Els catalans Ladilla rusa són un dels grups referents per al col·lectiu LGTBI+ que avui celebra el dia de l'orgull. Aquest dissabte els montcadencs seran a la Festa Major de Terrassa, al Parc de Vallparadís, fent moure l'esquelet a la parroquia. Aquest tema, i el videoclip, va com anell al dit per a un dia com avui.
 |
| Foto: Canal Terrassa. |
Aquest matí ha tornat a obrir les portes al públic el mític frankfurt Casa Vallès del carrer Gavatxons (l'autèntic i original), tot just un mes després del seu sobtat tancament a causa de la manca de subministrament de gènere. Pel que sé, l'empresa que els subministrava la carn va decidir deixar de fer-ho, i han hagut de trobar un nou subministrador a Valls.
És una petita notícia en l'esfera internacional, però una de les notícies més esperades de l'any per a molts terrassencs, i més tenint en compte que el proper cap de setmana comença la Festa Major, i que el Gavatxons és un dels llocs de parada fixes per fer un mos.
Un altre Sant Joan a Valls i ja he perdut el compte de quants cops he celebrat la revetlla, i alguns dies més de la Festa Major, a la capital de l'Alt Camp. Enguany ha estat un any prolífic en grans castells, sobretot per part de la Colla Vella, que dissabte va completar una gran diada estrenant dos gammes extres d'una tacada, el 4d9f i agulla, i el pilar de 8 amb folre i manilles. Completant l'actuació amb el 3d9f de sortida i el 4d9f a tercera ronda. En forma els rosats.
La Joves no es va mostrar tan forta, com ve sent habitual a aquestes alçades de temporada. Anaven a per la clàssica "tripleta màgica", però no se'n van sortir amb el 4d9f, així que es van haver de conformar amb el 5d8, el 3d9f i el 4d8, i un pilar de 6 per tancar la seva diada.
A banda dels castells vaig gaudir del retrobament amb un munt d'amics, coneguts i saludats. De les tapes del Malva, i les pizzes del Mallol. De les barraques a l'aparcament de l'Hort del Carme, de la coca i el cava al local de la Vella, dels balls de la Festa Major vallenca, etc., etc.
La Maria Rosa Marco Poquet "Salomé" és una cantant nascuda a Barcelona que va saltar a la fama l'any 1969 després de guanyar el festival d'Eurovisió amb la cançó "Vivo cantando", que també enregistraria en la seva llengua materna, català, així com en algunes llengües més a resultes de l'èxit obtingut al festival.
Va enregistrar alguns temes més en català, d'estil pop, com ara "Se'n va anar" (un dels seus temes més coneguts i amb el que va guanyar el festival de la cançó mediterrània), "Si vols", "Tot dansant", o la sardana "La santa espina".
Avui la Salomé celebra 83 anys.
Avui es compleixen 40 anys de la primera emissió de Catalunya Ràdio. Va ser en Miquel Calçada "Mikimoto" qui va posar veu a l'inici, amb música de fons de Lluís Llach.
Personalment, m'he anat distanciant força de l'emissora, i de la ràdio en general. Si escolto la ràdio és principalment per escoltar música, i alguns caps de setmana escolto els programes del matí mentre em desvetllo al llit.
En el passat sí que havia estat un oient habitual d'alguns programes com "L'hora dels ignorants", la TDP d'en Puyal, ·"El cafè de la República" del Joan Barril que m'agafava a mig sopar, el "Tres Rondes" casteller de tant en tant, i algun dels programes d'esports que feien per la tarda o pel vespre.
Malauradament, sembla que l'emissora nacional de Catalunya cada dia és menys nacional, i això sap greu, per la llengua, per la cultura, pel país.
Ahir dissabte es van constituir els ajuntaments catalans després de les eleccions del passat 28 de maig. A Barcelona, un pacte de darrera hora (o no) entre el PSC, Comuns i PP, va deixar amb un pam de nas el candidat de Junts, Xavier Trias, que se les prometia felices amb el suport únic dels regidors d'ERC, confiat en que el candidat socialista no tindria suficients suports. Pobre il·lús. Pensar que l'Estat espanyol permetria un govern "independentista" a la capital catalana...
Des de Madrid es van moure els fils necessaris per evitar una alcaldia "independentista", i van impulsar un govern espanyolista imposant el suport dels Comuns i del PP al candidat socialista, Jaume Collboni. Antes roja que rota.
Si fa vuit anys van fer la guerra bruta, des dels mitjans, en plena campanya, acusant falsament Trias d'uns inexistents diners a l'estranger, i fa quatre utilitzaven l'ultradretà francès Valls per imposar-se a Ernest Maragall en el ple d'investidura, enguany han hagut de recórrer a un pacte antinatura entre tres forces espanyolistes (PSC-Comuns-PP) per deixar l'"independentisme" a l'oposició.
Rosa Sensat va néixer al Masnou un dia com avui de l'any 1873. Se la considera una de les pedagogues pioneres en el desenvolupament de l'escola pública catalana, durant el primer terç del segle XX. Es va formar amb estades fora de Catalunya, en escoles amb propostes pedagògiques innovadores. L'any 1912 visita diferents escoles renovadores europees, a Suïssa, Bèlgica, Alemanya, on s'entusiasma amb els nous enfocaments de les metodologies actives.
El 1914 inaugura l'Escola del Bosc, una escola pionera a l'aire lliure, on exercirà el càrrec de directora (de la secció de nenes) fins al 1930. Aquesta escola es converteix en model del projecte noucentista per una transformació social, moral i cultural, de la societat catalana a través de l'educació. Arrel de la seva experiència en aquesta escola, Rosa Sensat escriu el llibre "Vers una escola nova".
Del 1930 al 1938 fou directora del Grup Escolar Milà i Fontanals, un centre a l'humil i superpoblat barri de Ciutat Vella amb milers d'alumnes.
Prop de la jubilació, va tenir fortes desavinences amb els dirigents educatius de la Generalitat, i es per això que va decidir anticipar la jubilació. Tanmateix, foren els nous dirigents del bàndol franquista que la van forçar a jubilar amb una dura represàlia econòmica.
Actualment, una de les principals associacions de mestres del país, promoguda per la també pedagoga Marta Mata, porta el seu nom: Associació de Mestres Rosa Sensat.
