40 anys de Catalunya Ràdio.

 

Avui es compleixen 40 anys de la primera emissió de Catalunya Ràdio. Va ser en Miquel Calçada "Mikimoto" qui va posar veu a l'inici, amb música de fons de Lluís Llach.

Personalment, m'he anat distanciant força de l'emissora, i de la ràdio en general. Si escolto la ràdio és principalment per escoltar música, i alguns caps de setmana escolto els programes del matí mentre em desvetllo al llit.

En el passat sí que havia estat un oient habitual d'alguns programes com "L'hora dels ignorants", la TDP d'en Puyal, ·"El cafè de la República" del Joan Barril que m'agafava a mig sopar, el "Tres Rondes" casteller de tant en tant, i algun dels programes d'esports que feien per la tarda o pel vespre.

Malauradament, sembla que l'emissora nacional de Catalunya cada dia és menys nacional, i això sap greu, per la llengua, per la cultura, pel país.

A Barcelona governarà l'extrema Espanya.

 

Ahir dissabte es van constituir els ajuntaments catalans després de les eleccions del passat 28 de maig. A Barcelona, un pacte de darrera hora (o no) entre el PSC, Comuns i PP, va deixar amb un pam de nas el candidat de Junts, Xavier Trias, que se les prometia felices amb el suport únic dels regidors d'ERC, confiat en que el candidat socialista no tindria suficients suports. Pobre il·lús. Pensar que l'Estat espanyol permetria un govern "independentista" a la capital catalana...

Des de Madrid es van moure els fils necessaris per evitar una alcaldia "independentista", i van impulsar un govern espanyolista imposant el suport dels Comuns i del PP al candidat socialista, Jaume Collboni. Antes roja que rota.

Si fa vuit anys van fer la guerra bruta, des dels mitjans, en plena campanya, acusant falsament Trias d'uns inexistents diners a l'estranger, i fa quatre utilitzaven l'ultradretà francès Valls per imposar-se a Ernest Maragall en el ple d'investidura, enguany han hagut de recórrer a un pacte antinatura entre tres forces espanyolistes (PSC-Comuns-PP) per deixar l'"independentisme" a l'oposició.

150 aniversari del naixement de Rosa Sensat.

 

Rosa Sensat va néixer al Masnou un dia com avui de l'any 1873. Se la considera una de les pedagogues pioneres en el desenvolupament de l'escola pública catalana, durant el primer terç del segle XX. Es va formar amb estades fora de Catalunya, en escoles amb propostes pedagògiques innovadores. L'any 1912 visita diferents escoles renovadores europees, a Suïssa, Bèlgica, Alemanya, on s'entusiasma amb els nous enfocaments de les metodologies actives.

El 1914 inaugura l'Escola del Bosc, una escola pionera a l'aire lliure, on exercirà el càrrec de directora (de la secció de nenes) fins al 1930. Aquesta escola es converteix en model del projecte noucentista per una transformació social, moral i cultural, de la societat catalana a través de l'educació. Arrel de la seva experiència en aquesta escola, Rosa Sensat escriu el llibre "Vers una escola nova".

Del 1930 al 1938 fou directora del Grup Escolar Milà i Fontanals, un centre a l'humil i superpoblat barri de Ciutat Vella amb milers d'alumnes.

Prop de la jubilació, va tenir fortes desavinences amb els dirigents educatius de la Generalitat, i es per això que va decidir anticipar la jubilació. Tanmateix, foren els nous dirigents del bàndol franquista que la van forçar a jubilar amb una dura represàlia econòmica.

Actualment, una de les principals associacions de mestres del país, promoguda per la també pedagoga Marta Mata, porta el seu nom: Associació de Mestres Rosa Sensat.

El "temassu" del dimecres. Manu Chao - "Tantas tierras".

 

El passat dijous vaig tornar a la Sala Salamandra de l'Hospitalet tres anys i mig després de la darrera ocasió, i per veure el mateix artista, Manu Chao. El cert és que no tenia previst anar al concert, però a última hora em van dir que sobrava una entrada i si la volia, i vaig pensar, bé, no deixa de ser Manu Chao, per moltes vegades que l'hagis vist i comenci a repetir-se una mica.

I de fet, va ser el que va passar al concert, on va tornar a oferir un repertori força similar al de la darrera ocasió, amb molta repetició de tornades, molt "paparapa paparapa" i "lolorolo lolorolo", molt instrument pregravat, i la sensació que mai tornarem a veure el Manu Chao de les bones èpoques, amb banda, i un repertori de cançons amb un principi un final reconeixibles. 

El concert del passat dijous se'm va fer llarg fins i tot (va estar més de dues hores dalt de l'escenari), i vam marxar una mica abans del final. Tanmateix, vaig tenir la sensació que bona part de l'audiència, majoritàriament per sobre dels 40 anys, van gaudir d'allò més amb el xou. Jo, ho sento, però sóc ManoNegrista i RadioBembista, i el que fa ara està a anys llum d'aquelles descàrregues musicals de pura patxanga.

Al meu país la pluja no sap ploure.

 

Aquesta tarda Terrassa ha tornat a ser protagonista de forts aiguats i inundacions com a conseqüència de la intensitat de pluja entre les 15:30 i les 17:30, amb pedra inclosa i temporal de vent. Com de costum, les rieres que travessen la ciutat a banda i banda (la del Palau per l'oest i la de Les Arenes per l'Est) han baixat força crescudes i ha arrossegat cotxes i un ramat d'ovelles des de la localitat veïna de Matadepera. La Rambla, antiga riera, també ha baixat força carregada i ha acumulat un bon gruix d'aigua a la part baixa, degut també al desbordament de la capacitat de les clavegueres pels embornals.

Afortunadament l'episodi de pluja intensa no ha durat gaire, perquè no em vull ni imaginar el mal que podria haver arribat a causar.

Al·leluia! By bye Cambray!!

 

Dos anys, 26 dies, una bona patacada electoral a les darreres municipals, i una nova convocatòria electoral, han hagut de passar perquè el President de la Generalitat, Pere Aragonès, acabés destituint el Conseller d'Educació, Josep González Cambray. Ho fa juntament amb la renovació de les Conselleries de Territori i Acció Climàtica, per a "encarar els pròxims dos anys (de mandat) amb energies renovades". Suposo que quedava malament reconèixer públicament que calia fer fora Cambray per la nefasta gestió de la Conselleria d'Educació, tot i que l'han mantingut amb ungles i dents fins que no s'han fomut una bona patacada electoral. Dels altres dos Consellers destituïts, la de Territori, Teresa Jordà, ho fa per anar al Congreso a fer tàndem amb Gabriel Rufián, i Juli Fernández, doncs encara no en sé les raons.

Sol, núvols i pluja al Molí d'En Sala.

 

Relaxant cap de setmana al Moianès, al Molí d'En Sala, un any més. Tot i algunes estones de pluja i núvols, també hem tingut moments amb sol per gaudir dels banys a la bassa. I entre bany i bany, barbacoa, sardinada, arròs amb camagrocs i carn, menú al mític El Rubell, jocs de taula, ganyips i gintònics, lectura... Fins l'any vinent!