Parelles que arriben lluny.

 

Aquest cap de setmana he estat al Salt, a Mura, celebrant, entre amics i familiars, els 25 anys en parella d'una parella d'amics, la Gemma i el Guti.

Diria que són la primera parella d'amics que celebra aquesta xifra. Potser hi ha altres amics que hi han arribat però no ho han celebrat, o no m'han convidat. O potser hi ha un bon grapat de parelles d'amics que no hi han arribat. L'altre dia parlava amb algun amic del mèrit que té avui dia arribar als 25 anys en parella. La societat capitalista salvatge que patim ens empeny a l'individualisme, l'egoisme, la cerca compulsiva del benestar personal constant, etc. Em penso que actualment hi ha més celebracions de 50 anys en parella que no pas de 25. Cada dia costa més que les noves parelles arribin a sumar anys. No sé què diu l'estadística, però tinc la sensació que el percentatge de divorcis continua creixent, i la durada de les relacions continuar disminuint. O potser són imaginacions meves...

Comiat de Les Luthiers.

 

Aquest dijous vaig poder viure en directe a l'auditori del Parc del Fòrum de Barcelona, el comiat dels escenaris de la mítica companyia argentina Les Luthiers, que després de 55 anys de trajectòria posen punt i final amb aquest darrer, i original, espectacle (no havien estrenat cap espectacle nou en els darrers 15 anys). 

Amb una companyia renovada per la mort de dos dels seus intèrprets originals (Daniel Ravinovich, mort el 2015, i Marcos Mundstock, mort el 2020), i la jubilació l'any 2017 del també originari Carlos Nuñez Cortés, i les incorporacions de Roberto Antier, Tomás Mayer-Wolf, Martin O'Connor, i d'Horacio Turano, Les Luthiers s'acomiaden per sempre dels escenaris amb un espectacle 100% marca de la casa: molt humor, molta música, instruments originals increïbles, i grans interpretacions.

L'espectacle, de nom "Mas tropiezos de Mastropiero", se centra en la figura del cèlebre compositor Johan Sebastian Mastropiero, artista fictici recurrent en els espectacles de Les Luthiers, que és entrevistat per a un programa televisiu cultural, i que provoca escenes hilarants degut a la seva incultura i incapacitat d'entendre una simple metàfora o el sentit figurat d'algunes paraules. Tot barrejat amb els gags musicals on apareixen estrafolaris instruments inventats per la companyia.

Un comiat de gran nivell per a una veterana companyia d'altíssim nivell.

El Tour, cosa de dos.

 

El passat dissabte començava a Bilbao l'edició número 110 de la cursa ciclista més popular i mediàtica, el Tour de França. Enguany els principals favorits són els dos darrers guanyador de la cursa. L'Eslovè Tadej Pogacar va guanyar l'edició del 2021, i el danès Jonäs Vingegaard la del 2022. Ambdós sortien de Bilbao amb l'etiqueta de favorits, i una setmana després de l'inici de la cursa han deixat ben palesa aquest favoritisme. Ja són primer i segon classificat amb escassos segons de diferència, i l'eslovè va guanyar ahir la seva primera etapa, als Pirineus, esvaint els dubtes que va generar abans-d'ahir quan va cedir prop d'un minut davant l'atac del danès. Ens espera un Tour d'alt voltatge!

Establiments històrics que baixen la persiana.

 

Els darrers dies hem sabut que diferents establiments històrics de la ciutat han anunciat el seu tancament: Farràs (instruments musicals, inaugurada el 1916); Gusi (papereria, complements de carnaval, etc., fundada el 1927); Perfumeria Neus (del 1964); Fleca Torres (des de 1917).

Sembla que en l'era de l'internet, el petit comerç de proximitat ho té molt complicat per sobreviure. Ni tant sols els comerços amb locals propis que no paguen lloguer són capaços de fer front a la baixada de vendes deguda a l'increment de les compres per internet. 

No em puc (vull) imaginar com seran les ciutats del futur, però sembla clar que cada dia hi hauran menys comerços de venda de productes. Potser acabaran substituïts per establiments de restauració i de serveis, o directament per habitatges... En tot cas, al meu entendre és una llàstima que es perdi de forma tan accelerada el paisatge urbà que havíem conegut, i aquelles persones (famílies) que portaven els negocis i formaven part del teixit social del barri.

El "temassu" del dimecres. Huapachá Combo - "Johnny Cara de Zulú".

 

El passat divendres els terrassencs vam poder reviure els mítics concerts de la banda local Huapachá Combo, en un concert especial de retrobament amb membres d'aquesta banda amb alguns de La Salseta del Poble Sec i l'Orquestra Plateria. El cert és que les veus i l'energia no són les mateixes, però les ganes de passar-ho bé i de reviure vells temps van suplir les mancances vocals. Un dels darrers temes que van tocar va ser aquest, que feia molt de temps que no escoltava però que en el passat m'havia fet un fart de escoltar-lo.

Gaudint la Festa Major.

 

Doncs hem passat uns dies de festa al carrer, concerts, àpats i trobades amb amics. He tornat a ballar un capgròs el divendres a la descoberta del capgròs de l'any, que enguany (i ja en van 44 capgrossos) ha estat per la científica i professora de l'UPC, Núria Salán. Ho vaig fer amb el meu nebot com a parella de ball, l'Únai, i també hi havia la neboda Èlia com a membre del cau, que formen el gruix de balladors del grup de Nans.

Pel que fa als concerts, destacaria el del divendres nit a la Plaça Vella, amb les Orquestres per la Llibertat, amb membres de les històriques orquestres Huapachá Combo, La Salseta del Poble Sec, i l'Orquestra Plateria); la veteraníssima Orquestra Principal de la Bisbal, també a la Plaça Vella el dissabte. Els Reggae per Xics del dilluns al Parc de Vallparadís, i el concert d'El Pony Pisador per tancar els concerts al centre ahir dilluns al vespre. Boníssims.

Orquestres per la Llibertat.

Els Reggae per Xics.

El Pony Pisador.

Ja és aquí, ja ha arribat. Bona Festa Major!

 

Potser no és la més popular, ni la més tradicional, ni la més espectacular, ni la que porta els millors artistes... però és la nostra!

Podeu veure els actes en aquest enllaç:

https://festamajorterrassa.cat/