia! By bye Cambray!!

 

Dos anys, 26 dies, una bona patacada electoral a les darreres municipals, i una nova convocatòria electoral, han hagut de passar perquè el President de la Generalitat, Pere Aragonès, acabés destituint el Conseller d'Educació, Josep González Cambray. Ho fa juntament amb la renovació de les Conselleries de Territori i Acció Climàtica, per a "encarar els pròxims dos anys (de mandat) amb energies renovades". Suposo que quedava malament reconèixer públicament que calia fer fora Cambray per la nefasta gestió de la Conselleria d'Educació, tot i que l'han mantingut amb ungles i dents fins que no s'han fomut una bona patacada electoral. Dels altres dos Consellers destituïts, la de Territori, Teresa Jordà, ho fa per anar al Congreso a fer tàndem amb Gabriel Rufián, i Juli Fernández, doncs encara no en sé les raons.

Sol, núvols i pluja al Molí d'En Sala.

 

Relaxant cap de setmana al Moianès, al Molí d'En Sala, un any més. Tot i algunes estones de pluja i núvols, també hem tingut moments amb sol per gaudir dels banys a la bassa. I entre bany i bany, barbacoa, sardinada, arròs amb camagrocs i carn, menú al mític El Rubell, jocs de taula, ganyips i gintònics, lectura... Fins l'any vinent!

Tiren més 200 milions d'euros que dues carretes.

 

Ahir finalment es va desvetllar quin serà el club on anirà a jugar Leo Messi la propera temporada, i no serà pas el Barça com molts desitjàvem i esperàvem, sinó l'Inter de Miami estadounidenc, que ofereix 200 milions d'euros per a dues temporades a l'astre argentí. Una xifra inigualable per al Barça que encara està sota mínims econòmicament parlant, i intentant rebaixar massa salarial per poder fer alguna incorporació sense depassar el "fair play" financer estipulat per la Lliga.

Tinc la sensació que el club mira de maquillar el desig de Messi de continuar enriquint-se a base de bé no explicant tota la veritat del cas. Sembla clar que Messi no està disposat a continuar guanyant una milionada que no podria guanyar a Can Barça. Ras i curt. Així de simple. Però ens venen una moto de si el "fair play" financer, l'amor de Messi pel Barça, la massa salarial de l'equip, i bla bla bla. No me'n crec ni mitja línia. Si Messi desitgés acabar la seva carrera esportiva al club de la seva vida, ho tindria tan fàcil com renunciar a un salari tan súper milionari. Però aquest tipus de renúncies només són compatibles amb autèntics culers de cap a peus. Sembla que Messi estima més els calés que els colors blau i grana.

El "temassu" del dimecres. Tom Jones - "Delilah".

 

Tom Jones "El tigre de Gal·les" compleix avui 83 anys, encara en actiu, 60 anys després d'haver iniciat la seva carrera musical. En fa 55 va gravar aquesta cançó, una de les més destacades del músic gal·les, de la qual en va fer aquest enregistrament al programa televisiu "Ed Sullivan Show" de la televisió britànica BBC.

Debut a l'Auditori de Barcelona.

 

Aquesta tarda he fet el meu debut com a cantaire a l'Auditori de Barcelona, amb motiu de la Cantània "Les portes del món", acompanyat dels meus alumnes de 3r i prop de 800 alumnes més de diverses escoles d'arreu de Catalunya i d'altres indrets dels Països Catalans. Bé, de fet he cantat poc perquè no coneixia la lletra de cap de les cançons, ja que els meus alumnes les han après a l'àrea de música i ho feien amb la mestra especialista d'aquesta matèria. Però bé, he mogut força bé els llavis i he mogut els braços i la resta del cos quan la directora ho demanava. Prop d'una hora d'espectacle i em sembla que ben pocs d'entre el públic s'hauran adonat que no sabia les lletres de les cançons.